El bloc d'en Joan Gil

Us recomano aquests articles que van en la meva línia política

2012-01-25T12:05:00.000-08:00

«Per sobre de les nostres possibilitats»

Una de les idees més habituals que hem de sentir de forma regular en boca d'alguns polítics i economistes és la que diu que “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Sembla ser que, durant els “anys de bonança" (això és, entre 1995 i l'esclat de la crisi, el 2008) en aquest país vam malgastar de forma irresponsable. Tothom comprava i venia pisos per especular, qui més qui menys tenia accions a la borsa i el més tonto se n'anava de vacances a algun país exòtic. Ara, és clar, en pagaríem la factura col·lectivament en forma de retallades...

El Model d'Universitat de l'Excel·lència, pels Millors

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba de prendre una decisió que serà dolorosa per a la Comunitat Universitària i que, sens dubte, ens fa retrocedir com a país: un conjunt de retallades que suposen la destrucció de més de 300 llocs de treball corresponents a professorat. Així, les places estructurals destruïdes seran de 128 a dedicació complerta (i per tant cal sumar-hi les parcials) i 165 de no-estructurals.

Això ens porta a preguntar-nos què és ben bé Campus d'Excel·lència. És un concepte que ja comença malament, atès que existeix una dicotomia entre el concepte EXCEL·LÈNCIA i QUALITAT. D'Excel·lència se'n té o no se'n té, i exclou que altres en tinguin, mentre que de Qualitat tots en tenim, tots podem progressar i per tant, no exclou a ningú. Ja fa temps que l'esquerra transformadora, i em refereixo a Joves d'Esquerra Verda (i Iniciativa per Catalunya Verds), liderem la lluita per l'ús habitual del terme Qualitat (...)

L'any de les cooperatives

Catalunya és una terra de cooperatives, n'existeixen més de 4.000 que generen més de 60.000 llocs de treball i produeixen anualment prop de 7.000 milions d’euros. I a la nostra ciutat, més de 55 cooperatives desenvolupen la seva activitat empresarial. Les cooperatives són empreses democràtiques que promouen l’ocupació estable i de qualitat, la responsabilitat social, l’arrelament al territori i la màxima implicació en el desenvolupament econòmic i social de totes les persones, incloent també els col·lectius més desfavorits. I és especialment en aquest context de crisi econòmica on s'ha demostrat que les empreses que més resisteixen són les cooperatives.

L'impuls del cooperativisme a Manresa es va veure recolzat per l'anterior Govern municipal amb la creació del Viver d'Empreses d'Economia Social, que ara el govern de CIU tancarà (...)

Articles sobre el Congrés del PSC

2012-01-25T11:12:00.000-08:00

Article publicat a Manresainfo.cat (secció Opinió "Bages" sobre tema "Política")

Sobre el 12è Congrés del PSC

La setmana que ve el PSC celebrarà el seu 12è Congrés. Més enllà de les quatre candidatures, hi ha tot un projecte i unes formes que canviar. Per això caldrà renovació d'idees i diagnosi de les equivocacions que s'han anat cometen. Els quatre candidats representen diferents sectors del partit i sensibilitat de les esquerres centristes, federalistes i social demòcrates / social liberals. Pot ser un bon moment per reflexionar sobre la crisi dels partits socialistes i social demòcrates europeus i la majoria absoluta del PP i el recolzament de la majoria de catalans -tot i les retallades- al projecte de (fals) pacte fiscal convergent.

Els quatre candidats tenen suport de part de la direcció. Els obiolistes tenen quota a la direcció, així com els que representen el sector catalanista, el sector més municipalista (AMB) i el sector espanyolista que està present al Comitè Federal del PSOE com a partit sobirà i alhora soci federat que és el PSC del PSOE. El catalanista i centrista alcalde de Lleida, Àngel Ros (va guanyar per Majoria Absoluta però és conegut per prohibir el Burka); l'ex alcalde de Vilanova i la Geltrú del sector catalanista que lidera Nou Cicle, Ignasi Elena (van perdre el Congrés de Sitges de 1994 i van recolzar la línia maragallista); el representant d'un dels últims feus electorals (tot i ser considerat un municipi sociològicament convergent) socialistes a l'AMB, l'alcalde Terrassa i probablement nou líder del partit; Pere Navarro; i el portaveu del partit (que vol fer una candidatura unitària; la qual la resta de candidats ja han rebutjat) Miquel Iceta, representant del sector més espanyolista proper al PSOE però també el més avesat al debat de la renovació de la social democràcia europea. Sincerament, allò important que caldrà tenir en compte són els canvis organitzatius (Tura reclama primàries per elegir el candidat per part de tots els militants i simpatitzants), el nou full de ruta (l'anàlisi que fan de la derrota del PSOE i les noves idees i projectes polítics) i les noves formes d'exercir la política (amb una societat desafecte que es relaciona en xarxa i que no creu en grans ideals).

Ara bé, aquest Congrés comença malament. Els sectors crítics sorgits a l'entorn de les joventuts, entre d'altres; han posat el crit al cel. Exposen que cal més democràcia interna, obertura, permeabilitat, escolta de les demandes de la ciutadania... #Congresdesdebaix, Socialismo 3.0, SUMARESCANVIAR, PSCat, MésPSC, 15M Socialista han escoltat les veus dels que senten desafecció per la política, s'indignen o deixen de votar socialista. S'adonen doncs, que el primer que cal canviar són les formes i el procés de decisió. Les xarxes socials xoquen amb aparells de partit tancats, endogàmics i sords: la transparència, la confrontació d'idees i les filtracions són l'ordre del dia a Internet. I d'Internet passen a les converses i alguns mitjans encara dignes de ser llegits o escoltats. Tot i que a l'estiu després de les locals van tenir pes, ara el tenen els candidats. Per altra banda, una altre corrent crítica n'agafa una mica: "Esquerra Socialista de Catalunya". A part de l'element organitzatiu i de decisió; expressen que caldrà posar sobre la taula el tema ideològic i de projecte polític i social. Ells expressen que la diagnosi de les equivocacions són el gir neoliberal que han fet les polítiques econòmiques dels socialistes.

Precisament, en aquest congrés hi haurà menys delegats que en anteriors ocasions, 700 per votar el nou full de ruta i el nou president del partit; amb la qual cosa es fa evident que l'aparell ha fet cas omís a les bases del partit i al seu entorn simpatitzant que crec, representen aquestes corrents crítiques unides davant el Congrés. Hi haurà un delegat per cada 32 militants i #Congresdesdebaix reclamava "més participació i obertura", ho sigui "un per cada quinze". Esperem doncs que se n'adonin d'unes quantes coses: els castellanoparlants van votar CiU perquè volen pacte fiscal i els votants amb sensibilitat social o d'esquerres no entenen reformes laborals ni constitucionals; ni tampoc indults a última hora a banquers (a tall de resum, és clar). Per tant, més catalanisme i més esquerra. El PSC és útil com ho era el PSUC per cohesionar socialment i nacionalment les dues comunitats lingüístiques; siguem o no socialistes... aquests canvis els necessitem!

Anotacions Facebook

Navarro: la renovació?

Per Joan Gil Oliveras · diumenge, 25 / desembre / 2011

Pere Navarro ha estat elegit recentment primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya després d'un Congrès realment interessant.

Enllaçant amb el meu article a OpinióNacional:Bages m'agradaria recordar algunes qüestions(http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2686/sobre/12e/congr/psc)

Aquest Congrès ha estat el menys participatiu, obert i democràtic dels últims que s'han fet al partit del socialisme català. Com ja vaig explicar en l'article esmentat, el número de delegats que van tenir dret a vot foren menys que el d'anteriors congressos nacionals. A més, en aquesta ocasió minories crítiques havien reclamat més delegats al Congrès: per tant, la direcció va fer cap omís a aquesta reivindicació de més democràcia interna al partit i no només això sinó que va convocar a menys delegats que en el 11è Congrès.Aquestes minories, algunes agrupades a la Coordinadora de base pel Canvi però, van aconseguir que es votés en secret (l'altre dia, un company de la coordinadora ÈPICA m'explicava que la base d'una democràcia és votar de forma secreta i d'aquí la seva crítica al sistema de mà alçada) l'informe presentat per Montilla de l'etapa dels "Capitans" (més espanyolistes) que el 1994 van derrotar els "obiolistes" (més catalanistes) davant del PSC. Una època en la qual tant aquests primers com els últims -per la figura de Pasqual Maragall i la quota a la direcció socialista- han assolit l'objectiu de governar Catalunya. Però que des de la "traïció" a Maragall, el devacle del partit i del govern catalanista d'esquerres -el millor de la història catalana- va obrir un cataclisme en el sí d'Esquerra i el mateix PSC.

També m'agradaria resumir que va succeir al Congrès:

El candidat Àngel Ros, Ignasi Elena i Pere Navarro van adonar-se de com Iceta deixava la seva candidatura en els dies previs al Congrès. Per què? Per facilitarr que Navarro guanyés el Congrès? Una estrategema per fer veure que Iceta era el "candidat de la direcció" quan realment ho va acabar sent -pels suports públics que va rebre- Pere Navarro i així fer veure que hi havia renovació? Perquè no havia aconseguit la unitat? O perquè ja havia aconseguit -parlant d'interessos personals i no de sectors- un espai? Segurament serà el director de la fundació d'idees del PSC (think tank) "oficial" Rafael Campalans.
El candidat Àngel Ros al mateix Congrès va fer el mateix. Ros liderava el sector "comarques", catalanista i més centrista (de dretes, vaja) del partit. Però va demanar el vot per Elena. Ignasi Elena ha estat una persona avispada que abans de que el seu sector (Nou cicle, els que van perdre el 1994 davant Zaragoza) escollís un líder consensuat es va postular als mitjans com a tal. Per què ho va fer Ros? Per tenir possibilitats de guanyar Navarro davant les primàries que s'han de fer per triar el candidat a la presidència de la Generalitat -al que realment aspirava Ros-? Perquè no volia sortir com un perdedor? Per les semblances dels seus postulats catalanistes amb els d'Elena? Ves a saber... interessos ideològics, personals,...?
Navarro va guanyar (73% a 25%) i a més va integrar al seu opositor intern. Això en política hauria de ser un valor.
Els que escrivien la Carta de les JSC davant el 12è Congrès poden estar contents: hi haura primàries a la francesa com demanaven. Tot ciutadà i no només militants i simpatitzants podran votar el candidat a la presidència si es declaren progressistes; és clar!

I és bon líder Navarro? Doncs sí; clarament. Per què ho crec?

És un dels pocs alcaldes de l'AMB que ha aguantat l'embestida convergent. També ho ha fet Bustos (a Sabadell).
Els resultats electorals i la seva gestió l'avalen al món local: sé perfectament que l'àmbit nacional és diferent, però les necessitats i els problemes dels ciutadans estan als carrers on es passegen els alcaldes -aquests són els únics polítics que no poden amagar-se davant els problemes de la gent, per sort!- i ell els coneix prou bé. El municipalisme (la base social i estructural del PSC) liderarà el socialisme català.
Ha sabut integrar els diferents sectors i fer-ho amb lògica de sumar i no de "repartir"-no per quotes ni per càrrecs, per tenir tranquils a tots-: ha posat Elena a "Aliança de Progrès", ell es volia centrar en això si era escollit, i Ros, a "Territorial" com a bon coneixedor i sector "comarques catalanistes" del PSC.
No obstant això, perquè Pere ha guanyat? Doncs perquè als partits polítics qui no es mulla, no molesta "és recompensat" i ell durant tota aquesta etapa del tripartit no ha defensat cap sector (catalanista, pro-PSOE) ni cap proposta (sociovergència o continuar el tripartit); sap greu però les coses com siguin...

I pels que no sabien més que veure-hi dos sectors al PSC: és el "tercer", l'amagat, el possibilista, el que ha guanyat: el sector AMB, la Federació catalana de municipis-PSC que lidera Bustos, tot i que després s'han pujat al carro la Federació de Barcelona, bna part de ladirecció actual i els joves diputats (Collboni -recordem que fou secretari de l'AJEC com a nou portaveu i Sampere que durà Economia al PSC per posar dos exemples).

(Segona part)

perr el Joan Gil Oliveras el diumenge, 25 / desembre / 2011 a les 21:07

Sobre la renovació, molt interessants i adequades les mocions del Congrès que es van aprovar::

Resolució sobre l'Aliança Catalana de Progrés: "Catalunya necessita obrir una nova etapa basada en el diàleg i l’entesa entre tots i totes els progressistes. Cal impulsar un ampli moviment de base social, política i cultural, que integri tots els homes i dones, tots els segments socials que, a Catalunya, comparteixen els valors de llibertat i justícia social". El perderdor Elena?

Resolució sobre el Consell Obert: "El Consell Obert del PSC serà un ampli fòrum consultiu i deliberatiu, format paritàriament per una representació del propi Consell Nacional del PSC i un nombre igual de persones significatives dels moviments socials i sindicals, del món de la cultura, dels diversos àmbits professionals". 15M?

Resolució sobre Eleccions primàries obertes: "Ens proposem realitzar l’elecció dels principals candidats del partit en els diferents processos electorals, a través dels corresponents processos d’eleccions primàries obertes al conjunt de la població". Més democràcia, corrents crítiques contentes?

Resolució sobre Una Europa unida que asseguri el domini de la política democràtica sobre l'especulació dels mercats: "Treballarem per esdevenir membres de ple dret del PSE; donarem suport a un cap de llista comú pel conjunt de partits socialistes a les eleccions al Parlament Europeu, amb llistes transnacionals; enfortir els continguts educatius sobre la UE en l'ensenyament obligatori; i fem nostres les propostes que els socialistes europeus han fet per una major supervisió i regulació financera, entre altres".

Sobre la direcció:

Veig malament que el secretari general sigui el Fernández, espanyolista, línia pro-PSOE a fons, diputat al Congrès: continuem amb no saber cap on tirem?
La majoria són alcaldes, ex alcaldes i joves diputats; per tant, de renovació n'hi hagut (sense contar els nats; és clar).

Altres aspectes:

Sobre Catalunya:

Usa el discurs "servir Catalunya" que sembla segrestat per CiU

Sobre sobiranisme de partit:

El PSC aprova una resolució per tenir relació directa amb el Partit Socialista Europeu

Sobre ecologisme:

Pere Navarro es compromet a que el desenvolupament sostenible formi part de les senyes d’identitat del PSC

Reflexió personal a Nació Digital

2012-01-25T11:09:00.001-08:00

I tot això de què ha servit?

És la típica qüestió davant un fet (o fenomen) que sembla que ha finalitzat o que ja no està en el seu punt àlgid. I sobretot són aquell tipus de preguntes davant les quals no saps com respondre adequadament. Al final tot dependrà de les expectatives creades per aquell o aquella qui pregunta. I també de la seva visió de les coses: qualsevol de les mil raons (o menys) que tu pots tenir en ment com a possibles respostes poden no ser pas la contestació esperada. Ni en perspectiva, ni en quantitat ni en qualitat. Però, realment que n'espera algú d'aquesta pregunta? El què en pensa l'altre? Una esperança d'"utilitat" de tot allò que fem?... Aquesta pregunta però, ja ens rebel·la quelcom important: les coses "no tenen sentit per si mateixes". O almenys això és el que pensa el qui fa la pregunta: no hi ha d'intrínseca, pròpia, ni paral·lela a un mateix o a un col·lectiu concret. I doncs, quants de nosaltres pensem així? Quants cops hem raonat d'aquesta manera tant "utilitarista"? O també, quants podem concloure la idea per la qual hi ha "mil" -és un dir- fenòmens i fets que per si sols ja han tingut sentit per a un mateix?

I a què vindrà tanta reflexió? Doncs, us ho explico: no sé com contestar tal qüestió; i possiblement no ho sabré mai? Responc per cortesia però em quedo pensant si realment he dit tot allò que havia d'exposar, d'explicar, de raonar, o si no ho he fet bé. Les preguntes que m'han dut a terme durant aquests últims mesos han estat: i per què han servit les consultes per la independència si després CiU governa amb àmplia majoria? Per què ha servit tot el moviment d'indignació col·lectiva davant l'aclaparant "marea blava" del PP? Aquestes primeres preguntes, tenen trampa perquè hi incorporen un "condicionant" al qual tu no hi has d'estar d'acord o no hi trobes cap mena de relació convivint de causalitat: tant de forma objectiva com subjectiva jo no la trobo. D'altres simplement et pregunten el titular de l'article. Tant de la vaga convocada per CCOO , USO, UGT i altres sindicats ara farà un any, com del moviment independentista i d'altres moviments socials o de protesta; però hi ha quelcom pel qual no paro d'estar obcecat. Més enllà que moltes de les coses què diem i fem ja tenen sentit per si mateix (només cal trobar-ho o veure-ho...), cal que tot passet que duem a terme, tota mobilització social, tota petita acció de contestació... hagi d'anar acompanyada d'uns objectius concrets assolits, d'una mena de mapa purament racional i material? Com puc mesurar la felicitat dels desnonats quan reben suport? Com puc arribar a quantificar i qualificar cada petita acció d'ajuda als més necessitats o de conscienciació i debat social... Com? Si algú té la resposta... Entenc però que està bé reflexionar i retre comptes amb perspectiva podent arribar a conclusions sobre allò que ha succeït i hem aconseguit (o no); però no pot ser pas la primera pregunta que em facin! Perquè moltes causes que en principi semblaven "perdudes" mai ningú les hagués tirat endavant, mobilitzat, liderat; i per tant, mai haguéssim assolit cap objectiu simplement per utilitarisme: aquest pot arribar a ser un fre, precisament per ser útils a la societat.

Estic ben segur del que alguns i algunes ara deuen estar "maquinant". Alguns pensaran que estic justificant fracassos passats, he, he. "No ha de costar tant respondre una pregunta així, deu ser que poca cosa arribarà a dir". No obstant, s'equivocaran: de tot allò en el qual m'he mobilitzat i m'han qüestionat la seva "utilitat" m'he quedat tranquil. No satisfet, perquè quan arribes el punt 1 et queda el punt 2 per arribar. Com deia Eduardo Galeano la "utopia serveix per caminar" sinó en tens mai comences. La qüestió no és arribar a cap meta, sinó viure el camí (com ens diria un budista o un ioguista). Ara bé la qüestió rau en la pregunta en sí: això és el que em té intrigat! I per cert, qualsevol "fracàs" -o el que puguem considerar com a tal més o menys- és una "victòria" futura; podem aprendre'n i millorar; per tant, ha estat "útil". Per tant, no ens deixem entabanar per aquesta mena "economicista i tecnocràtica" de veure les coses.

Actualitzant els perfils i servidors d'Internet

2011-12-07T06:25:00.000-08:00

Sóc membre d'aquesta blocosfera

Voldria informar que he canviat els meus usuaris a la xarxa (tant el perfil d'usuari de Youtube "jgolaweb" com el compte de correu).

El perfil d'usuari de Youtube abans era anomenat "Vídeos S&J"; i ara tindrà per títol: "Joan Gil". Així com les aplicacions de Google: G+ i gmail que eren d'un correu anomenat "propostes.gep" que continuarà sent aquest perquè no es pot canviar, però que el nom "Grup d'estudiants amb propostes" també restarà canviat. Aquest canvi l'he dut a terme davant de la incomprensió de molts coneguts i amics que no entenien perquè tenia un compte d'una associació com a propi producte d'un segon bloqueig. I que s'anomenés encara com una vella associació de facultat prèvia a EPA.

Davant del nou model de perfil d'usuari de Youtube que va en relació a la seva voluntat d'oferir televisions digitals de forma més seriosa, he canviat el títol de la pàgina "Webs S&J" i el nom d'usuari "sikiandjgoflash" que feia referència a les webs de MSN que teníem jo i me germana oberts a myspace pel de "Joan Gil".

Tot i que torna a estar obert el compte de hotmail després d'estar per segon cop bloquejat, Jgoflash_1 no tornarà a ser el meu correu electrònic preferent. L'usaré com a segon correu. Per això, he canviat el nom de "Grup d'Estudiants amb Propostes, comissió d'iniciatives" (GEP) del meu Gmail.

Alhora al de Youtube he canviat les llistes de distribució, ara amb menys vídeos ja que la majoria amb el temps desapareixen concentrant-me en recollir aquells que hi he participat. A més, fa temps que tinc GooglePlus i he connectat Blogger, Facebook i les xarxes socials. Ara tindré tot connectat amb el meu nom.

Article del bloc: crisi i discurs

2011-11-24T11:04:00.000-08:00

Frases cèlebres: "Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats"

Qui ho diu? Habitualment l'impresentable que exposa aquesta frase cobrà un salari bastant més alt que el SMI. I més alt que el que podríem considerar "digne". Alguns cops es fa dir "economista" o "polític".

És cert? Doncs depèn: depèn de la persona. Però si per "viure per sobre de les nostres possibilitats" es refereix a endeutar-se per obtenir un pis quan això és necessari; i en aquest país això vol dir hipoteca, això no és cap forma de vida "luxosa" que hàgim de castigar. Més aviat hauríem de facilitar el lloguer i abaratir el cost (així, zero deutes!).

Entre Espanya i Catalunya En el cas de Catalunya que pateix espoli fiscal d'un 10% del PIB no és cert. L'espoli és aproximat ja que si tinguéssim un Estat pagaríem "tot solets" les competències exclusives de l'Estat; i per desgràcia molts independentistes que no voten independència -ergo convergents- voldríen un gran Exèrcit. Això és car (i com sabreu és una partida que "No es pot retallar!"). Més enllà d'això i en resum; vivim per sota com a país.

Culpabilitat i responsabilitat Per altra banda, també és cert que la classe mitjana volia viure com si fos "petita burgesa" i això li ha passat factura: massa crèdit. I ara toca pagar-lo! Producte del consumisme i de tots plegats: que som ciutadans, tenim drets i deures i votem.

Perquè ho diu? L'economista i polític de torn és la mateixa persona que incitava al consum/isme i que parlava del fi de la divisió de classes socials. Fent-nos creure que per consumir ja érem petits burgesos. I que tot això de l'altre espoli (el social) no existia. Habitualment no vol perdre cap esgraó de la seva actual posició social. Per això, s'estima més que s'ensorri tot i que la gent pateixi. És un egoista. Ha après l'art de l'ànim de lucre. L''art de sentir-se capitalista!

La majoria de cops se'l pot veure per la pantalla de TV. També pot ser un "periodista informat" o un "opinòleg" i a vegades també l'anomenen "expert".

"Entre tots ens en sortírem d'aquesta; com sempre"

Significat real: "els de sempre".

Raó: noves retallades.

Qui ho diu? Periodistes -amb absència d'ètica és clar- que parlen del tema però diuen que "ningú sap la solució". Llavors perquè t'estàs mitja hora opinant del tema? També diu que cal fer "majors sacrificis" amb l'afegit: "la crisi és una oportunitat". Com si la cosa fos per fer broma.

Matís històric: abans no calia justificar les barbaritats i les injustícies. Ara si cal. Hi ha democràcia (tot i això seguim votant al PP... la democràcia té aquesta "virtut").

Sacrificis socials: Mentrestant, els bancs -aquells grans gestors privats!- són salvats amb la nostra contribució (que hauria d'anar dirigida a prestacions socials! malpariiiits!); nosaltres rebem les bufetades i encara hem d'escoltar que "sort" del món privat que és "millor: més eficient i eficaç!". Si, clar... sort...

"M'agradaria donar un missatge d'optimisme"

Raó: justificar espoli (el social, vull dir)

Què vol dir? Amb això, l'interessat (la gent és així: interessada) vol mostrar "optimisme" i sobretot resignació/esperança.

Espai on s'introdueix el missatge TV, durant un programa o tema social (no polític, que no l'escolta ningú), a la tarda. Al "circ de la tele!" com dirien a APM!

Perquè a la TV? És l'espai més "suau" on introduir missatges de passivitat: precisament, mirar la TV és això, passivitat en escència.

Què no diu? Mentrestant ens parla d'optimisme i de bestieses, no ens indica els responsables de tot aquest sideral.

Què aconsegueixen? Aquests, (alguns) polítics i periodistes desinformen i emboliquen!

DIEM PROU ALS MISSATGES DE PASSIVITAT, DESINFORMACIÓ I DESORIENTACIÓ!

ÈPICA: jornada de vaga universitària

2011-11-23T09:40:00.001-08:00

Nosaltres ens hem adherit a la vaga; no ocupem.

Els universitaris confien coronar la vaga de dijous amb una gran manifestació (Notícia EP)

Alumnos ocupan la Facultad de Políticas de la UAB y obligan a suspender las clases han ocupado este martes la Facultad de Políticas y Sociología para protestar contra los recortes en la enseñanza superior , y han obligado a suspender las clases el martes y miércoles.

Durant aquests últims dies, i sobretot durant aquestes últimes setmanes hi hagut jornades de mobilitzacions dels universitaris. Han estat rebudes amb entusiasme i han estat secundades la majoria pel moviment estudiantil assembleari (a l'entorn del sindicat SEPC), pel propi SEPC, per l'AJEC (els membres de l'AJEC a la UAB participen d'ÈPICA), de la pròpia coordinadora d'estudiants, etc. La plataforma PUDUP fou la organitzadorai la que convocà a la jornada de vaga i manifestació.

Plataforma Unitària

Jo com a membre d'ÈPICA he participat d'això. En dues assemblees de la PUDUP. La primera fou una de les originàries. Però, no m'hi vaig poder estar gaire i la meva participació fou nul·la. I la última fou la de divendres prèvia a la setmana de mobilitzacions fortes, en la qual sí vaig intervenir, però molt poc. Primer, per la mala organització. Segon, perquè em faig "gran": cert desordre em cansa! I tercer perquè últimament contemplo com noves generacions d'estudiants ho lideren! M'agrada! Veig empenta (desordre, també...). I molta il·lusió. És el que té la renovació. I me n'adono que ja hi ha nous lideratges. Per cert, dues noies les coneixia (vinculades al moviment AcampadaBCN: d'aquí el desordre?)!

Això de la PUDUP però no ha sumat als membres del PAS (informàtics i altres treballadors universitaris com els de gestió acadèmica, suport logístic i informació)!

Una llàstima. Certament. Perquè es necessita més gremialisme i més unitat! Mes comunitat universitària, societat civil... i menys "capelletes"!

Això de la PUDUP al cap i a la fi és un entremig entre la PMDUP (liderada per l'AEP i també pel SEPC) i la CAE (liderada per UB-Raval i SEPC). La primera fou més tècnica, més "plataforma de sindicats i assemblees". I l'altre fou més "coordinadora d'assemblees". Evidentment menys tècnica, amb menys comissions permanents. I per tant, menys sòlida: un moviment social necessita elements d'estabilitat com sindicats. Però bé, això seria un altre tema: al final la CAE es creà per l'estratègia radicalitzadora del SEPC. Marginant així AEP.

ÈPICA

Com bé sabeu, ÈPICA, la coordinadora d'estudiants plural que vàrem impulsar uns companys d'EPA i JUNTS fa dos anys; també s'hi va adherir. Creiem doncs que cal reivindicar el nostre posicionament contrari a l'augment dels preus de les matrícules de graus i postgraus, la reducció de màsters (postgraus) sense participació estudiantil, així com l'acomiadament de personal docent, i altres retallades!

Totalment d'acord amb la vaga i la manifestació: en canvi no opinem el mateix de les ocupacions. Jo personalment no. Penso que no cal trepitjar els drets per reivindicar! És més: així no sumes!

EPS: L'actitud de l'Assemblea

2011-11-23T09:12:00.001-08:00

Atès que el deganat no pot garantir el futur de la universitat pública, se suspèn l'activitat docent els dies 15 i 16-N

per l'Assemblea Polítiques Sociologia el dimecres, 16 / novembre / 2011 a les 07:52

Davant la crida a les mobilitzacions i a la vaga general d'universitats pel dia 17 de novembre, impulsada de manera unitària per part de professorat, sector d'administració i serveis i estudiants de les diferents universitats públiques catalanes, l'Assemblea de Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia va decidir impulsar una sèrie de mobilitzacions durant els dies previs per tal de començar a visibilitzar el conflicte que s'està donant a l'ensenyament superior.

En aquest sentit, des de la nit del 14 i fins el dia 17, s'ha decidit realitzar una acampada de reflexió a les aules de la Facultat amb l'objectius de sensibilitzar i encetar el debat entorn a les mesures, enmarcades dins l'Estratègia Universitària 2015, que busca aprofundir en la privatització de la Universitat Pública, i que preten augmentar l'influència d'agents externs a la comunitat estudiantil com són les grans empresses, en detriment dels òrgans de repressentació democràtica on els alumnes hi tenen participació, que ja de per si tenen unes capacitats de decissió molt minses.

Donat l'acceleració d'aquest procès facilitat pel context de retallades s'ha vist la necessitat de donar un cop d'efecte amb una mobilització forta per tal de posar aquesta problemàtica sobre la taula. Per poder dur això a terme durant aquestes dues jornades des de dimarts al matí, sota el nom d'Acampada Polítiques, es desenvolupen una serie de xerrades, classes alternatives i debats, que giren en torn de l'EU2015, i del model d'universtat que necessitem, donant un sentit diferent als espais on habitualment s'imparteix docència, respectant la necessitat de desenvolupar amb la màxima normalitat les activitats d'avaluació com són els exàmens i els seminaris.

Després de les primeres hores de bon funcionament d'aquestes dinàmiques, i en veient que el debat començava a sorgir entre el conjunt dels estudiants, el degà de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Salvador Cardús, ha decidit unilateralment i de forma arbitrària la supressió de tota activitat docent i evaluativa durant les jornades del dia 15 i 16.

Des de l'Assemblea de Ciències Polítiques i Sociologia s'ha decidit continuar tal i com estava programat, malgrat que som conscients de que la intenció d'aquesta mesura és la desmobilització dels estudiants i és un intent més per part del deganat d'amagar aquesta problemàtica, en la seva linia habitual de difamació i omissió davant de qualsevol protesta. Durant la jornada del dimecres 16 hi ha programades un seguit d'activitats i una assemblea a les 12 del migdia, on com és habitual tots els estudiants són cridats a participar, per tal de continuar preparant la vaga del dia 17 de Novembre.

Un grupo de estudiantes ocupa Políticas de la UAB y el decano suspende las clases

Dos grupos de estudiantes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ya calientan motores para la manifestación en defensa de la universidad pública del próximo jueves con acampadas en sus facultades.
Desde la noche de este lunes, medio centenar de alumnos ha ocupado unas seis aulas de la Facultad de Políticas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), según fuentes de la asamblea de estudiantes. Además, han puesto en marcha un calendario de charlas, debates, cinefórums y hasta una comida popular.
El decano del centro, Salvador Cardús, ha decidido suspender las clases de este martes y miércoles. Considera que no puede "garantizar una actividad docente sin coacciones" porque, asegura, esta mañana este grupo de estudiantes, que según él no supera la cuarentena, ha entrado en las aulas con actitud "coactiva" para impedir el normal funcionamiento de la jornada escolar.
Muy distinta es la versión de los estudiantes concentrados, "sorprendidos" por la decisión del decano y que no ha habido ningún tipo de confrontación, tal y como explica Núria Alcaraz, de la asamblea de Políticas de la UAB. Además, aseguran que sus actividades estaban programadas para sustituir las clases magistrales por charlas y debates sobre la universidad pública pero que respetaban los seminarios y prácticas para no afectar al calendario de los estudiantes. Tras la decisión del rector, esos seminarios y prácticas se han anulado también.
El decano asegura que ofreció a los estudiantes unas aulas "alternativas" en las que poder acampar sin entorpecer la actividad docente, pero que los estudiantes concentrados allí las rechazaron. Alcazar, en cambio, acusa a Cardús de limtiarse a colgar notas informativas sin dirigirse en ningún momento a ellos para ofrecerles dichos espacios.

Unos 70 alumnos pernoctan en la UPF

La UAB no acoge la única previa a la manifestación de este jueves. Unos 70 estudiantes han pernoctado en el Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) y también realizan actividades sobre los recortes y el modelo educativo. El objetivo es, según uno de los estudiantes concentrados, David Carmona, demostrar que quieren "ser sujeto activo en la construcción de la universidad pública".

Los estudiantes, que han ocupado por el momento cuatro aulas del centro, quieren "reapropiarse" de estos espacios para poder debatir cómo mejorar el sistema educativo. Las clases que se daban en esa zona se han desplazado a otros espacios de la facultad sin modificar el ritmo habitual de las clases, según las mismas fuentes.

Por ahora son unos 70 pero David Carmona espera que, entre debates, charlas y conferencias, en su camino hacia la manifestación del jueves, ese número se multiplique.

El Jose Miguel Fernández

Sortiu de la facultat... Heu perdut tota legitimitat en el que a representació d'estudiants es refereix, i amb el feixisme que propugneu tan sols us deixeu en evidència

A Jairo Sans i a 3 més els agrada.

· Albert Grimau lluitar per la universitat pública és guanyar-se la legitimitat d'aquells que la volen defensar i la volem per el nostre futur! Que marxi tota la gent que claudica i es ven el seu futur!

Nacho Minguez No guanyeu res coartant-nos l'educació. Hi han moltes formes de lluitar, junts o separats. Vosaltres sembla que heu decidit més aviat per la segona i si es discrepa de la vostre manera de procedir ja som uns venuts veritat? Marxeu ,no teniu cap tipus de legitimitat.

Arnau Aymerich Tu no ets gens feixista quan dius "Sortiu de la facultat", no? El 2008 ja en corrien, d'esquirols. I feien servir exactament aquest discurs que fas servir tu.

Jairo Sans La vaga del 17n es un dret esta ben convocada i completament respetable, la okupació es tot el contrari, qui us penseu que sou per a impedirme anar a classe sense un motiu comprensible com es una vaga llegitima, a qui penseu que representeu en les vostres accions de matonisme estudiantil, que la majoria d'estudiants que vam parlar en les urnes el passat dia 10, no recolçen i ho vam deixar ben clar! la assitencia a les 2 primeres "asamblees informatives, dilluns 11h i 17h van ser poc multitudinaries qui pren les decisions a la facultat? els estudiants o vosaltes? quin colló de concepte de democracia teniu? Repeteixo a qui collons representeu? que voleu? que penseu traure d'aquestes mesures tan arbitraries? VERGONYA!

NOTA DE PREMSA:

El Consell d'Estudiants és i serà un organisme dependent de la Universitat
de Girona, format per una sèrie d'estudiants escollits democràticament i
que té per objecte representar els interessos de TOTS els estudiants
universitaris. Això que sembla una obvietat, és en realitat una
responsabilitat important que tenim a les nostres mans. La nostra
obligació és facilitar als estudiants que s'adhereixin a activitats,
mantenir-los informats del dia a dia de la universitat i escoltar i donar
suport en totes les problemàtiques que puguin sorgir.

Com a Consell d'Estudiants rebutgem les retallades en matèria d'educació,
en especial a universitats, que provoquen una disminució en la qualitat de
la nostra formació i que de retruc, ens porta a la precarització del
nostre mercat laboral. També ho fem en tots els altres àmbits que suposin
una pèrdua dels drets socials i laborals de les persones d'aquest país. No
creiem que els ajustaments i el model que s'està imposant en educació
siguin la solució, ans el contrari, ja que també es retalla en la
formació de la societat del demà.

D'acord amb això, recolzem la convocatòria de vaga proposada pel proper 17
de novembre amb els drets i deures que això comporta. També recolzem la
llibertat individual a no fer-ne, respectant totes les opinions que aquest
tema genera en el col·lectiu.

Així doncs, animem a tots els estudiants a informar-se sobre el motiu de
la vaga i a participar en totes les activitats que s'estan duent a terme
al respecte. Val a dir, però, que rebutgem qualsevol activitat o actitud
incívica que pugui malmetre el patrimoni de la universitat pública o pugui
degradar la convivència social de tots els seus membres. El dret a
manifestar-se, però també el respecte, són mínims irrenunciables pel país
que entre tots volem tirar endavant.

Per tot això, restem a la disposició dels estudiants que creguin oportú
per fer-nos arribar totes les opinions, suggeriments i crítiques al
respecte. No hem d'oblidar que som l'òrgan legitimat a les urnes per
defensar els drets dels estudiants i també una universitat, pública i de
qualitat.

Consell d'Estudiants de la Universitat de Girona.http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/22736/indignats/retallades/decebuts/amb/psoe buscar http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=103486801

El 15 de novembre de 2011 9:35, Grup d'estudiants amb propostes comissió d'iniciatives <propostes.gep@gmail.com> ha escrit:

Grup d'estudiants amb propostes comissió d'iniciatives

16 de nov. (Fa 7 dies)

per a usuari

El 16 de novembre de 2011 9:22, Grup d'estudiants amb propostes comissió d'iniciatives <propostes.gep@gmail.com> ha escrit:

Grup d'estudiants amb propostes comissió d'iniciatives

16 de nov. (Fa 7 dies)

per a usuari

http://www.ara.cat/societat/masters-menys-alumnes-tancaran-anys_0_591541054.html

EPS: Felicitats pels resultats!

2011-11-15T13:29:00.001-08:00

Cartell electoral del primer any d'EPS.

Amb tant comunicat impertinent, m'he endescuidat de felicitar als companys d'EPS de la Facultat de Polítiques i Sociologia (UAB) -actualment ocupada pel moviment assembleari-. Ho vaig fer a nivell personal i via Facebook; el mateix dia del meu aniversari. Com també vaig contestar comunicats que no ens duen enlloc. El meu reconeixement!

Doncs això: felicitats pels 15 representant s d'estudiants a la Junta -de 15- que vàreu aconseguir! Ara toca continuar fent la feina que va fer EPS el curs passat quan ho lideraven n'Oriol Ibàñez conjuntament amb en Joan Miquel Roig, en Miquel Tarrés i l'Albert Gaspà.

Pels que no segueixin el meu bloc: EPS (Estudiants de Polítiques i Sociologia), l'associació plural de la Facultat de CCPP i Sociologia de la UAB que forma part de la coordinadora ÈPICA fou la renovació de l'antiga associació EPA. Es va dur a terme entre els que formavem part d'EPA, membres de l'AJEC (antigament a la PEF) i l'entrada de nous estudiants independents, que s'havien acollit a la candidatura que duia el mateix nom; EPS. Tot això s'enmarcava en la nova estratègia de crear referents estudiantils unitaris i plurals, desvinculats del dirigisme d'una joventut política o d'un sector sectari estudiantil. A l'Oriol i a mi ens va saber greu perdre el nom d'EPA en pro de la unitat i la renovació, però així ho vàrem fer pensant en el millor per la facultat i els nostres companys i el nous.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Més informació: Alternatives estudiantils.

Comunicat del Joan Gil (versió breu) davant la difamació de l'Assemblea de Polítiques i Sociologia de la UAB

2011-11-15T00:35:00.001-08:00

Comunicat del JoanGil (versió breu) davant la difamació de l'Assemblea de Polítiques i Sociologiade la UAB

Davant l'estil del comunicat del'Assemblea d'aquest dissabte, i les difamacions versades; em veig enl'obligació de defensar-me a nivell personal. Ho trobo una ofensa atota la meva activitat contra el Pla de Bolonya i que és ben sabuda perells. A nivell associatiu també respondrem.

M'agradaria desmentir,doncs, la meva participació en l'aprovació del Grau de Ciència Política,tal i com s'exposa en el comunicat esmentat.

Abans de tot, voldria feresment que en el comunicat no s'inclou cap autocrítica pels seus mals resultatselectorals. Ni tampoc es dona gràcies als qui els han votat. Que s'assemblamés a una “pataleta infantil” de qui no sap perdre. I que és contradiu amb laseva crítica (que no el seu perdó) als atacs personals inapropiats produïts enel Debat electoral entre les dues candidatures i que van iniciar ells ambaquest tipus de mentides.

Els recomanaria reflexionar sobreel per què fa 5 anys que perden les eleccions i per tant, no són elsrepresentants legítims democràticament elegits pels estudiants de la Facultat.En comptes de dedicar-se a llençar falsedats a EPS a través de llicenciatsque no podem respondre presencialment a aquestes difamacions. Ja que no estudiem a la Facultat.

Això dona arguments a dos fets:

1) que vaig fer bé d'impulsar amb altres companys una alternativa al'Assemblea a la Facultat (EPS, abans EPA) i una alternativa de campus(EPICA). Una alternativa útil, democràtica, plural i pacífica que ha aconseguitdiversos èxits: web INFOQUES i informar de la T-UAB per estudiants, com aEPICA; idea i creació de la Comissió d'Igualtat, impuls del Consellsd'Estudiants, idea i creació del sistema de delegats de curs i torn, defensa dela llibertat d'expressió contra els boicots a xerrades i inclusió de la partidaper sostenibilitat com a EPA i aturada parcial de l'eliminació de tardes com aExEREA i EPS/EPICA; entre d'altres

2) que l'Assemblea continua sent liderada pel mateix sindicat; i quetot i que cada inici de curs exposen que l'Assemblea canviarà les formes i quehi ha gent nova; la línia difamatòria i conflictivista segueix més vigent quemai. 1 any i mig com a membre de l'Assemblea vaig tardar per adonar-me d’aquestl'engany

M'agradaria donar arguments per desmentiruna difamació; que cal fer constatar que no ve acompanyada de cap prova.Entre d'altres elements que poden desmentir-ho en aquest breu comunicatn'exposo quatre:

1)Jo vaig crear dos blocs (enllaç) per criticar l'aplicacióestatal del Procés de Bolonya i per informar transparentment de l'activitat juntàriacom a representant per l'Assemblea.

2)Vaig fer una explicació detallada a la Junta de la Facultat en que es vanaprovar els Graus sobre per què calia votar No i vaig repartir un documentexplicant-ho via correu electrònic que penjar al meu bloc.

3)Vaig dur a terme diverses entrevistes criticant l'aplicació del Procés.Un dels exemples que hi ha constància a Internet és de novembre de l'any 2009 enla Revista Campus Autònoma, llavors com a membre d'EPA. També cal recordar que vaigvotar en contra dels dos Graus. L'Acta de la Junta de Facultat potcorroborar aquest fet, amb els 7 vots en contra dels 7 -inclòs jo- juntaris del'Assemblea.

4) Vaigparticipar de diferents formes al moviment anti-Bolonya: membre delComitè de Vaga del 2005, representant d'estudiants a la Junta de la Facultatbuscant professors perquè acceptessin que votar No als Graus era el millor pelsestudiants, impuls de dos referèndums: un per demanar l'opinió dels estudiants(referèndum sobre Graus) i l'altre per demanar-los (amb EPA i Assemblea) sicalia paralitzar l'aplicació d'aquests ja aprovats; etc. També vull recordarque com a portaveu de l’associació d’ex representants –ExEREA- vaig fer uncomunicat en contra del nou Pla Docent. Alguns membres vàrem llegir-lo en eldebat entre Deganat i estudiants. Quin interès tindria després de serllicenciat, en defensar la no eliminació de tardes?

Demanaria doncs que abansd’entrar en una batalla dialèctica inútil per la millora de les condicionsd’estudi; reflexionéssim sobre la deriva que podem estar iniciant. És per aixòque estenc la mà als líders assemblearis per acabar amb això.

Properament escriure el comunicatextens i em presentaré a la Facultat per aclarir dubtes (si ho voleu fervia mail a propostes.gep@gmail.com).

Moltes gràcies i visca l’UAB!Reivindiquem una Universitat accessible per a tothom, sostenible,crítica, plural i científicament rigorosa

Joan Gil

Ex representant d'estudiants. Membre EPICA (RDF).Portaveu GEP i ExEREA

EPS/EPICA: L'Assemblea no sap perdre?

2011-11-14T05:49:00.001-08:00

Jo, en una manifestació contra el Pla de Bolonya.

Voldria exposar aquests elements que havien de ser la versió d'un comunicat més extens i dur però que he retallat. Perquè he considerat que calia fer les coses d'una altre forma i no encetar una batalla dialèctica inútil.

Comunicat (o el que havia de ser) "versió" extensa atítol personal contra les difamacions exposades per part de l’associació“Assemblea de Polítiques i Sociologia (ASPUAB)” en el comunicat del 12 denovembre

Context: En el comunicat penjat al grup del Facebook del’Assemblea se’m cita amb aquesta falsedat: “Joan GilOliveres, creador dels antecedents d’EPS, va pactar l’aplicació delgrau de polítiques”.

Matís: En el mateix comunicat s’expressend’altres injúries i mentides versades sobre els companys de l’associaciód’estudiants plural “Estudiants de Polítiques i Sociologia” (EPS), de lacoordinadora d’estudiants plural “ÈPICA Units Sumem” de la qual formo part. Peraixò hem cregut convenient respondre per desmentir tals estupideses. Elscompanys d’EPS i d’ÈPICA en donarem d’altres en conjunt però també en farem atítol personal per tal de clarificar encara més la realitat dels fets tal i comvan succeir. Em disposo amb aquest comunicat a explicar en què ha mentitl’Assemblea, en aquest cas, sobre la meva activitat al moviment estudiantil durantla lluita contra l’aplicació estatal del Procés de Bolonya (EEES).

Raó del comunicat: El comunicat es du a terme després de que EPS hagi guanyat les eleccions a la Facultat de CiènciesPolítiques iSociologia (UAB) i l’Assemblea, l’altrecandidatura, no hagi tret ni un sol representant amb la més alta participacióde la història electoral de la facultat.

Valoracionspersonals: Primer detot, voldria donar la meva opinió personal sobre el comunicat esmentat, podentser d’interès pels estudiants de la Facultat i d’altres facultats de laUAB les meves valoracions al respecte.

UN ARGUMENT MÉS DE QUE VÀREM FER BÉ: CALIA UNAALTERNATIVA A LES ASSEMBLEES

És bastant lleig haver de llegir comunicats d’aquest estil, injuriosos i a més basats en falsedats. A més de ser injust per fals i de ser lleig per l’estil utilitzat, demostra un cop més, l’estil de l’Assemblea alhora d’encarar qualsevol repte en política estudiantil. La qual cosa només fa que corroborar quin és l’estil que no canvia ni canviaria mai per part dels líders de l’Assemblea. I explica la necessitat d’una alternativa plural a nivell de facultat (EPS) i a nivell de campus (EPICA) que sigui útil, que ens inclogui a tots (plural) i que cuidi les formes (pacífica). Aquest camí que vàrem recórrer alguns assemblearis independents crítics amb la línia seguida per l’Assemblea durant les ocupacions i en d’altres protestes amb presència d’accions coactives, i estudiants no assemblearis; per construir una “Alternativa Estudiantil per a la UAB” va ser el correcte i ha donat molts fruits per la millora de les condicions d’estudi. A més, ara mateix és una realitat en moltes facultats i també a nivell de campus. A més, aquests comunicats reforcen la idea que cal seguir denunciant la línia de difamació d’aquells que critiquen la postura “oficial” de l’Assemblea. Ara bé això no ens serà ni ens ha estat (tenint en compte la raó pel qual estem actius: la millora de la nostra Universitat Pública) impediment per donar la mà estesa per tal d’intentar dur a terme accions de forma conjunta que ens beneficiessin a tots els estudiants; com per exemple, el referèndum per aturar l’aplicació dels Graus entre EPA (ara EPS) i l’Assemblea de Polítiques i Sociologia.

PRIMER, VAIG SER MEMBRE DE L’ASSEMBLEA I DESPRÉS DE L’EPA(TAMBÉ VAIG ESTAR EN LA CREACIÓ D’EPS), MAI VAIG FORMAR PART DE LA PEF

Considerar-me el “creador dels antecedents d’EPS” és fals. Primer perquè jo no sóc l’unic estudiant que vaig estar impulsant aquests antecedents. I segon perquè jo només vaig impulsar la creació d’”Estudiants per a una Política Activa” (EPA) i vaig estar en el procés de constitució d’EPS com a renovació d’EPA. Mai vaig formar part de l’altre associació d’estudiants, la “Plataforma d’Estudiants de la Facultat” (PEF) ja que en aquella primera etapa (la de la PEF) jo formava part de l’Assemblea. Això denota certa confusió històrica que més endavant, encara quedarà més reflectida. Però per desgràcia, amb una difamació.

També voldria expressar que no és el primer cop que rebo amenaces i mentides. Fa uns anys quan encara era membre de l’Assemblea però criticava (perquè defenso la llibertat per expressar-nos) la seva línia, em van crear un web fent burla de la meva persona (joangilforadelesuniversitats.blogspot.com, actualment tancat) o van crear dos posts en un web (un dels quals es titulava “Joan Gil Oliveras, manipulador i farsant”). En aquest mateix web rebia amenaces. La llista d’improperis i ximpleries que he hagut d’escoltar seria llarga i tampoc aportaria res més. A part no sóc l'únic: abans que arribés a la Univeristat hi havia "una campanya" que es titulava "(no recordo el nom si el cognom) Alzina menja ketamina". El meu amic de la PEF, Joan Alginet quan jo era de l'Assemblea (!) vaig tenir que veure com l'empentaven. Però és significativa de l’estil, no només d’uns quants estudiants (perquè mai l’Assemblea es desentén i condemna aquestes actituds –algunes debatudes en assemblea perquè jo hi he estat- dels seus membres, l’Assemblea és “sobirana” però “irresponsable dels seus actes”) sinó de tot un moviment assembleari a la Facultat

També voldria fer referència a la participació estudiantil a la Facultat, la qual l’he hagut d’estudiar per un treball. En el comunicat, l’Assemblea exposa que “celebra l’alta participació”. Doncs me n’alegro. Precisament aquesta “alta participació” –encara estem a anys llum d’una participació digne d’una facultat de Polítiques i Sociologia- és la que els fa perdre les eleccions. Històricament l’Assemblea no s’ha hagut de preocupar de les eleccions perquè sabia que la seva “força” estava als passadissos. Només presentant-se aquesta, durant força temps, per raons de falta d’alternatives tant sigui per coacció com per omissió; amb uns 100 vots les tenia guanyades. Així, tenia “l’hegemonia” al carrer i a les institucions. El dia que una alternativa, que agrupava membres d’algun sindicat d’estudiants no assembleari, estudiants independents, estudiants actius en organitzacions no governamentals i estudiants vinculats a organitzacions polítiques i estudiants que no estaven actius en cap altre espai. La PEF. La participació va augmentar al voltant del 20% i va començar la fi de l’Assemblea a nivell electoral. Portem 5 anys així i “lo bé que ens ha anat als estudiants!”. L’Assemblea doncs, ja no pot dir que és l’òrgan (això d’autodenominar-se “òrgan” és a part de fals, bastant fatxenda) legítim (com si només el “Partit únic – Assemblea” fos legítim! Qui dona els carnets del que és “legítim” i qui “no”?) i representatiu (perdent les eleccions només es representen a si mateixos, tot i això encara de tant en tant, sentim aquesta expressió) dels estudiants de la Facultat. Això significa que no representa la pluralitat dels estudiants, anàlisi que ja vaig fer abans de marxar de l'Assemblea però que el dogma dels sectaris va fer que no servís per crear cap debat per canviar la línia, sinó insults i altres actituds intolerables. Al darrere de motles Assemblees hi ha un grup organitzat, amb una línia política definida, propera al seu partit (molts assemblearis també tenen carnet, però clar, el "seu" partit és "dels bons") que fa d'aggenda setting: el sindicat SEPC. I perdoneu però #alguhohaviadedir.

En resum, considero tot el comunicat i la mentida versada sobre mi una "pataleta" de nen petit, una corroboració de que no volen canviar res (tot i els mals resultats electorals) i en conjunt una llàstima perquè des de la diversitat, els diferents grups d'estudiants que formem el Moviment Estudiantil Plural treballen conjuntament quan així ho considerem oportú. Que en definitiva és el que hauriem de voler: lluitar tots junts contra tot allò que no ens agrada de la Universitat i plantejar alternatives viables.

ÈPICA UAB: Primer objectiu com a membre del CEUCAT per la UAB assolit

2011-11-09T05:44:00.000-08:00

Alegre. Com a membre de la coordinadora estudiantil de la UAB (ÈPICA UAB) estic content d'allò que anem aconseguint; tot i que encara anem lents en l'assoliment dels objectius per millorar la Universitat i les condicions d'estudi respectives. Això és degut a la passivitat i a la marxa de Sòcrates i ERASMUS de bona part dels nostres membres de la coordinadora plural; i per tant, aquest any no ha estat exitós però si positiu: Primer perquè hem informat: de l a T-UAB que tenen els FGC pels estudiants i després per l'INFOBEQUES.

Com a membre del CEUCAT, amb el meu company Carlos Pérez; els dos representant la UAB i els seus estudiants; vaig idear un espai d'Internet. On s'incloguessin totes les beques per a universitaris i universitàries, públiques i privades (de col·laboració, idiomes, d'estudi o per anar a l'estranger...). El meu company de la UAB va afegir els ajuts i subvencions i tots els estudiants representants en el CEUCAT van aprovar aquest espai dintre del web del propi organisme.

Com vaig dir en una presentació d'ÈPICA a 300 estudiants (Primer curs de la Facultat de C. de la Comunicació de la nostra Universitat) en les jornades de benvinguda; només els estudiants actius i representants d'estudiants en adonem i tenim constància d'algunes d'aquestes convocatòries i no era just! Doncs ara ja està solucionat!

l’Infobeques, una realitat gràcies a Èpica.

El representant de la UAB per ÈPICA aconsegueix que s’impulsi l’INFOBEQUES http://www.ceucat.cat/informacio-universitaria/infobeques.

INFOBEQUES és un web que centralitza tota la informació actualitzada de beques públiques, ajuts i subvencions per a estudiants universitaris. L’ha creat el Consell de l’Estudiantat Universitari de Catalunya -CEUCAT- en el qual hi ha un militant.

Un dels dos representants escollits per representar els estudiants al CEUCAT per part de la Universitat Autònoma és membre d’ÈPICA. La idea de crear aquest web va sorgir de la nostra coordinadora, i gràcies a la col·laboració de l’altre representant i de tot el CEUCAT ara resta obert.

Manresainfo.cat: Article sobre el procés de reconciliació (?)

2011-11-09T05:19:00.001-08:00

Publicat a Manresainfo a la pàgina d'opinió, així com al web de OpinioNacional.com de l'edició del Bages de NacióDigital.cat

Actualitzat el 07/11/2011 a les 00:00h

Euskal Herria: moltes felicitats

Així començo l'article sobre Euskadi: amb una felicitació per als bascos i per a tots plegats. Per què qui no s'alegri amb la fi de la violència per part d'ETA i de la kale borroka necessita reflexionar.

Alhora, també voldria -seria molt injust no fer-ho- fer memòria de les més de 800 víctimes mortals d'ETA, de les persones ferides, de les que vivien en por, que han perdut amistats i alegries, que miraven sota el cotxe, que estaven amenaçats o en la llista d'ETA. A ells i als seus familiars, amics i coneguts els devem unes disculpes per no estar compartint -com a societat- el seu dolor, tant com caldria. Per memòria històrica col·lectiva. Per no oblidar. Per poder perdonar -si es donés el cas-. Segons una fundació basca (Euskal Memoria) també cal fer memòria dels 470 bascos (alguns d'ETA, d'altres no pas) morts per l'Estat o els parapolicies, entre d'altres víctimes; i recordar el tancament de diaris com Egunkaria.

Ara es respira un inici de procés llarg de pau, reparació, perdó (si es dona el cas) i reconciliació, però aquestes víctimes mortals o ferides -moralment i físicament- els han estroncat per sempre les seves màximes il·lusions. Per això crec que és necessari haver començat esmentant-les (a totes).

La meva opinió és la postura de l'Església basca davant el conflicte armat i polític: ni terrorisme d'ETA (assassinats, segrestos i extorsions), ni terrorisme d'estat (dictadura franquista, GAL), extrema dreta vinculada (Batallón Vasco-Español, Triple A) ni violència de carrer (kale borroka) ni violència policial (tortures)... El País Basc: un sol poble. Des de que conec el terrorisme d'ETA que m'he posicionat amb els bisbes bascos: cap violència es pot justificar ni s'ha de normalitzar, perquè cal pau i fraternitat.

Ara toca Estat de Dret perquè Espanya mai ha estat un Estat de Dret com cal (doctrina Parot) ni una democràcia sòlida (Llei de Partits)_ possiblement per l'existència de grups antidemocràtics com l'ETA, però també per no saber gestionar els problemes que van sorgint i per donar-lis corda: A ETA no l'ha guanyat cap democràcia/Estat de Dret!

A ETA l'han vençut: (1) la pèrdua de suport social, del seu entorn aberztale, les escissions ETA política-militar, EE o Aralar (amb Lluch assassinat, Vic i HiperCor ja van perdre tota simpatia catalana), (2) la postura de la majoria de demòcrates a favor del diàleg i la pau així com aquells que no defensaven el diàleg, però lluitaven dia a dia contra el llenguatge proetarra ("el conflicto") justificador o tranquil·litzador. I lluitaven a favor de la llibertat d'expressió: sí, sí, també incloc regidors del PP lluny de la meva ideologia i que admiro. Regidors populars en feus nacionalistes bascos és d'elogi. (3) I és clar: l'eficiència policial (amb la col·laboració, últimament seriosa, de França) desarticulant la cúpula de forma molt àgil. I (4) els col·lectius pacifistes, així com els mediadors internacionals, que amb la participació i lideratge de persones com Otegi han conduit "Zutik Euskal Herria": un debat intern democràtic dels abertzales per marginar la via armada dintre de la estratègia política socialista, unitària i independentista (MLNV) demanant a ETA el seu desarmament. Tota una escenografia que fa anys que segueixo: formada per gestos i comunicats del món abertzale, però també amb participació exterior de personatges històrics que es van reunir fa poc en la Conferència de Sant Sebastià per donar "una raó política" i una "sortida digne?" als etarres per deixar la lluita armada.

Què cal a partir d'ara? Compartir el dolor i acabar amb totes les injustícies. Acostament de presos, llibertat per Otegi, legalització de Sortu i esclarir morts per part de la policia i de la mateixa ETA. Així com recordar la conclusió que en podem extreure de tot plegat: la violència no aconsegueix ni justifica cap objectiu polític per molt just que sigui, i només genera dolor i més violència: una espiral irracional que es retroalimenta i que contribueix a crear molts odis, polaritzar la societat i dur als propers a la teva contra en defensa d'allò bàsic: la llibertat d'expressar-se. Tot aquest clima de tensió i ira que només genera que baixes passions no ajuda a cap debat seré polític en el qual les raons de l'independentisme cívic queden en un segon pla. L'únic que han fet és tacar de sang un moviment polític. Dotar-lo d'una ombra que amb el temps esperem que aniran escombrant ja que "no tot és ETA". Si aquí vàrem viure la "basquitis" (presos polítics catalans i Terra Lliure), ara cal que visquin la seva "catalinitis". Els de Manresa Decideix vàrem parlar amb alguns líders abertzales i m'imagino que es van adonar de la via correcte: la polidament cívica! Per una Euskal Herria lliure i socialista; però això ja és una altre història: avui comencen un nou dia a Euskadi, esperem que visquin en pau!

Manresainfo.cat: article sobre la Llei del Cinema

2011-11-09T05:16:00.000-08:00

Publicat a Manresainfo a la pàgina d'opinió, així com al web de OpinioNacional.com de l'edició del Bages de NacióDigital.cat

Actualitzat el 07/10/2011 a les 00:00h

La llei del cinema

La joventut i els nouvinguts són el futur del nostre idioma. Què en pensen del català? I de la Llei del Cinema?

Si hem de ser una llengua rellevant en l'àmbit públic i en els formalismes, però no socialment usada; malament rai. El gran problema: els joves; sobretot de l'Àrea Metropolitana -que també són de família catalanoparlant-. S'estan passant al castellà en les relacions socials, i d'aquí uns quants anys podrien ja només parlar en castellà. Va sortir un bon exemple en un programa de TV3 i la nostra experiència no ens ho nega. A Manresa, cor de Catalunya, des de l'arribada de gent de Sabadell i Terrassa, el castellà s'està imposant. És més "modern", "el parla tothom" (com si no sabessin parlar català!). És el que es parla i se sent en els temps d'oci, i al pati a l'Escola. Com no hi ha conviccions, ni valors; la cabra va al ramat. Tenim un gran problema i no hem de defugir de la nostra responsabilitat. El catalanisme excloent i marginal, tampoc és gaire útil per aquest objectiu.

No hem de debatre la doble nacionalitat, perquè és una tria lliure. Hem de construir un model propi que és el que hem estat fent. El màxim d'obert, però també el màxim de regulat: sense lleis i sense consciència col·lectiva, la llengua "gran" (el castellà) s'imposarà. En un món salvatge, egoista, individualista , i en genèric, capitalista, el gran es menja el petit com bé sabem. Si no és que el petit està ben organitzat i ben protegit. Sense regulació mai hi hagués hagut normalització lingüística, i encara estem a anys llum de poder viure plenament en l'idioma propi del país.

A més, hem de combatre el fals discurs no nacionalista, que també va sortir molt en un programa de Banda Ampla, sobretot per part dels joves catalanoparlants. Parlant de la Llei del Cinema, quedava més "intel·ligent", pel que em va semblar, la resposta majoritària: "millor en l' idioma original i no imposant el català". Si us plau! Regular no és imposar. Ens estan prenent el pèl els "no nacionalistes" amb el seu discurs suposadament "liberal". I encara ens els creurem! Jo al principi, als de C's me'ls creia, fins que em vaig adonar que no tenien més discurs que el discurs basat en la nació espanyola. "No parlem de territoris, sinó de ciutadans, d'individus" exposen. Però "que són espanyols", recalquen al final; deixant entreveure el que realment pensen i senten.

Ara es veu que no hi ha un imperialisme cultural nord americà als cinemes catalans i europeus. És més, imagineu-vos que a partir d'avui, totes les persones d'edat avançada aniran a veure les pel·lícules en versió original. No ens enganyem! Fins i tot, tots els joves que van dir això al programa Banda Ampla saben que per comoditat, l'aniran a veure "en condicions"; o sigui, en un idioma que coneguin perfectament. Perquè en temps d'oci, la majoria tria el seu idioma, i no es dedica a estudiar llengües. Sempre hi ha honroses excepcions.

Jo puc "sacrificar-me un cop" i veure-la en idioma original (sense subtítols que sinó no els paro de llegir! No ens enganyem tampoc en això!). Però no sempre: que vaig per gaudir del film! Per tant, aniré a veure les pel·lícules en l' idioma que entenc, i fins ara (sense Llei del Cinema) -a part de pel·lícules com Harry Potter- són en castellà. D'això parlem: castellà o català? La demanda és en català, però l'oferta és en castellà; i ens imposen veure-les en castellà. Aquest és el problema. Si més enllà d'això, volem promoure l'aprenentatge d'idiomes, ho fem, però segons la demanda; que el cinema continua sent un negoci i hi ha treballadors que s'hi guanyen la vida. Ho sento pel to, però és que no comprenc com els joves que van sortir a TV3 fa mesos, amb opinions que tenen molts dels meus amics, són tant llunyanes de la realitat social i del problema que volem solucionar. Si us plau! Que tenim un fracàs escolar vergonyós, i ara tots aquests estudiants aniran a veure films en anglès? Segur? No l'aniran a veure en l' idioma que coneguin, i per tant, (sense la Llei del Cinema que democratitza i pluralitza la situació lingüística al cinema) en castellà? No fumem. No van dir el que creien sinó el que sabien que quedava millor i això distorsiona el que realment pensen i tota la discussió posterior.

Incís: Aquest article el vaig escriure fa mesos. Després va venir la sentència del TSJC. I seguidament l'acord entre el Conseller de Cultura i les majors d' EUA per doblar més films.

Felicitats!

2011-10-03T08:58:00.001-07:00

Gestant la 1a cooperativa dedicada a l'envelliment actiu

Es dirà SIENA (Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu, SCCL) i engegarà motors a principis del 2012.

Feina feta per ÈPICA: èxit a l'estiu!

2011-09-28T11:22:00.000-07:00

Com a representantd'estudiants al CEUCAT hem aconseguit un èxit

QUÈÉS?

ElCEUCAT és el Consell de l'Estudiantat Universitari de Catalunya. Vaser creat per la Generalitat. És un organisme públic que reuneixtots els representants d'estudiants de les Universitats catalanes.
També de les universitats privades o no presencials (virtuals).Vaja, com l'ACUP reuneix els rectors. El mateix, però amb elsestudiants. Hi ha dos membres per cada universitat: un de titular delvot i un altre, suplent. És un organisme nou que al principi no emsemblava de massa utilitat. La única utilitat era per controlar itenir interlocutors entre els estudiants. Tenir algú per parlar. Perquan hi ha protestes. O altres merders. Pels estudiants em semblavaun espai més per dialogar. I poca cosa més...

CONSELLDE L'ALUMNAT EN PROCÉS

A laUAB, com el Consell no està creat els estudiants no varen elegir-sols- els dos representants. El Consell de Govern amb PAS i docentsva elegir.

ElConsell estudiantil de la UAB (el Consell de l'Alumnat) que tot i lespropostes per crear-lo des d'ÈPICA encara no s'ha reunit mai; restapendent. El president del Cd'A de la UAB hauria de ser titular. Eltitular del vot al CEUCAT. I el Ple del Consell hauria d'elegir unsuplent.

El procés es vaobrir i es va dur molt bé. Per part de l'ETC i el Delegatd'estudiants. Un procés obert participatiu però que encara, desprésd'un any, no acaba. A hores d'ara encara no dona fruits.

REPRESENTANTLA UAB AL CEUCAT

A la UAB ens vàrentriar a mi (suplent) i al Carlos. En Carlos Pérez és el titular delvot. Jo i ell som amics. Ell és el líder de la plataforma E-UAB. Ijo sóc el responsable de debat i formació. De la coordinadora ÈPICAUnits Summem de la qual tant us parlo.

Prenem lesdecisions -previ debat a E-UAB i ÈPICA- amb tots els estudiants dela UAB en reunions que convoquem a l'Edifici ETC del campus. Obertesa tothom, la última només hi havia un no adscrit a E-UAB i ÈPICA.O com a molt dos.

UNNOU WEB PELS ESTUDIANTS

Una idea proposadaper mi i recolzada pels dos ja està en marxa. D'aquí que comenci apensar que el CEUCAT és més útil pels estudiants. És una nova webque agrupa totes les informacions de beques privades i públiques del'Estat, Generalitat i bancs que estarà oberta al web del CEUCAT.Encara no resta oberta. En una presentació d'ÈPICA a la facultat deComunicació vaig explicar això com un èxit d'ÈPICA. Tot i que hoés tant del CEUCAT com de'n Carlos crec que la idea fou meva i pertant d'ÈPICA UAB. És una forma perquè entenguin els 150-200estudiants nous. No sé quants hi havia! Que és útil. Que s'hand'organitzar. Perquè venen temps durs (fins i tot això ho vaig dirjo!), cosa que els vaig repetir. Massa cops potser!

Els vaig dir queles convocatòries de beques que els representnats actius érem elsúnics en conèixer ja estarien accessibles totes al web. És una websenzilla. Com la de la UAB. Que ha fet fa poc amb la mateixa intenciód'informació pública i actualitzada.

Ignacio Escolar sobre el PP

2011-09-28T11:03:00.002-07:00

La educación y las prioridades

Una pancarta vista en las manifestaciones contra los recortes educativos: “Recuerda Londres: un profesor menos hoy son cuatro policías más en el futuro”. Por eso es tan importante defender la educación pública y gratuita; no sólo depende de ella el progreso económico, también la igualdad de oportunidades y la cohesión social. No se construye una educación mejor con barracones de campo de concentración a modo de colegios, con clases masificadas y con insultos a esos mismos profesores a los que se quería dar una tarima para “reforzar su autoridad”, como decía esa misma Esperanza Aguirre que ahora los retrata como unos holgazanes que no quieren trabajar dos horas más a la semana. Un par de dudas: ¿todos esos tertulianos que conscientemente confunden jornada laboral con horario lectivo trabajan sólo el ratito que salen en la tele o se preparan antes sus intervenciones? ¿Todos esos políticos que manipulan ese dato consideran que su trabajo es sólo el tiempo que están sentados en el escaño?
Al PP la estrategia le ha salido rana. Quisieron convertir a los profesores en los nuevos controladores aéreos, pero se han encontrado en la calle con una protesta que no se esperaban; hasta los maestros de derechas están indignados. Aguirre quiere ahorrarse 80 millones de euros despidiendo a profesores interinos, pero ha aprobado subvenciones fiscales de 90 millones de euros para la escuela privada. También sobra dinero para la propaganda (620 millones de euros en publicidad institucional del Gobierno de Aguirre desde 2008) o para rechazar Patrimonio (500 millones anuales en Madrid), pero hay que empezar a cuestionarse la enseñanza gratuita. Como siempre, es una cuestión de prioridade

Ignacio Escolar, article que no subscric

2011-09-28T11:02:00.000-07:00

Contra el aborto

Les confieso algo: estoy en contra del aborto. Como casi todos, imagino. No conozco a nadie que esté a favor de pasar por un trance así, no creo que sea una decisión fácil. Sin embargo, puestos a elegir el mal menor, prefiero que la interrupción del embarazo sea legal y esté regulada a que las mujeres sin dinero para irse a Londres se desangren en infectas clínicas clandestinas, en manos de curanderas con perchas de aluminio retorcidas a modo de agujas. Prefiero que sea la mujer quien tenga el derecho a decidir si quiere tener ese hijo, y no su pareja, sus padres o los obispos. Prefiero un país que no sea hipócrita: un país donde las mujeres no tengan que mentir a un psicólogo y alegar daños para su salud psíquica para poder abortar, como ocurría con la anterior legislación. Y prefiero también una ley de plazos y que el aborto sea libre sólo durante las primeras 14 semanas, en vez del coladero que teníamos antes, que permitía abortar casi en el borde del parto y había convertido a las clínicas españolas en un destino turístico para el resto de Europa.

El debate ha vuelto a la campaña electoral, como en los años 80. El PP dijo el lunes que quería abolir la ley del aborto y ayer matizó que sólo pretende regresar a la que teníamos antes de la reforma, la misma a la que se opuso AP en 1985. Es un error, pero no sólo porque la postura de Rajoy no va a convencer a casi nadie: ni a los que defendemos la reforma ni tampoco a los antiabortistas, a los que volver a la ley anterior gustará poco. También porque la actual regulación –junto a las campañas a favor del condón y a la píldora del día después sin receta– ha conseguido que, por primera vez, baje el número de abortos en España. Se supone que de eso se trata.

A la UAB, ÈPICA amb el català

2011-09-28T10:57:00.000-07:00

Aquí està el comunicat que vàrem fer:

Èpica, Units sumem s’adhereix al manifest “Som escola”.

Èpica, Units sumem s’ha adherit al manifest de Som Escola , que aglutina una gran diversitat d’entitats cíviques, polítiques o culturals. Considerem que la sentència que ha ratificat el TSJC, emesa pel Tribunal Suprem Espanyol, és un nou atac a la nostra llengua i atempta contra el model d’immersió lingüística que porta funcionant més de 30 anys al nostre país.

La immersió lingüística és un model avalat per diverses institucions internacionals i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de llengües. Gràcies a l’actual sistema d’immersió s’ha ajudat a integrar les noves corrents migratòries mantenint la cohesió social del país de manera eficaç.

Èpica, Units sumem ens comprometem a lluitar de manera activa per donar suport a una escola catalana, amb llengua i continguts, per a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure. Així com defensarem una universitat pública, de qualitat i catalana, que vetlli pel respecte i l’ús de la llengua catalana.

Matuseries

2011-09-28T10:45:00.000-07:00

Enguany els estudiants de màster no tenim dret a beca

LA UAB ofereix un títol específic per a policies (aquests ja havien fet unes pràctiques durant el moviment anti-Bolonya)

Enllaç a un post d'un amic de la UAB

2011-09-26T09:24:00.000-07:00

histeries!com*: Quatre anys a la Facultat de Polítiques de la UAB: Ara ja fa quatre anys, un jo més jove i més inexpert, feia les maletes i partia per iniciar els estudis de Ciències Polítiques i de l'Admini...

Quarta i última notícia

2011-09-08T10:57:00.000-07:00

Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 27/08/2011 a les 19:05h

Èxit de públic a l'Esbart Manresà i el Ballet Joventut

L'Espectacle "50 anys d'agermanament" contribueix a que els manresans coneguin els balls de la Catalunya Nord

L'Esbart Manresà i el Ballet Joventut van acabar l'actuació passada la mitja nit. Foto: Àlex Gómez Ribera

Divendres a les 22.30h va començar el tradicional espectacle de dansa catalana de l'Esbart Manresà. Aquest any, des de la l'Agrupació Cultural del Bages, es va convidar, en motiu del 50è aniversari d'agermanament, al Ballet Joventut de Perpinyà; perquè els acompanyés.

Aquest agermanament es va tornar a mostrar en dues ocasions. En la primera dansa, en que hi van ballar els dos Esbarts, que s'anomena "Estacions"; i en la fotografia que es van fer els dos grups quasi al acabar l'espectacle. Cal exposar que aquests dos dies, els dansaires de Perpinyà han pogut estar a la ciutat, rebuts per l'Ajuntament, de compres amb companys del grup local, etc. Per tal de fer possible "50 anys més", com bé expliquen alguns dels seus membres amb certa emoció personal.

Nova ubicació, notable actuació amb èxit de públic

Com gairebé sempre, no hi va haver cadires per seure. Per l'afluència de públic. Tampoc va fallar la nova ubicació de l'actuació -habitualment es feia a la Plaça Major-. A la plaça Sant Domènec es va poder posar cadires a sobre de les fustes on a sota hi ha les fonts. El clima també va ajudar: feia fresqueta. I el públic va poder gaudir d'un bon espectacle, aquest cop amb dandes de la Catalunya Nord.

L'espectacle durà fins a les 12h30 de la nit. Tot i l'horari la majoria del públic va continuar allà fins al final. Es van dansar balls com "Ball de coques", "Sons", "Nit de Sant Joan", "De Mar de Taverna", etc. Per part de l'Esbart Manresà. I per part de l'Esbart de Perpinyà.

Inici de curs: finalitzant etapes, guardant carpetes antigues

2011-09-08T10:43:00.000-07:00

EL MEU DIARI PERSONAL (PART 1)

Avui i durant aquestes setmanes m'estic dedicant a guardar en carpetes alguns arxius antics. En la meva vida personal i associativa, estic fent el mateix amb alguns aspectes concrets.

És l'hora -ara sí, ara no m'ho impedirà ningú ni cap context- de deixar enrere una etapa de mobilització i activisme estudiantil. Com a mínim, a la primera fila i com a dedicació especial. Fa un any que expresso als meus companys de lluita -de la coordinadora i de l'associació d'estudiants- que vull que aquestes dues associacions es regenerin i s'enriqueixin amb nous líders juvenils estudiantils que aportin i enriqueixin al moviment estudiantil plural que nosaltres hem representat. És l'hora de deixar, ara definitivament, la responsabilitat de debat i formació de la coordinadora ÈPICA a la UAB. I també la de portaveu del Grup d'Estudiants de Postgrau (GEP). Però abans de que això succeixi -durant aquest curs-, aposto per treballar internament per una millor organització democràtica, flexible i permeable, tant d'ÈPICA, com d'EPS (l'associació d'estudiants plural, democràtica i pro positiva de la meva antiga Facultat). Per difondre tot allò que hem fet i seguirem fent. Per millorar la comunicació interna i exterior de la coordinadora. Per implantar noves associacions en noves facultats, ara si, d'una forma més estable i duradora. Acabant d'aquesta manera, amb la feina que ens tocava a nosaltres dur a terme. De cara als que vindran a continuar la nostra tasca.

Aquesta declaració, és d'intencions, i no té cap però: està decidit, i aquest últim curs per qüestions que no venen al cas, ja he estat prou desconnectat del món estudiantil, universitari i educatiu; com per poder realitzar bé aquest pas de deixar la primera “línia de batalla”. És una cosa que he fet progressivament durant aquest primer any de màster en un centre adscrit a la UAB i que en aquest segon i últim curs realitzaré de forma contundent.

Confio en tots aquells que vindran i que ja estan liderant el nou moviment estudiantil plural, amb les eines (associacions, discurs, coordinadora, programes electorals antics, experiències explicades de temps remots, ...), com és el cas de l'Andreu Porta, membre d'EPS, que ja està a la Permanent d'ÈPICA; per citar-ne un.

És per això que ho volia fer pal·lès. Últimament estic molt cansat -fa mesos que arrosego, tot i que ara estic molt millor, un petit problema personal, i a més el meu activisme ja no m'il·lusiona com fa un temps-; entre el moviment estudiantil, d'indignació i independentista social que no paro quiet; i en canvi, no em trobo realitzat a nivell associatiu. Necessito doncs, descansar d'un d'aquest fronts -l'estudiantil- per seguidament deixar acabat el d'indignats -per mi s'acabarà quan assolim els objectius de política local-. L'independentista, emperò sembla que trigaré a deixar-lo gràcies a la "llarga" transició nacional de CiU que ens espera.

Això no vol dir que no tingui cap relació futura amb la Universitat Autònoma o el món estudiantil i universitari. Ans al contrari. Estic creant un grup d'ex activistes i ex representants. I també, entre d'altres coses, estaré pendent de la creació de l'Alumni UAB.

Article d'un conegut

2011-09-07T07:45:00.001-07:00

Del petit al gran i viceversa: Acampades des de l'Iphone: [Nota: El tema requeria bastanta dedicació, en conseqüència, el que es presenta com un sol post són en realitat quatre més una petita introd...

Tercera notícia de la Festa Major de Manresa

2011-08-30T10:26:00.000-07:00

Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 27/08/2011 a les 19:17h

Llobet aconsella «aplicar les qualitats de l'esport al govern»

Ple de gom a gom al saló de sessions per a escoltar el pregó de l'esportista Xavier Llobet

Xavier Llobet durant l'acte solemne d'aquest dissabte al migdia. Foto: Àlex Gómez Ribera

Aquest migdia a les 12.30h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, Xavier Llobet, ex triatleta olímpic, nascut a Manresa el maig de 1974, ha fet el pregó. El Saló era ple. Tant que no s'hi podia quasi ni entrar per les persones que restaven dretes escoltant el jove esportista. Entre autoritats, familiars i persones del món de l'esport, entre d'altres, ha tingut un càlid recolzament amb forts aplaudiments.

Primer pregó de Festa Major de l'alcalde Valentí Junyent
Aquest és el primer Pregó de la Festa Major del nou govern local. Els elogis de l'Alcalde i del pregoner han estat continus, com també la reivindicació de l'esport, en consonància amb la cultura de l'esforç. Tal i com ha dit el pregoner, "aplicar les qualitats de l'esport al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacriific i el lideratge que tant necessita la societat manresana".

Les claus del pregó de Llobet: elogis, demandes i records
El pregó ha estat conformat per varis elements. Els recordatoris per manresans il·lustres de l'esport com Txell Calduch, Ivo Clotet, Vilaplana, Perramon, la victòria de l'ACB del TDK de bàsquet, la medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka guanyat per l'equip de waterpolo amb Manel Estiarte, Jordi payà i Carles Sans, etc. Els elogis al govern local per escollir pregoners "de casa -de la vila-" i la demanda que treballin per una societat més sana per "recuperar aquesta Manresa lesionada". També hi hagut temps pels seus records familiars amb el seu pare, que "vivia amb gran passió el bàsquet".En resum, ha reclamat que Manresa -que ja és una capital cultural- també sigui esportiva ja que hi ha gran tradició i potencial. Tot ben travat perquè records i elogis al potencial esportiu de la ciutat donessin per vàlida la demanda, fet que ha contribuit a que l'Alcalde agafés la paraula per recollir-la.

-----

Text íntegre del pregó a càrrec de Xavier Llobet, triatleta manresà
Il·lustríssim senyor Alcalde, regidores, regidors, ciutadans de Manresa, bon dia i benvinguts a un dels actes més honorables i representatius de la nostra Festa Major.

Com tots sabeu, aquesta és la primera Festa Major del nou Alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i no us podeu imaginar l'honor que representa per mi ser-ne el pregoner.

Quan vaig rebre la trucada del "telèfon vermell" de l'Ajuntament de Manresa i em van fer la proposta de ser avui aquí amb tots vosaltres, vaig tenir una reacció doble i contradictòria. Per una banda, el meu orgull i la meva autoestima es feien enormes al ser nombrat per l'ocasió. De l'altra, em va envair una angoixa que es va acabar convertint en una suor freda... més o menys semblant a la que estic patint ara mateix.

L'Alcalde intentava reconfortar-me i em recordava que per a algú com jo, que havia estat capaç de competir en uns Jocs Olímpics, ser el pregoner de casa no suposava cap tipus d'estrès afegit. S'ha d'aplaudir la iniciativa de l'Alcalde Junyent de potenciar i promocionar la gent de casa, que llueix el nom de Manresa per tot arreu, en tot tipus d'actes relacionats amb la ciutat, com el que ens trobem ara.

Vull recordar que el mes de maig passat els manresans varem "fitxar" un nou Alcalde. Un aristòcrata de la gerència amb un ADN esportiu molt marcat. Personalment, crec que a tots els que ens agrada l'esport, els que lluitem per potenciar-lo i que creiem en els seu valors estem d'enhorabona. Potser la nostra travessa pel desert tindrà la seva fi i aquest acte que celebrem avui aquí podria ser la primera senyal positiva que indicaria que aquesta travessa del desert s'ha acabat.

Tothom sap, i especialment la gent que està al capdavant de la ciutat, que estem vivint moments de gran dificultat. Els nou llogaters de l'Ajuntament tindran molta feina per intentar minimitzar els danys acumulats, els presents i els futurs.

Per això, donar la responsabilitat de dirigir el rumb de la ciutat a una persona intensament vinculada amb l'esport és fonamental per tal d e recuperar tota la vitalitat d'aquesta Manresa lesionada. Conèixer els mèrits i les qualitats que transmet l'esport i aplicar-los al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacrifici i el lideratge que tant necessita la societat manresana.

Però sobretot hem d'augmentar la tolerància al fracàs. Hem de saber aprendre dels errors per tal d'enfocar el futur amb unes expectatives interessants. Per això, davant la complicada situació que viuen les finances públiques, donar els comandaments de la ciutat al senyor Valentí Junyent -un virtuós del món esportiu- ajudarà a que la capital del Bages recobri l'optimisme i la il·lusió.

Des de sempre, la meva relació amb Manresa ha estat d'amor i odi. He passat de ser un fidel defensor de la capital bagenca, especialment durant els meus anys de vida a l'antic Centre d'Alt Rendiment Joaquim Blume de Madrid, fins a viure una època contradictòria sobre la meva ciutat per la falta d'ajuda. Escoltar un etern silenci quan representava la selecció estatal i, en conseqüència, Manresa per tot el món va ser la tònica habitual.

Gràcies a la meva constància i tossuderia, però sobretot al fet d'haver gaudit d'un magnífic entorn familiar i d'estar ben assessorat per una altre pesonatge oblidat de l'esport manresà, com és l'Ivo Clotet, he pogut tastar les mels i les brases més selectes de món esportiu.

Qui coneix la meva procedència sap que a casa meva es viu, com a moltes llars de Manresa, amb gran passió el bàsquet. He perdut grans batalles i discussions sobre la tendència i l'aposta esportiva d e la ciutat amb el senyor de la barba, que passa hores i més hores entre els dos pavellons del Congost, sempre envoltat de pilotes i més pilotes, intentant educar a tota una colla de llargaruts marrecs i provant de descobrir aquell talent que busquen tots els apassionats a l'esport de la cistella de Manresa i comarca.

La seva ha estat i és una vida dedicada al bàsquet i per les seves mans han passat reconeguts jugadors de diferents generacions.

Probablement el seu somni era veure el petit Llobet botant la ‘bimba' per la pista del Nou Congost, però servidor va preferir l'aigua i les antigues instal·lacions del Club Natació Manresa, amb els seus entrenadors Toni i Gaspar Ventura, Albert Canal, Albert Estiarte, Àngel Peirón... Tots ells van ser el meu bressol esportiu.

Manresa a part de ser una gran capital cultural, per cert, molt ben promocionada durant molt anys, ha tingut des de sempre una gran tradició esportiva. Nedadors com Carrasco, olímpic a Sydney 2000. Waterpolistes com Sanz, Estiarte, Canal, Payà... que han estat presents en diferents Jocs, assolint la glòria olímpica a Atlanta 1996. Atletes de renom com Vilaplana, Perramon, Bonet... o l'actual Txell Calduch han aconseguit grans resultats arreu. També ciclistes de la qualitat de Josep Pesarrodona, Francesc Sala, els germans Claramunt... Jugadors de bàsquet de molta categoria com Jordi Singla, Rafa Martínez o Paco Vàzquez han sortit de l'escola manresana. Gimnastes olímpics com l'Andreu Vivó. I gent del motor com els Elias, Lanza, Vila... llinatges que han marcat història.

Han estat i són part de la ciutat, han lluït pel món i amb molt d'orgull la marca Manresa. Però tots aquest ídols esportius i jo mateix poca cosa hag uéssim fet sense la important tasca que desenvolupen les entitats esportives de casa nostra. Cada any fan el miracle per seguir potenciant les noves generacions i continuen ajudant a tots els que formen la base de la piràmide esportiva, tots aquells esportistes anònims que emulen diàriament als seus herois.

Gràcies a la bona gestió en aquest camp hem tingut i tenim manresans dirigint alts estaments esportius. Pere Miró, Francesc de Puig o el propi Valentí Junyent han ocupat càrrecs destacats en els organigrames d'importants institucions esportives.

Afortunadament, la cultura de l'esport ara forma part del dia a dia. La gent ha descobert els beneficis de la seva pràctica. Mantenir-se en forma i tenir una bona salut és primordial per estar bé amb un mateix. Tenir un repte esportiu, lluitar per ell i sobretot assolir-lo és una píndola revitalitzad ora per a qualsevol.

Ara, amb l'Alcalde al capdavant, tots hem de posar el nostre granet de sorra, remar en el mateix sentit per aconseguir l'objectiu: recuperar aquesta Manresa lesionada. Potser una visita a algun fisioterapeuta de renom com en Gonzalo Lorza o en Juanjo Brau ens permetria trobar el tractament definitiu que necessitem per recuperar la dolorosa ferida que patim.

No cal que recordi tots i cada un dels mèrits esportius que ha aconseguit la ciutat gràcies als seus atletes, equips, entitats,... M'agradaria, però, destacar alguns moments de glòria esportiva manresana. Com aquella espectacular victòria a la Lliga ACB de l'enyorat TDK Manresa, que ens va situar a l'òrbita esportiva i social, i que –per què no dir-ho- ens va fer estarrufar com a galls d'indi.... I ho va aconseguir gràcies a disposar d‘un entorn idea l , de lluitar amb molta il ·lusió, de tenir un compromís amb un projecte, amb una gran capacitat de treball...

Va ser una demostració de humilitat i virtut davant de les entitats totpoderoses que dominaven la competició. Per uns dies ens vàrem convertir en aquell petit poble rebel de la Galia enfront dels totpoderosos romans. Crec que aquesta fita històrica que comencem a veure amb llunyania ha de ser un gran exemple per a tots els sectors de la ciutat, que s'apliquin amb consciència per revifar-la i tornar a ser un dels motors del país.

O aquella medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka que va aconseguir l'equip espanyol de waterpolo, del qual formaven part Manel Estiarte, Jordi Payà i en Carles Sans.

Els anys passen, l'esport està cada dia més present a les nostres vides, però cada cop tenim menys referents a seguir i on emm irallar-nos. La societat està patint aquesta malaltia endèmica. Hem perdut l'esperit de sacrifici. Els dirigents tenen una dura feina: reeducar els seus conciutadans per tal que recuperin l'esperança i la confiança a l'hora de voler assolir quelcom, ja sigui un objectiu esportiu, artístic, acadèmic...

Ara, però, toca disfrutar d'un dels events que dóna vida a la ciutat, que durant una setmana es transformarà omplint els seus carrers, places i espais d'un ventall d'actes atractius per a tots els públics.

Per molts anys en podem gaudir. Molt bona Festa Major.

Remirant webs

2011-08-27T09:33:00.000-07:00

dimecres 22 de juny de 2011

Crònica de l'acampada de la Manresa Indignada d'en Joan Gil Oliveras

"L'acampada de Manresa Indignada ja fa tres setmanes que dura. Crònica del moviment des de dins de la mà de Joan Gil Oliveras"
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/19789/acampada/manresa/indignada/tres/setmanes/dura

Nou bloc d'un company

2011-08-27T09:16:00.000-07:00

Joan Gil Oliveras ha dit...: Completament d'acord. El problema rau quan la democràcia té por de part del seu poble i no creu que pugui acabar am la seva ràbia o ignorància i convertir-la en afecte.

Aquest és el comentari que he escrit al bloc d'un ex company de facultat, Miquel Tarrés: aprofitant per difondre'l!

Segona notícia de Festa Major

2011-08-27T09:00:00.001-07:00

Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 26/08/2011 a les 18:06h

L'Esbart Manresà ensenya a ballar la Bolangera i el Rossinyol

A la Plaça Gispert, el vespre de dijous, una seixantena de persones van aprendre a ballar-los

Imatge d'arxiu del Ball de la Bolangera a la plaça Gispert. Foto: Àlex Gómez Ribera

Com és de costum, des del centenari de l'entitat, l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, du a terme un seguit d'activitats de mostra de dansa fent participar als manresans durant la Festa Major.

Aquest dijous es va dur a terme un assaig fora del local de l'entitat per tal d'ensenyar dues danses als manresans i bagencs que així ho van voler. La Bolangera de Manresa i el Rossinyol. Totes dues, danses que es duien a terme a Manresa fa un segle i que l'Esbart va recuperar per a la ciutat i que són dansades cada Festa Major. El director de l'Esbart Manresà va anar ensenyant pas per pas a la gent que s'hi va acostar.

Tant els que van ballar com els que s'ho van mirar; tant els que ja se les sabien d'altres ocasions, com aquells que s'equivocaven de tant en quant; van poder passar una bona estona.

Nova ubicació per l'espectacle de dansa de divendres
Aquest divendres, a les 22h15, l'Esbart Manresà oferirà el seu habitual espectacle de dansa d'arrel tradicional catalana a tots els manresans. Aquest cop emperò, ho farà en una altre ubicació a la que ens té acostumats (Plaça Major): a la Plaça Sant Domènec. També hi actuarà l'Esbart Joventut.

L'Esbart Joventut està agermanat des de fa 50 anys amb l'Esbart Manresà, i en el seu cinquanté aniversari d'agermanament, els dansaires de la Catalunya Nord (Perpinyà) també oferiran al públic manresà un interessant espectacle.

Altres activitats de Festa Major
Aquest dissabte a la Festa Major Alternativa un grup de dansaires, ballaran "De Mar i de Taberna" a les 22h a la plaça Puigmercadal .

Aquest diumenge es tornaran a ballar aquestes dues danses recuperades. Com des de fa dos anys la participació serà multitudinària. Aproximadament, es durà a terme a la 1h a la Plaça Major de la ciutat, amb la col·laboració de la Cobla Ciutat de Manresa.

Primera notícia de Festa Major

2011-08-27T08:59:00.001-07:00

Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 25/08/2011 a les 16:28h

Expectació i força públic a les Descobertes del Museu Comarcal

Les descobertes del Museu Comarcal de Manresa. Foto: AjM

A les 19.30, a la Via Sant Ignasi, a la zona descoberta del Museu Comarcal, els primers manresans i bagencs van asseure's en unes cadires que havien habilitat a l'espera de la nova "descoberta".

Quasi un centenar de persones, èxit de convocatòria
L'Associació per al Museu Comarcal de Manresa ja fa anys que du a terme aquestes activitats -en aquest cas, era la vintena- per la Festa Major de la ciutat. Tot i això, no s'esperaven quasi 100 persones. Això es va fer evident per la falta de cadires per seure. Unes 40 persones es van asseure al principi, i després van arribar unes quantes cadires més, fins que al final, menys de la meitat dels assistents van haver d'estar drets.

Bernat de Manresa, època mitjaval, heràldica, art funerari, etc.
No obstant això, l'activitat va ser prou amena pels visitants -pels asseguts i pels que van quedar drets-. Mentrestant escoltaven les diferents xerrades, els hi passaven unes quantes fitxes per complementar les explicacions. A l'inici fins i tot, hi va haver una petita prova. Una fitxa va ser passada per tots els assistents per ser omplerta. Eren els escuts de les principals famílies nobiliàries del Bages. Calia reconèixer cada nom per cada escut. Per exemple, un escut en que hi havia pinyes, era l'escut dels barons de Pinós o l'escut que hi ha en un carrer de Manresa en que hi ha dos mans apretades, és l'escut d'una família de juristes de l'època mitjaval, l'Amigant. Al descobrir les respostes, alguns dels assistents van demostrar saber-ne bastant. Va ser una petita activitat que va agradar força al fer participar al públic.

La xerrada emperò, es va centrar en explicar una peça del Museu poc coneguda -d'aquí, el nom, de "descoberta"-. Aquesta, la làpida sepulcral de Bernat de Manresa, fou el centre pel qual girà tota l'explicació de Mireia Vila i Cortina. Explicació resumida en una fitxa repartida a tot el públic. També es va parlar de l'art de heràldica (dels escuts), com a símbol de la distinció de la noblesa, i en l'aspecte més funcional, com a forma en les guerres per identificar el teu grup i els enemics a batre. També es va parlar de Bernat de Manresa, que era un "català" -un dels defensors del castell de Manresa, situat al Puig Cardener.

L'agraïment a l'ex regidor de Cultura
Al finalitzar la xerrada sobre la descoberta els visitants van poder veure la reformulació i reformes del Museu Comarcal de Manresa. Abans però, el regidor i l'alcalde van fer uns petits incisos al que veuríem. El regidor de Cultura, Calmet, i l'alcalde Valentí Junyent van agrair el treball d'Ignasi de Perramon, l'ex regidor de Cultura de l'anterior govern d'esquerres. Allà també hi havia l'ex director del Centre de Promoció de la Cultura Popular, R. Fontdevila, el regidor d'Esquerra, P. Culell, etc. El regidor actual va explicar algunes de les remodelacions a nivell de colors, plafons, web, documentació, recol·locació, etc, i l'actual director del museu va explicar que "encara no estava del tot acabat però que els agradaria rebre'n impressions i crítiques per millorar". Així, deia l'alcalde, els manresans "no viurem d'esquena al Museu". La gent va semblar quedar satisfeta i va sentir curiositat per uns plafons explicatius de la història del relleu natural de Manresa que es movien.

Dies 27 i 28 d'agost a les 11h.
Visita Teatralitzada: "Històries de la història del Museu"
Passeig pel Museu, per conèixer la seva història petita i gran a partir de les vivències que, en primera persona, ens explicarà un bon manresà de la primera meitat del segle passat

Dies 26, 27, 28 i 29

Jornada de portes obertes
Divendres i dissabte de 10 a 14h. i de 17 a 20h.
Diumenge i dilluns de 10 a 14h.

Recopil·lació de notícies i articles d'opinió sobre els indignats bagencs (2)

2011-08-14T06:57:00.000-07:00

Membres del col·lectiu desmunten l'acampada que des d'aquest dimarts quedarà reduïda a un punt d'informació a la mateixa plaça Sant Domènec.

Com podeu comprovar en la continuació d'aquest resum no tinc cap problema a adjuntar els articles que van en contra del moviment i l'intenten desprestigiar.

AQUELLS QUE NOMÉS APORTEN CRÍTIQUES

Indignats
Enviat per Antoni Daura en 18 juliol 2011
Fa pocs dies que el grup d’indignats que, per espai de quasi dos mesos, acampaven a la plaça de Sant Domènec de Manresa, han plegat veles i han abandonat, finalment, aquest espai emblemàtic de la ciutat. Ho celebro. Penso que, si bé tots estem més o menys indignats davant el panorama político-econòmic actual, la veritat és que cada vegada més la plaça s’anava degradant sense cap sentit. És obvi que quan la ciutadania, amb un rampell prou justificat, pren possessió de l’àgora pública, el poder democràtic ha de ser condescendent. Així s’ha fet. Ara bé, allargar-ho tant de temps, sense uns interlocutors (fixeu-vos que no dic líders) amb noms i cognoms, i unes reivindicacions concretes i assolibles a curt o mitjà termini esdevenia pura rebequeria i un solemne i inútil brindis al sol. Tot plegat degenerava a marxes forçades en un cau de quatre arreplegats que ho criticaven tot amb una flaire antisistema pseudolúdica evident, però amb poques conclusions serioses i viables. La indignació és un estat d’ànim, però cal passar seguidament a l’acció asserenada i constant.

L’esperit assembleari portat a l’extrem i esdevenint alhora rutina (diuen tanmateix que no ens n’hem pas lliurat del tot, perquè han anunciat que hi mantindran un punt d’informació i hi continuaran fent assemblees setmanals) no serveix de gran cosa; potser satisfà només els qui hi participen i es creuen posseïdors de la solució a tots els mals del planeta. Tothom algun cop ha assistit a una assemblea —ja sigui d’un club, associació o de la pròpia comunitat de veïns— i sap prou bé que, malgrat que són imprescindibles, costa molt assolir un mínim consens i hom es perd filosofant en gran mesura, fent grans marrades i perdent el temps de vista.

En fi, sembla que ens alliberarem, doncs, d’aquest penós espectacle que potser feia feliços els que s’hi estaven i donava sentit a les seves vides, però a la major part de la ciutadania tants dies seguits ja molestava. Ep!, ja he dit que comparteixo la indignació per la situació actual on ens han ficat financers irresponsables, polítics pèssimament preparats i porucs, oligopolis globals, professionals de l’especulació, etc., però per lluitar-hi correctament no cal muntar només acampades cumbes. Potser cal començar a demanar a la ciutadania més implicació a l’hora de votar (encara que sigui en blanc), perquè és vergonyós que només votem poc més de la meitat de la gent, sigui quin sigui el sufragi. Que cal canviar el sistema d’acord, però això no treu que hi hagi major implicació.

Per altra part, és clar el seguidisme que s’ha fet de la iniciativa, originàriament madrilenya, amb un tuf espanyolista, amanit amb petites dosis de cosmopolistisme, prou evident en major o menor mesura. La manca d’una reivindicació nacional catalana ha estat, agradi més o menys, una greu mancança. No es pot obviar que bona part dels nostres problemes econòmics venen donats per l’espoli fiscal que patim sistemàticament i des de fa molts anys els catalans! I per la falta de poder de decisió de les nostres institucions públiques, sempre minoritzades i escarnides pel poder central.

Per altra banda, el món és i ha estat sempre molt complex, de manera que apel•lar a solucions fàcils és una pura quimera. I, si bé les societats democràtiques on vivim tenen moltes mancances de funcionament i de representativitat, hem de ser honestos i reconèixer que mai a la història havíem gaudit del confort, el benestar, la seguretat i la qualitat de vida que avui tenim. I en bona part del planeta això encara no s’ha assolit, ni de bon tros. Per tant, deixem-nos de romanços teòrics, fem propostes assenyades, imaginatives i graduals per millorar i fer més eficient l’administració i que la llei (ja sé que sovint és emprenyadora, però també ens garanteix els nostres drets) sigui més àgil i justa. I simplifiquem sobretot els mètodes d’elecció política. No pot ser que votem tantes vegades a gent, en gran part desconeguda, dins d’una llista tancada i blindada per uns partits. Caldria que poguéssim delegar als nostres representants locals (aquests sí que els coneixem de prop) bona part de la representació a la resta d’organismes nacionals, estatals i internacionals. Que els aspirants es portin després els seus col•laboradors de confiança, sense necessitat d’apuntar-los tots en un full per cobrir l’expedient. Així sempre tindríem un interlocutor responsable a qui podríem dirigir-nos quotidianament i exigir-li, quan calgui, resultats i responsabilitats. A veure què en surt de tot plegat!

Indigna-nació
JORDI RODÓ I RODÀ

Fa dies que els ciutadans s'indignen molt. Com gairebé passa sempre ens aquests casos, no tot és blanc o negre i tothom té les seves raons; però, la demagògia, el populisme, la candidesa, el cinisme, la hipocresia, la ignorància i tantes altres actituds personals i col·lectives es barregen a banda i banda dels posicionaments contraris. Sembla que trobar-se en una posició crítica, objectiva, reflexiva, assenyada o simplement incrèdula davant els problemes sigui mal interpretat i injuriat.

Per això no penso ser imparcial amb els fets que passen darrerament en el nostre país. Ja que m'obliguen a prendre-hi part, jo també vull indignar-me. Primer, m'indigno amb els polítics que són corresponsables de la situació financera en què es troba la Generalitat i que es mostren indignats amb les retallades del Govern català. A sobre, mentre aquests critiquen els ajustos, des de Madrid s'exigeix a Catalunya que encara retalli més (i a sobre, no ens paguen el que ens deuen!). Indignant. Tot i que m'afecten molt, entenc els pressupostos restrictius perquè són necessaris si volem salvar -o millor, reformular- l'estat del benestar per als nostres fills. Per això també aprovo el copagament de la sanitat i de l'educació per part dels ciutadans. Si són tan importants, la salut i l'ensenyament, per què no contribuïm a pagar-ho (els que puguem) encara que sigui simbòlicament? Si podem pagar un cafè, no podrem pagar un euro per una visita al metge? Què hi ha de més prioritari que la salut o l'educació dels fills? I què passaria ara si tothom que té una assegurança mèdica de cop i volta anés de consulta al CAP? El que res no costa, res no val.

Segon grup d'indignats: els acampats. Entenc que cal millorar "El Sistema" (he escrit moltes vegades sobre les seves fallides i m'apunto a moltes queixes), però, sisplau, que facin un partit polític ja i guanyin les properes eleccions, però que no atabalin més amb les cassoles. I, sobretot, que facin les consignes i les pancartes en català: si hem de fer la revolució, fem-la ben feta i deixem-nos de falsos internacionalismes alliberadors que defensen el "pueblo mapuche" a la plaça de Catalunya mentre passen de l'espoli català.

Tercer grup d'indignats: pels resultats dels discursos xenòfobs de PxC en algunes ciutats i del PP a Badalona. Si amb la situació de crisi que tenim el feixisme d'Anglada treu els vots que treu (sense representació al Parlament), és que potser no n'hi ha per tant. I si els populars han guanyat a Badalona, doncs que governin i que els altres partits els posin en evidència. Per exemple, que demanin al senyor Garcia-Albiol si quan relaciona immigració amb delinqüència té en compte que a la segona meitat del segle passat la llengua materna de la immensa majoria dels presos comuns era el castellà. Voldria dir això que els emigrants d'Espanya eren delinqüents com avui diuen que ho són els romanesos i els moros? Hauria dit PxC "primer els de casa"?
Si no fos perquè em fan mandra aquestes coses dels tuïters i els feisbucs, muntaria un grup d'indignats amb els indignats. Som un país de nou-rics, de nens mimats i de torradaixonses. Potser sí que som una indigna-nació.

------------

AQUELLES QUE ENS DONEN SUPORT A TRAVÉS DE LA XARXA I QUE PUNTUALMENT PARTICIPEN DEL MOVIMENT A MANRESA

Segueixo indignada.
by Dolors — 3 comentarios
11/06/2011

Ja fa setmanes que segueixo el moviment dels indignats a Manresa. En el seu dia vaig publicar una entrada en la que em mostrava entusiasmada pel ressò va tenir la primera assemblea que es va convocar a la meva ciutat, no ja tant pel nombre d’assistents, sinó per que entre ells hi érem representats tots els ciutadans: joves, els que ja no ho som tant, jubilats, aturats, treballadors, famílies senceres… en fi, una mica de tot.

No sóc un membre actiu del moviment, però els segueixo a través de la xarxa, difonc el seu missatge dintre de les meves possibilitats i assisteixo als actes que puc per donar-los suport, perquè trobo que, tot i que la meva feina individual no pugui ser de gran ajut dintre d’aquest moviment, la meva presència pot ser útil en unes concentracions que cada vegada més semblen manifestacions de quatre gats, amb perdó, amb tot el seu dret a lluitar, però que si no tenen el suport de la ciutadania no crec que mai puguin arribar enlloc.

Estic indignada. Indignada amb el sistema polític i financer que ens ha portat a la fallida de l’estat del benestar pel qual tanta gent va lluitar i pel que molts ja ni treballant (els que encara podem) no el podem mantenir si no és fent un esforç extraordinari que la majoria ni es mereix ni el pot assumir, mentre una minoria, aprofitant la confiança que el poble els va dipositar, ha malbaratat en benefici propi.

Però també em sento indignada, o potser només desencisada, perquè no em considero amb dret de recriminar ningú, per l’apatia de la societat que m’envolta. Estem adormits quan no som capaços de valorar l’esforç que uns pocs fan per reivindicar allò que precisament nosaltres només ens atrevim a fer en petit comitè, però sense voler-nos significar massa. Se’ns omple la boca parlant però no ens atrevim a donar la cara. Jo la primera, ho reconec, no tinc cap dret moral de recriminar ningú j a ho he dit, només intento tornar a recuperar i alimentar l’esperit que va presidir aquella primera assemblea del 20 de maig, on m’hi sentia més acompanyada per gent com jo, que ni som joves aturats, ni desnonats per culpa de la hipoteca, ni lluitadors per una revolució social ni política, però que no ens agrada l’estancament social i moral que ens envolta.

Avui he assistit a la concentració convocada davant l’Ajuntament amb motiu de la constitució del nou consistori i m’ha caigut l’ànima als peus. Érem quatre gats comptats, o millor dir quatre del moviment dels indignats i nosaltres, i potser un parell de parelles més, com a pràcticament únics representants d’un poble que hauria de manifestar millor el seu suport al moviment si no volem que acabi abans d’aconseguir res.

L’acte d’avui no era, al meu entendre, en contra dels polítics en general, sinó per manifestar la nostra intenció d’estar alerta als seus moviments, que no estem disposats a consentir qualsevol tipus de pràctica per a la que no han estat autoritzats pel poble. També perquè facin acte d’humilitat i siguin conseqüents i solidaris amb les retallades que tots estem entomant per culpa de males gestions amb les quals no han estat suficientment vigilants.

És cert que s’han cridat diferents consignes. Unes les he secundat, altres no, no les he considerat pertinents. Tot i que, parlant de pertinència, les actituds d’alguns dels nostres representats vers la nostra presència, ha deixat molt que desitjar. Bé, hi ha hagut de tot, des del que ha agafat el pamflet informatiu, més per obligació que per iniciativa, el que s’ha parat a llegir amb desdeny la pancarta, el que ha entrat tot murri pel lateral per no encarar-nos i el que ens ha dirigit alguna paraula més o menys desencertada “si voleu alguna cosa anem al darrera i en parlem”, i és que aquest últim personatge, que no sé qui és, sí que apunta maneres.

--------------------------------

DES DE LA COMISSIÓ DE POLÍTICA LOCAL APORTEM UN NOU FULL DE RUTA LOCAL: MÉS PARTICIPACIÓ CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA DELS COMPTES PÚBLICS

Ajuntament i Manresa Indignada acorden abordar la millora dels mecanismes de participació ciutadana en els polítiques públiques

De: Noemí Iglesias

Cinc representants del moviment social Manresa Indignada versus tres representants de l'Ajuntament de Manresa, amb l'alcalde Valentí Junyent al capdavant, es van reunir ahir al vespre per fixar posicions i mirar de trobar un marc de col·laboració que permeti incorporar les aspiracions de canvi que planteja el col·lectiu en aspectes com la transparència en la gestió política o la capacitat de l'Ajuntament d'influir en el teixit econòmic local per fomentar polítiques que millorin la situació econòmica, laboral i social de tants ciutadans que es troben en una situació de vulnerabilitat. La primera presa de contacte s'ha valorat positivament per part del consistori des d'on es reconeix que "el sistema és millorable". Les dues parts van acordar mantenir noves reunions, la següent, després de les vacances de l'estiu.

Aquest dimarts no va començar cap tipus de negociació però sí es va donar el tret de sortida a un marc de diàleg destinat a posar damunt la taula el posicionament de cada una de les parts respecte de les reivindicacions que planteja el moviment social de la Manresa Indignada que aquest dilluns va aixecar l'acampada de la plaça Sant Domènec, un mes i mig després d'haver-s'hi instal·lat

Tal com ha explicat el regidor de l'equip de Govern, Toni Llobet, —un dels membres del govern present en aquesta trobada— hi ha punts, com és la via adoptada per influir en el procés de presa de decisions de les polítiques públiques, que són "irreconciliables" però les dues parts entenen que, a banda de les formes, hi ha un fons en el qual sí es podran trobar punts d'entesa, això sí, "tenint clar que en aquest moment, com a Govern de Manresa, hem d'acabar de fixar les prioritats, els criteris". Amb tot, Llobet assegura que "tenim clar que els sistema és millorable però també que el sistema que tenim és un sistema democràtic".

Trobar eines per millorar els mecanismes de participació en el procés de presa de decisions és un dels aspectes que el govern municipal analitzarà tot i que, segons Llobet, aquest fet no significa "que anunciem la convocatòria d'un referèndum" per a l'aprovació dels pressupostos o del nou POUM, com demana el col·lectiu. En aquestes qüestions en concret, Llobet aposta per aprofundir més en el coneixement de l'estat dels números de l'Ajuntament de manera que "es pugui valorar" quines partides poden ser més o menys prioritàries. Pel que fa a les demandes directament relacionades amb el context econòmic Llobet valora de forma "positiva" el diàleg mantingut amb l'objectiu d'abordar "en quina mesura l'Ajuntament pot influir sobre el teixit econòmic local" per millorar les xifres d'atur o pot destinar més recursos per ajudar al cada vegada més important nombre de persones que es troba en una situació de "vulnerabilitat".

Llobet qualifica de "lògiques" les inquietuds plantejades pels representants del moviment social i assegura que "això ens porta a entendre perquè la indignació ha anat aflorant, no només en les persones que participen directament del moviment, sinó de molta altra gent que sap que hi ha motius per a la indignació i a mi em sembla que no poder entendre això seria un greu error per part nostra". La delegació municipal que ahir es va reunir amb els cinc representants del moviment Manresa Indignada estava formada per l'alcalde Valentí Junyent, el regidor Toni Llobet i també el gerent municipal, Francesc de Puig.

Les valoracions de l'altra part implicada sobre aquesta primera trobada es donaran a conèixer un cop l'assemblea, que es celebra aquest vespre a dos quarts de nou, consensuï el seu posicionament.

-----------------------------------------------------------------------------------

Desacampats, però no desapareguts

De: Noemí Iglesias

Desacampen, però no desapareixen. El moviment de la Manresa Indignada cambia de forma per adaptar-se a les noves circumstàncies: el marc de diàleg que s’ha obert amb l’Ajuntament de Manresa. Ho deixaven clar els portaveus del moviment Manresa que ahir traslladava la decisió presa per l’assemblea d'aquest diumenge. La cita amb els representants municipals estava prevista per a les nou del vespre d'aquest dimarts.

"La intenció nostra no és plegar, ans el contrari, articular-nos millor per poder exercir més bé la nostra tasca de pressió sobre la vida política, econòmica i social a nivell global i de Manresa". Ho deia ahir al vespre un dels portaveus del moviment social, el Joan, mentre altres companys recollien l'acampada instal·lada a la plaça Sant Domènec des de mitjans del passat mes de maig. I què és allò que ha passat? Doncs que enceten una nova etapa amb la qual donen resposta a la demanda d'iniciar la via del diàleg amb l'Ajuntament de Manresa: "Recollim la proposta que han fet pública des de l'Ajuntament de que estan disposats a negociar amb nosaltres però desacampem perquè volem" —matitza– "no descampem per una demanda municipal".

El contingut de les demandes que planteja el moviment social

La primera reunió entre els cinc delegats designats per l’assemblea d’aquest diumenge i els representants municipals tenia lloc aquest vespre, a les nou. Està previst conèixe’n els resultats demà al matí. Les reivindicacions del moviment social ‘Manresa Indignada’ es tradueixen, a nivell local, en l'exigència de major transparència política en la gestió dels afers locals; la convocatòria de referèndums vinculants per a l’aprovació dels pressupostos municipals així com del procés d’actualització del nou POUM. També demanen als polítics locals que impulsin una reforma en profunditat de la Llei Electoral i que desenvolupin polítiques actives d’accés a la vivenda. Però la prioritat en aquest llistat de demandes, segons el Josep Lluís, l’ocupa la creació de llocs de treball perquè "en aquest moment hi ha 7.000 aturats a Manresa dels quals 1.000 ja no cobren cap mena d'ajuda i creiem que l'Ajuntament hauria de dotar una partida pressupostària perquè aquesta gent fes tasques de ciutat".

Els representants del col·lectiu traslladaran els resultats de la primera trobada amb l’Ajuntament a la resta de membres en una nova assemblea que tindrà lloc aquest dimecres a 2/4 de 9 del vespre. Les trobades s’aniran repetint amb una periodicitat setmanal per valorar els avenços de les converses així com dels resultats.

Resum de notícies i articles del moviment 15-M a la Catalunya Central d'altres MMCC (1)

2011-08-14T06:30:00.000-07:00

Aquí teniu un resum d'articles d'opinió i notícies de mitjans com Regió 7, el Setmanari i de blocs d'internet.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

L'INICI DEL MOVIMENT 15-M A MANRESA: #MANRESAINDIGNADA

Moviment dels indignats

Sis-centes persones situen Manresa al mapa de ciutats amb concentracions d´indignats
La convocatòria es va fer a través de la xarxes socials, i en assemblea els assistents van decidir acampar a Sant Domènec

Els assistents a la concentració de la plaça de Sant Domènec van decidir celebrar una assemblea per donar continuïtat al moviment
salvador redó

JORDI MORROS | MANRESA L'espurna de la indignació que aquests últims dies s'ha anat escampant a més d'un centenar de poblacions d'arreu de l'estat ha arribat a Manresa. Unes 600 persones, en el punt àlgid, es van concentrar ahir a la plaça de Sant Domènec de Manresa seguint l'exemple del que està passant a la plaça de Catalunya de Barcelona i a la de la Puerta del Sol de Madrid. En tancar edició s'estava celebrant una assemblea entre tots els participants en la qual es va decidir acampar a la plaça i es començaven a organitzar en comissions.

La convocatòria es va fer a través de les xarxes socials i l'hora fixada eren 2/4 de 9 del vespre. Pocs minuts abans, però, a la plaça ja es respirava expectació. Hi començava a arribar gent diversa, de totes les edats, que s'aturaven a l'espera que passés alguna cosa. En un dels extrems de Sant Domènec membres de la plataforma Malestar.org, que fa tres mesos que cada divendres s'hi planten, cridaven les seves consignes a través de megàfon. Paral·lelament apareixien els primers cartells que convidaven a anar "Contracorrent" i "No es diu crisi, es diu capitalisme", o se'n podien llegir d'altres que deien que "Amb la ràbia de la indignació que comenci la revolució".

Poc després de l'hora indicada la plaça ja era plena, i d'entre la multitud van aparèixer els convocants, que, megàfon en mà, van fer asseure la gent a terra. "Són molts els indignats i Manresa no podia quedar al marge d'aquest moviment", va assegurar un, Joan Gil, fet que va arrancar els primers aplaudiments dels assistents. Van explicar que la convocatòria l'havia fet un grup de ciutadans de manera espontània sense cap afiliació política ni sindical. "Som un moviment plural", va dir, "i apartidista, però no antipartits. Som aquí per la crisi provocada pel món financer". A partir d'aquí van cedir el megàfon a la gent que es volgués expressar, i ho van fer. Un jove que va dir que havia estat a l'acampada de Barcelona va explicar que s'estava vivint un moment "il·lusionant", i va assegurar que, a més a més de la crisi política, també hi ha una crisi "de la democràcia. La classe política està allunyada de la ciutadania". Gent de totes les edats van intervenir des del mig de la plaça de Sant Domènec per llançar els seus missatges. Com el de dues àvies, que van assegurar que amb els diners dels bancs "podria menjar tothom", i una altra, que va esperonar els més joves a lluitar.

Les intervencions que s'anaven succeint, l'una darrere l'altra, criticaven, bàsicament, el món financer. "En l'àmbit econòmic vivim en una dictadura. Hi ha institucions, com el Fons Monetari i el Banc Mundial, que decideixen les nostres vides, i som nosaltres els qui hauríem de poder decidir, poder votar, celebrar referèndums i consultes vinculants, perquè la democràcia és arriscar-se a saber l'opinió de la gent", van explicar. Una altra va agafar el megàfon per assegurar que "no hem d'oblidar que ells", amb referència als polítics i al món financer, "no han de decidir per nosaltres, sinó que nosaltres hem de decidir per ells". Les frases més aplaudides va ser la de "estem indignats, no resignats" i la de "si volem, podem", que va pronunciar un nen que va demostrar que tenia fusta de líder.

Després d'aquestes intervencions, els convocants van suggerir celebrar una assemblea perquè el moviment tingui continuïtat a Manresa els pròxims dies, coordinar-se amb la resta que s'està duent a terme en diverses ciutats i recollir propostes dels assistents. La plaça continuava plena, però no tant com al principi. Unes 400 persones seguien les evolucions de l'assemblea. Una de les primeres propostes que es va llançar a l'aire va ser la de fer una acampada a la plaça, seguint l'exemple de la que s'està duent a terme a Barcelona i a Madrid, entre altres llocs. La proposta va ser acceptada. Posteriorment es va decidir constituir-se en diverses comissions per fer més àgil l'organització i es debatia si s'havien de fer trobades periòdiques a la plaça. També es van plantejar temes com si s'havien de retirar o no els cartells electorals que hi havia penjats a tota la plaça, i també es va suggerir la idea de cantar la cançó protesta del mític grup de folk Esquirols Torna, torna Serrallonga, un clàssic que va cantar tothom qui la sabia.

Durant tota l'assemblea es va reiterar en diverses ocasions que el moviment és pacífic. "No volem cap problema. Si algú pensa en accions coactives o violentes, aquest no és el seu lloc", van dir els organitzadors, idea que van repetir al llarg de l'assemblea. A 2/4 d'11 del vespre un centenar de persones continuaven concentrades a la plaça, algunes de les quals estaven disposades a acampar-hi.

--------------------------------------------------------------------------------

PRIMERS ARTICLES D'OPINIÓ DE BLOCAIRES FELICITANT MI

Manresa està indignada.
by Dolors
21/05/2011

…I ahir ho varem demostrar. Diversos mitjans de comunicació digitals locals ens van posar sobre la pista de les xarxes socials ( #manresaindignada per al twitter i http://tinyurl.com/manresaindignada per al facebook ) que s’hi han sumat a les que ja s’hi mobilitzaven des-de fa uns dies a diverses capitals de l’Estat.

El seguiment que se n’està fent als mitjans de comunicació em va fer veure el caràcter diferencial d’aquesta mobilització respecte a d’altres iniciatives, per la seva aposta contundent cap a la mobilització pacífica, apartidista (que no apolítica), asindical, cívica, responsable i compromesa. I això precisament és el que ha provocat simpaties i adhesions de molts àmbits socials, de gent de qualsevol edat, de qualsevol afinitat política, en definitiva, de molta gent que, per un motiu o per altre està indignada i vol fer-ho palès de manera cívica i aportar entre tots idees per revertir una tendència que ens ha abocat a molts a aquesta situació. Per descomptat, també s’hi han alçat veus des-d’altres mitjans de comunicació públics o privats que, o bé menyspreen aquestes mobilitzacions espontànies o bé les ataquen directament apuntant a bandes terroristes o grups antisistema. Queden en evidència, doncs, quan, contradint la decisió (més o menys encertada ) de la junta electoral central, no hi va haver cap motiu per que les forces de seguretat haguessin d’intervenir en cap de les acampades que s’hi van resistir pacífica i ordenadament a desallotjar les places.

Ahir al vespre vaig assistir a la convocatòria que es va fer a la meva ciutat i la impressió que em va causar és que el jovent que els de la meva generació vèiem com una mica adormit, és capaç d’organitzar-se, de treballar, d’il·lusionar-nos a tots. Perquè ahir, a la Plaça de Sant Domènec hi va assistir força gent. Tres generacions de manresans van prendre la paraula quan els hi van acostar el megàfon, des de l’estudiant fins al jubilat, passant per la mestressa de casa que, amb molta gràcia es va mostrar indignada amb el que s’hi havia gastat al mercat i que quan arribés a casa i l’hi digués al seu marit, potser se’n hauria de tornar a la plaça a acampar-hi amb els joves.

Perquè a l’assemblea que s’hi va organitzar, una de les propostes que s’hi van votar i s’hi va aprovar va ser l’organització de l’acampada a Manresa, després de, això sí, informar convenientment als convocats des riscos que corrien degut a la posició de la junta electoral central. Vaig quedar-me fins al final de l’assemblea però no a l’acampada, per tant l’únic que sé de la seva evolució és a través de les xarxes.

Un altre punt aprovat va ser la creació de diferents comissions, la més important de les quals crec que va ser la de garanties, per que aquest moviment tingui l’èxit que es mereix, per donar-li continuïtat, perquè mantingui el seu caràcter i que ningú se’l vulgui apropiar o, simplement, carregar-se’l.

Aquest vespre hi tornaré a ser, a l’assemblea diària que també s’hi va aprovar per majoria. Tot i que considero que la meva presència no és gaire activa o activista, opino que el suport que he hem de donar els ciutadans als joves és necessari, perquè tothom hi estem cridats i tothom som benvinguts. No és una bona democràcia, això?

-----------------------------------------

L'EXPANSIÓ PER LA CATALUNYA CENTRAL DEL MOVIMENT D'INDIGNATS ARRIBA A L'ANOIA

Els indignats igualadins no aproven l´acció violenta d'ahir
F. V.IGUALADA
Una quinzena de membres del col·lectiu Trobem-nos, que agrupa el moviment dels indignats a l'Anoia i que s'ha concentrat les darreres setmanes a Igualada, van ser a Barcelona durant les protestes de la jornada d'ahir al parc de la Ciutadella. Els representants del moviment, però, censuren els actes de violència que hi va haver i asseguren que en cap cas no hi van participar igualadins. Segons fonts de Trobem-nos d'Igualada, les accions que es van dur a terme "haurien d'haver estat pacífiques i aquesta va ser l'actitud de la immensa majoria de gent".

"No ens sembla gens bé el que ha passat, la cosa ha sortit de mare. Hauríem agraït molt que no s'hagués arribat a la violència", apunten. Amb tot, reivindiquen que el bloqueig del Parlament era un acte de protesta legítim i efectiu si no s'hagués arribat a l'acció violenta.

-----------------------------------------------------

PRIMERA GRAN BATALLA DEL FULL DE RUTA DELS INDIGNATS: ATURAR RETALLADES

Indignats i indignades demanen a Manresa que els polítics desin les tisores

Més de dues-centes persones van fer pal·lès el malestar que està generant en la ciutadania l'espiral de receptes anti crisi que aposten per les retallades de la despesa en la prestació de serveis bàsics com ara la salut o l'educació durant la manifestació que va tenir lloc aquest divendres a Manresa. Es tractava de la primera acció conjunta organitzada a Manresa pels dos moviments que lideren les protestes: el Moviment del 15-M i la Manresa Indignada.

A la capçalera de la manifestació una idea clara: el “No a les retallades”. Entre els crits més escoltats es van poder sentir el "No pagarem la seva crisi" o l'explícit "Artur Mas, a quina mútua vas". En conjunt, reivindicacions contràries al retrocés als drets en matèria de sanitat, d’educació i treball. Segons Moi Jordana, membre de la plataforma Manresa Indignada "les retallades en sanitat van en augment, les retallades en els sous dels ciutadans també, pujaran l'IVA ... i tot plegat està fent que la gent es vagi indignant encara més i s'adoni del fet que les coses no poden seguir així."

Hi ha ciutadans que se senten amenaçats per les receptes anticrisi anunciades pels governants i divendres van decidir fer sentir la seva veu davant d’allò que, per a ells, sobrepassa els límits d’ignorar les demandes de la ciutadania: "Ens estem manifestant per fer sentir la nostra veu en contra d'aquestes retallades, perquè ni el govern central ni el català respecten en cap moment la nostra opinió i ens estan agredint d'una forma molt violenta".

Tisores, eina prohibida
Així ho van donar a entendre les pancartes i cartells que van exhibir els participants a la manifestació en contra del plans de retallada dels governs central i català que va tenir lloc aquest divendres a Manresa. Es tractava de la primera iniciativa conjunta dels col·lectius “Manresa Indignada” i Moviment del 15-M que va portar al carrer més de 200 persones.

La manifestació, que va tenir la plaça Sant Doménec com a punt d’inici i de final, va transcórrer sense incidents. Durant el recorregut van ser diversos els ciutadans que es van unir al grup de manifestants que es va anar engruixint conforme s’anava desenvolupant al crit de "únete, no nos mires".

Perspectives de futur: moviment Manresa Indignada i comentari sobre la crisi econòmica

2011-08-14T05:01:00.000-07:00

La potencialitat del moviment 15-M ha de fer-nos adonar de la necessària priorització d'objectius per tal d'assolir algun de gran calatge.

Aquí a Manresa, ja vàrem plantejar els nostres -recollits a al facebook en l'Acta de l'assembla de MI del 20/07/2011-:

#Espais de Trobada amb les entitats socials. De cada sector. De la ciutat com de la comarca. Per unir forces entre aquells que tenen informació, formació i experiència de primera mà i fa temps que treballen per una societat millor. I un nou moviment social catalitzador i canalitzador d'una opinió pública majoritària i plural a favor de canvis socials.

Cal saber que opinen del moviment, si estarien disposats a treballar conjuntament i quines serien les prioritats de la ciutat entre tots plegats. Analitzar globalment les oportunitats que tenim per transformar la ciutat.

Assolir més participació ciutadana. A través de canviar el reglament de participació local. A semblança del que proposa la CUP a la comarca del Bages per als municipis on governa. Volem referèndums pels plans urbanístics o consultes no vinculants legalment. Per temes urbanístics. Ja que allà si concentra la corrupció local i perquè a Manresa s'han fet obres vergonyoses. i uns tràmits més fàcils per l'Audiència Pública als plens de l'Ajuntament en els quals un representant d'un col·lectiu hi intervé. Per proposar quelcom als regidors i que s'usa però en poques ocasions degut al llarg tràmit burocràtic necessari. També reclamen els pressupostos participatius que es duen a terme en alguns pobles per a la ciutat de Manresa.
Alhora volem més transparència municipal. Que el web de l'Ajuntament sigui una eina de transparència.

És hora de que el xantatge de les deslocalitzacions industrials i de les grans inversions de capital estranger desaparegui. Cal acció col·lectiva tenint en compte els drets humans (DDHH), econòmics, socials (DESK) i laborals (OIT). Per exemple, si una empresa acomiada treballadors de la ciutat o es deslocalitza perquè a la Xina hi ha mà d'obra barata -quasi esclava-, nosaltres tenint el poder del consum (som consumidors). Cal fer-los -com ja s'ha fet en alguna ocasió- boicots massius.

És hora d'acabar amb el poder dels grans bancs i aquests en tenen perquè nosaltres hi deixem els nostres estalvis allí, és per això que cal visualitzar i donar prestigi a les entitats de banca ètica.

També cal canviar el discurs: no volem retallades socials, sí volem retallades allà on es malgasten els diners.

PETIT ANÀLISI DEL MOMENT ACTUAL (després de passar uns dies d'estiu)

Ara mateix tenim la pitjor situació de crisi econòmica, política, cultural i de valors mai vista, però també la podem observar amb més claredat que abans. Molts s'estan adonant dels actors que hi havia "amagats" en aquest penós sistema financer: les agències de qualificació -amb un poder que no rau en el cas que li facin els brokers sinó en l'entramat institucional-, el frau fiscal de les grans empreses europees, el xantatge al qual sotmet la democràcia política el dictat dels grans accionistes, etc. Ara també ens adonem que és possible limitar l'especulació financera després de que la Unió Europea hagi posat fi a les transaccions a curt termini.

Tot i això, encara la majoria estan d'acord amb creure que les "retallades són necessàries" si ens llegim les últimes enquestes i sondejos d'opinió. Segurament no hem de viure del deute. Jo sempre he defensat, semblant poc d'esquerres pels meus companys, l'equilibri pressupostari (amb certa flexibilitat, la que donava el BCE per altra banda, del 3%)-. Viure del crèdit és irresponsable (cal entendre que això és culpa de la tendència consumista, de la irresponsabilitat de cadascú; però també de la falta d'ingressos per la hipoteca). I mantenir un augment dels serveis socials sense un increment dels impostos era insostenible: l'error de l'esquerra fou no augmentar-los per saldar el deute i fer-los pagar a aquells els quals ja fa dècades que no contribueixen res al futur de les noves generacions. S'explica amb la frase de Zapatero: "baixar impostos és d'esquerres". És l'equivocació del tripartit: més serveis públics basat en més dèficit fiscal. Ja ho vaig comentar en un article a Opinió Nacional.com. La esquerra ecologista ha de plantejar sostenibilitat medi ambiental i també econòmica. Això sempre ho he cregut així pels valors cristians d'humilitat, austeritat, amor per la simplicitat de la vida rebutjant els luxes.

Ara bé, això no ens ha de fer perdre el rumb: cal lluitar contra el frau fiscal abans de tocar un sector públic desmantellat i pobre com l'espanyol. Si es volen fer retallades, que es facin a l'administració en els alts càrrecs -cosa que s'ha començat a fer-, en les subvencions a la patronal (aquí la majoria de multinacionals es creuen els amos de l'estat espanyol), etc. Però no acabant amb el defensor del poble, el Consell econòmic i social i la Comissió de la competència; com fa el PP de Castella-la-Mancha. Hi ha organismes, com aquest últim, que a semblança del de la Comissió europea fan una molt bona feina per lluitar contra les deslleialtats de mercat, en defensa dels consumidors. També cal que la esquerra plantegi alternatives, i també si cal, retallant burocràcia, organismes institucionals i partides de diner públic pròpies de sistemes de clientelisme polític. Que no vulguem retallades socials no vol dir que malgastem el diner públic.

Article d''opinió publicat a OpinióNacional.com (Grup Nació Digital)

2011-08-14T03:22:00.000-07:00

Sortir de la crisi (4): I el cooperativisme?

A l'ombra, i sense fer gaire soroll, s'està consolidant una altre forma de producció i distribució de la riquesa. El cooperativisme. L'economia social. El moviment d'indignats també l'ha posat sobre la taula. Per cert; moviment que a la comarca continua amb força i que a les Espanyes ha rebut la visita del Premi Nobel d'Economia J. Stiglitz fa unes setmanes.
Per a mi, l'economia social és la del segle XXI. Alguns diran que no són una alternativa global al sistema capitalista, però jo crec, que formen part de la solució. Certament per economies d'escala l'intracooperativisme és difícil, però Mondragon ha demostrat que tampoc ho és tant.

No ens n'adonem, però, les cooperatives ja són el 50% de la producció agrícola europea. I a Catalunya, signifiquen el 6% del Producte Interior Brut (PIB) i l'11% dels llocs de treball. L'ex secretari general de la CONC, José Luis López Bulla; en Marc Vilanova, investigador d'ESADE; el doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de Ciència Política, Joan Subirats; i l'Antoni Comín i Oliveres, membre de Ciutadans pel Canvi i professor d'ESADE; són algunes de les personalitats d'aquest país que donen suport al cooperativisme com la base d'un sistema alternatiu al capitalisme, al quals ells anomenen “democràcia econòmica”. D'entrada sona bé això de democratitzar l'economia, i més, quan ens hem adonat que està en mans d'uns pocs, que molts cops actuen al límit de la legalitat i que influeixen molt més en les nostres vides que els polítics als quals elegim democràticament. Els partits polítics han de tornar-los els favors a aquells bancs que els hi paguen les seves campanyes electorals i això no pot continuar així.

En el discurs inaugural de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864, un dels personatges històrics claus per a les esquerres, Karl Marx, ja exposava que “el moviment cooperativista ha demostrat que la producció a gran escala i d'acord amb els requeriments de la ciència moderna és possible sense l'existència d'una classe de propietaris que contracti una classe de treballadors”. Seria doncs, la fi de l'explotació capitalista. Fins i tot els liberals igualitaristes, seguidors de John Rawls, també tenen entre les seves propostes, el cooperativisme. Com a base del seu sistema de socialisme liberal. Per tant, podríem unir diverses corrents ideològiques –a la dreta i a la esquerra- en la defensa i promoció de la empresa cooperativa. I crear una nova utopia, en base a les velles reivindicacions històriques que van a l'arrel del problema socioeconòmic. Què us sembla?

Es tracta doncs, d'un sistema econòmic democràtic en el qual tots els treballadors són els propietaris de la empresa cooperativa. La forquilla de sous és mínima entre els que dirigeixen estratègicament la empresa i els altres treballadors. Les grans decisions es prenen en Assemblea de socis, per part de tots els treballadors. I el treball se supedita al capital, i no al revés, com passa actualment, i amb la qual cosa es promou la irresponsabilitat dels accionistes i la falta de compromís amb el futur del projecte empresarial. En comptes de més aturats faríem com a Mondragon, on les respostes són col·lectives: reducció salarial de tots els treballadors, dirigents inclosos i augment de les hores extres. Sembla doncs, que ètica i economia podrien anar de la mà; ho intentem? Aquí a Manresa existeix un espai de creació d'empreses d'economia social creades per l'ex regidor d'ICV i EUiA, i algunes cooperatives ja han visitat el moviment d'indignats a la ciutat. Som al principi d'una nova economia basada en cobrir les necessitats socials i no en especular amb els aliments? Potser sí, potser no: veurem si entre tots ho aconseguim, oi?

Notícia publicada a Manresainfo.cat sobre el moviment Manresa Indignada

2011-07-22T10:18:00.001-07:00

Joan Gil Oliveras | L'Assemblea d'indignats de Manresa continua

Com cada dimecres al vespre es van reunir per continuar debatent el full de ruta

A les 8:30h, una trentena de ciutadans de Manresa Indignada-MI, van tornar a debatre en assemblea el treball dut a terme per les diferents comissions i el nou full de ruta de cara al setembre. També es va tornar a reformular l'organització en comissions per fer-la més flexible, perquè les entitats i grups de treball -cooperativistes, per exemple- s'hi poguessin adherir.

Resum de l'Assemblea

La comissió de política local va recordar les reunions que té amb l'Ajuntament de Manresa per tal de que augmenti la participació ciutadana a través de referèndums sobre els plans urbanístics i els pressupostos municipals i d'altres instruments. També continuen reclamant mesures per millorar la transparència.

La comissió de continguts formada per diferents grups de treball (educació, salut, cultura, economia i d'altres) va explicar com continuen recollint informació sobre alternatives al sistema polític i social.

Alhora es va tractar el tema del manteniment del Punt d'Informació ja que hi ha 5 persones que s'estan moltes hores presents per tal d'informar als ciutadans de Manresa sobre el moviment i es va decidir donar suport a través de la presència d'altres, per tal de que no resti tancat durant algunes hores del dia. També es va debatre la seva utilitat i el contenidor que els deixarà l'Ajuntament així com on s'ubicaria de cara a no molestar els escenaris de la Festa Major de la ciutat.

També es va aprovar fer un pas més en el contacte amb les entitats de Manresa. Amb algunes s'han fet xerrades; per exemple. Es tractaria de dur a terme una reunió entre entitats d'un sector (cultura, educació, etc.) i el moviment per establir sinergies de treball.

Demà reunió del ple del Consell de l'Estudiantat català a la UAB

2011-07-22T10:15:00.000-07:00

Demà es durà a terme el ple del Consell a la UAB a petició de'n Carlos i jo mateix, per qualsevol informació, proposta i consulta sobre temes estudiantils de caire nacional i institucional, no dubteu en comentar el bloc:

Ja he rebut el nomenament oficial dels representants de la UAB, que són:
Carlos Pérez (Titular) i Joan Gil (suplent).

Per tant, ja hi ha representants de la UAB al CEUCAT.

Felicitats als dos per haver estat elegits, i ens veiem tots demà a les 10h al campus de la UAB.
Jordi Codony GisbertPresident del CEUCATConsell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes

Finalitzant etapes: records melancolics

2011-07-21T10:29:00.000-07:00

Avui he publicat -a títol individual- un comunicat que vaig escriure a principis d'aquest curs i que un amic membre d'EPA -associació d'estudiants de CC.PP. UAB- (n'Oriol Ibàñez) volia esmenar-lo però no ha ha pogut ser perquè amb el temps ho hem deixat córrer i crec que calia un comunicat per donar tots els honors a EPA -ara EPS- i que es transformarà en ExeREA (Centre d'estudis de model universitari-EPA). És un comunicat que diu adéu a una organització. A tota una etapa de molt bons records -mentrestant el publicava sentia un sentiment a dintre de melancolia, reconeixement de la feina ben feta, amistat, records, etc-. Al final, queden els records, els valors impulsats i practicats i els amics. La dignitat, la responsabilitat, els debats universitaris. Actualment sóc representant de la UAB en un òrgan de la Generalitat -tot i que no ho volia perquè vull "deixar-ho" i aquest any ja he començat a fer-ho (però per raons de salut clar!)-. Ara tocarà fer-ho de debò perquè noves generacions com en A. Porta d'EPS/ÈPICA liderin el moviment estudiantil plural progressista a la UAB.

Tot això et recorda una forma de viure, de sentir la vida, una etapa universitària -la millor que em pogués haver imaginat- Aquí el teniu: no és una desaparició o una mort, és una reconversió -actualment EPA es diu EPS, que és l'organització alternativa actual que està coordinada amb ÈPICA-. http://epauab.wordpress.com/2011/07/21/582/

Des d'aquí un record a un amic d'Estudiants en Acció que va morir i que durant l'etapa EPA-ÈPICA em va donar suport i ara és en pau al cel. Una abraçada ben forta company.

Comunicat d’Estudiants per a una Política Activa (EPA) per informar de la seva dissolució

- Valorem positivament la feina feta per EPA

Aquest inici de curs, EPA ha reflexionat sobre la feina duta a terme el passat curs; amb una valoració molt positiva. Hem firmat el conveni amb l’associació ADUAB, hem creat diverses comissions a la Junta de Facultat, hem impulsat una partida pressupostària per sostenibilitat medi ambiental i accessibilitat per a estudiants amb necessitats especials, hem pressionat perquè no s’eliminés el torn de tardes per “falta de pressupost”, hem denunciat els boicots a la llibertat d’expressió davant dels mitjans de comunicació catalans, hem impulsat el Consell d’Estudiants i el sistema de delegats d’estudiants de perfil tècnic, etc.

No obstant això; també hem reflexionant sobre les possibles respostes a la falta de regeneració i expansió en número de membres de l’associació. Així com hem analitzat el nou context a la Facultat amb la marxa de dos dels fundadors d’EPA ja llicenciats i l’entrada de nous membres a l’associació.

- Continuem aposant per l’aliança estratègia a nivell de treball institucional amb l’AJEC

EPA ha treballat conjuntament amb l’Assemblea (consulta sobre els plans d’estudi) i la PEF i l’AJEC (a la Junta de Facultat). Des del respecte mutu i la confiança. EPA emperò, entén que els que han estat dirigint bona part del moviment assembleari a la UAB, continuen en la seva línia destructiva, sectària i no pro positiva, controlant el funcionament intern -sense reglaments que garanteixin un funcionament democràtic, plural i obert on tothom pugui donar el millor de si mateix-.

Davant de les eleccions a Junta de Facultat, EPA va preparar una llista de més de 10 (el màxim de candidats a presentar) estudiants compromesos que volien fer feina institucional i reivindicativa en el marc de la facultat. L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) també volia presentar llistes conjuntament amb EPA; considerant que el model de la Plataforma d’estudiants (PEF) en el qual hi havia participat, era un model positiu però del passat, al haver assolit el seu objectiu de pluralitzar l’espai polític estudiantil de la facultat.

Tant l’ex portaveu d’EPA (Joan Gil) com els altres membres d’EPA (Gerard Domínguez, Oriol Ibàñez, Joan Miquel Roig, Júlia Mas, Andreu Batlle i els nous que s’incorporaven) pensàvem continuar treballant plegats amb l’AJEC a nivell dels òrgans de govern de la facultat, atenent-nos a la positiva experiència del curs passat, demanant, per si un cas, que tots els que presentés l’AJEC es comprometessin a assistir a les comissions de treball institucional.

L’aposta i la filosofia de l’AJEC per anar en coalició amb l’ EPA, i continuar el treball institucional plegats, va quallar amb la candidatura electoral “Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS)”.

Tant EPA com AJEC fèiem una bona valoració de la defensa dels drets dels estudiants davant l’Equip de Deganat i la Junta de Facultat.

L’ EPA, doncs, va presentar 10 candidats a representants d’estudiants a la Junta de Facultat (Ogou, Miquel, Albert, Sandra, Gerard, Joan Miquel, Júlia, Laura, Roger i Alícia). L’AJEC, els 5 restants. I es va començar a debatre sobre la candidatura al Claustre de la UAB a nivell del campus universitari.

- EPA impulsa la nova associació de facultat “EPS”

Després de guanyar els 15 llocs de representació estudiantil a la Facultat, EPA va reflexionar sobre el seu futur, el nou context, i va escoltar els nous membres escollits per EPA a la Junta de Facultat per renovar l’espai obert i democràtic de participació estudiantil a la Facultat, redactant i aprovant uns Estatuts per a una nova associació plural d’estudiants, on cap estudiant se sentís exclòs per qüestions religioses, polítiques, ideològiques, d’ètnia, gènere, edat, titulació i torn. Varem usar el mateix nom de la candidatura electoral de la coalició EPA (10) – AJEC (5): “Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS)”.

El funcionament intern està reglamentat per garantitzar la democràcia interna amb una Assemblea General on es debaten i es decideixen les línies d’actuació prioritàries, i amb uns responsables que es dediquen a dinamitzar les comissions que es vagin creant. A l’Assemblea es recullen les queixes dels estudiants, fent propostes per millorar la Facultat des de la Junta de Facultat i activant campanyes de mobilització estudiantil. Per agilitzar i fer operativa aquest espai de participació, s’han assignat tasques a aquells estudiants que per experiència, ganes, aptituds i disponibilitat poden exercir-les degudament -decidint la seva assignació per majoria simple-.

- EPA ha liderat la creació de la Coordinadora d’estudiants de campus ÈPICA i ha vehiculat EPA amb EPS

Alhora que EPA impulsava EPS, també liderava la constitució i la posada en marxa de la nova Coordinadora d’Estudiants -ÈPICA -de la qual, una part dels impulsors provenen d’EPA. Les reunions entre EPA i JUNTS (associació plural de la Facultat de Comunicació) van fructificar, i van posar en marxa amb l’entrada de nous estudiants no actius en el moviment estudiantil plural i l’AJEC; una candidatura unitària, plural i útil pels estudiants al Claustre de la UAB que ha aconseguit ser la segona força representativa dels estudiants de la UAB.

A mesura que hem analitzat les bones dinàmiques d’EPS, sense política de blocs, joc brut o postures d’immobilisme; adonant-nos de que les assemblees d’EPS són habitualment molt concorregudes. Al voltant dels 20 estudiants, representants d’estudiants o no, de la facultat. Els membres d’EPA i l’ex portaveu d’EPA considerem que el nou context estudiantil de la Facultat, amb el qual, les propostes d’EPA de la Junta de Facultat, l’estil de pacte, respecte mutu, confiança i fermesa que conformaven els valors d’EPA, i la independència davant influències de partits i pressions de sindicats i altres lobbies externs; continuen vigents en EPS. I que ha estat EPA qui ha impulsat el naixement d’EPS a través de donar suport als nous membres d’EPA que consideraven que es necessitava una refundació del moviment estudiantil a la facultat. EPA considera finalitzada la seva etapa d’activisme estudiantil (institucional i de mobilització) a la Facultat.

- Els actuals membres d’EPA seguim treballant per la Facultat, ara, a través d’EPS

Els actuals membres d’EPA i l’ex portaveu d’EPA -present en tot el procés de creació d’EPS- considerem que EPS representa el model d’EPA. Que ha estat ampliat als estudiants no tant polititzats ni situats a la esquerra, però que també defensen els estudiants de classe treballadora i estan contra tot tipus de discriminació a la facultat i a la Universitat Pública, en general. És per això, que tota la nostra experiència i potencial en política estudiantil i universitària, l’estem posant al servei dels estudiants en aquesta nova associació que hem impulsat a la Facultat, en la qual tant nous estudiants, com els estudiants d’AJEC, com nosaltres mateixos; ens hi sentim plenament a gust.

- Avís de cara el futur: la possibilitat de re-usar l’experiència i la referència d’EPA

Si en qualsevol ocasió futura, ens adonem que EPS no defensa el model de servei públic i de creació d’esperit crític que una Facultat i Universitat pública, socialment responsable, en català, plural, sostenible i de qualitat; té que fonamentar-se. Els ex membres d’EPA obrirem la porta a que els nous estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB puguin re-usar la marca EPA en un futur si EPS s’oblida del seu mandat.

- La creació d’un Consell Assessor Estudiantil format, entre d’altres, per membres de la PEF i l’EPA

Alhora, des del grup que va firmar el Manifest de suport a la creació de “l’Alternativa Estudiantil” (la coordinara d’estudiants ÈPICA) format per ex representants d’estudiants de la UAB -la major part, membres de la PEF i d’EPA- s’està valorant la possibilitat de crear un Consell Assessor Estudiantil a tot el campus de la UAB per donar suporrt i està al servei del moviment estudiantil plural, actualment representat per JUNTS i EPS, i el seu referent a nivell de campus, ÈPICA.

Desembre de 2010

Joan Gil, ex portaveu d’EPA i impulsor d’ÈPICA

(Actualment membre de la Permanent de la coordinadora ÈPICA Units Sumem)

(cal entendre que és de fa quasi un any però que no s’ha pogut publicar degut a la feina per crear EPS i ÈPICA i que està escrita a títol personal de l’ex portaveu al no trobar tots els ex membres un moment per adherir-s’hi durant aquest curs 10/11)

#EspaideTrobada

2011-07-17T10:12:00.000-07:00

El full de ruta pel moviment d'indignats, amb la valoració positiva d'alguns actors polítics comarcals, continua debatent-se a la xarxa. Dimecres en Assemblea el presentaré.

És per això que s'ha creat el hastag #espaidetrobada.

L'eix ideològic com a gran farsa: article a OpinióNacional

2011-07-17T09:27:00.000-07:00

L'eix ideològic com a gran farsa

Per culpa de l'ús que en fan forces enquestes de l'eix ideològic; confonem termes. Avui en dia, a tota Europa es diu que hi ha un partit de centre dreta i un partit de centre esquerra; en el cas espanyol, PP i PSOE. I com ho mesuren? Amb l'autoubicació ideològica dels electors. A les enquestes es pregunten als enquestats on es situarien en un eix 0-10 (extrema esquerra-extrema dreta) els partits amb representació parlamentària i a ells mateixos. Això condueix a crear un marc mental, en el qual, aquestes mesures serien certes ja que la majoria col·loquen els partits en una posició ideològica similar, que varia segons on cadascú contesti que se situa. Alguns voldrien demostrar amb això que segueix vigent l'esquema esquerra-dreta referint-se als posicionaments generals en política; però no és així. Almenys al meu entendre -i tot i reivindicar els valors de les esquerres-, això és bastant trampós. I fa un flac favor al debat sobre els valors, idees i projectes que cal renovar en el si de les esquerres al segle XXI.

On es formen les opinions dels ciutadans sobre els partits polítics? Als mitjans de comunicació de masses; principalment. I aquests com defineixen ideològicament als partits polítics? Segons la tradició històrica. Ho sigui, si al segle XIX, el PSOE era un partit d'esquerres; actualment també ho és. Aquest és el simple plantejament que dona base a tota la farsa. Els mateixos partits, per Estatuts i discurs, -tot i que molt curosament- s'autodenominen d'un color polític. Els mitjans simplement accepten aquestes definicions, sense cap esperit crític ni criteri periodístic que s'imposi, per sobre d'allò que diuen de si els mateixos partits. Actualment, és ben cert que alguns partits de dretes com el PP, intenten no parlar de l'eix ideològic, ja que encara està estigmatitzat el concepte “dreta” al recordar-lo amb el seu passat franquista. Això però no vol dir que no s'hagin canviat la majoria de postulats anteriors i que el PP ja no se l'hagi de considerar un partit franquista. El PSOE en la seva història, al passar de partit obrer a partit de masses i cath all, va fer el pas cap a uns postulats no tant ideologitzats. Per tant, tampoc l'interessa massa treure “les bases profundes” de la seva ideologia socialista democràtica -actualment ja social liberal- a lluir.

No obstant això, l'eix ideològic té una divisòria clara, el 5 (centre polític), i és per això, que funciona molt eficaçment; tot i que els grans partits no vulguin fer gaire ús del debat ideològic. En realitat sí que en fan ús, però d'una altra forma. Al PSOE li interessa seguir sent el “gran” partit “d'esquerres” perquè això significa que tots els que s'ubiquen a l'esquerra tindran un “gran” referent per anar a votar. D'aquesta manera -i també per equivocacions pròpies- IU ha anat desapareixent del mapa polític. El bipartidisme, tot i no ser a tota la Unió Europa igual, és similar. Es basa en aconseguir el màxim de vots d'una part de l'eix (dreta) per un partit, i de l'altre (esquerra) per una altre. Amb això es crea la il·lusió ideològica de que, efectivament, el PP és un partit de centre dreta i el PSOE és un partit de centre esquerra. Però això no em sembla un bon anàlisi politològic perquè les definicions no es duen a terme validant variables (característiques que els diferencien); sinó segons la subjectivitat de l'elector creada per un mass media que no usen els seus propis criteris objectius per anomenar cada partit polític, segons criteris mesurables.

És per aquesta raó, que si usem la comparació amb Europa, el PP no és un partit de centre dreta (liberal-conservador), sinó més aviat, és un partit profundament conservador -amb postulats del catolicisme més ortodox- amb algun tic liberal en política i sobretot neoliberal en economia.. A part de que agrupa l'extrema dreta al no tenir Espanya un partit important a la dreta del PP, però vaja, això també seria creure's l'eix ideològic, perquè aquest partit podria actuar de forma molt diferent a allò que podríem anomenar “extrema dreta”. Si, en canvi, ens fixem en les polítiques públiques que duen a terme des del govern socialista, la cosa està clara. Si un partit que governa, fa polítiques de dretes -en l'esquema tradicional “menys regulació estatal i intervenció en economia, i més mercat”-. Aquest partit (PSOE) hauria d'estar considerat un partit de dretes perquè els criteris objectibables són la seva acció política a la pràctica i no la seva teoria i discurs de cara a la galeria. Criteris racionals, doncs; per definir els partits polítics. Sino seguirem el joc dels partits i la Ciència Política quedarà relegada a les equivocacions dels periodistes. Sinó el PSOE podria definir-se com a “partit d'esquerres” pel que van fer els seus besavis -objectivament, defensors dels interessos dels més desafavorits i de la major intervenció estatal-; durant els anys que vulguessin. Viure del passat, sense contemplar que les sigles poden haver estat “segrestades” és una equivocació analítica que no podem passar per alt.

És per aquest motiu que penso que cal fer un anàlisi seriós de les polítiques dutes a terme, marcant-les com a “dretes” i “esquerres” segons criteris racionals (quin sector social en surt beneficiat, etc.) i deixar aquest eix obsolet que no és gens explicatiu.

Resum de les aportacions que vaig fer i vídeo del debat del Periódico

2011-07-17T08:07:00.001-07:00

Al Periódico vaig anar a plantejar unes poques qüestions pel canvi polític atenent-me a que els experts ja havien parlat del tema de la llei electoral i a que hi havia 23 companys per parlar:

Canvi de mentalitat, sous dignes i no d'escàndol.
La política no ha de ser un ofici i una forma de vida, ha de ser un servei públic vocacional temporal. És per això que tot i que defenso sous dignes, també crec que cal canviar la mentalitat de forces polítics. Que es creuen "professionals" quan són "servidors i representants públics". I és per això que si el sou és el tema principal per dedicar-s'hi, malament rai. Aquest canvi de xip el podem fer i sé del cert que la majoria de polítics tenen entusiasme i no són corruptes però també m'he adoant que la postura corporativista entorn els salaris és vergonyosa. La política no és la seva finca i els alcaldes no poden cobrar sous d'escàndol. També vaig criticar els meus companys de Ciència política (a alguns) per defensar, no pas sous dignes, sinó sous alts perquè "tenen molta responsabilitat i treballen dur" (com si la majoria no treballéssim igual de dur). Aquestes visions corporativistes pròpies d'un neoliberalisme neocorporativista ens porta al desastre actual. Alguns ciutadans em van felicitar per haver dit això en contra de la opinió de la resta.
Reformes polítiques i electorals no seran suficients.
El que cal és pressió institucional constant, els vaig dir als companys del 15-M i a la resta de ciutadans, ja que sense això no farem res ni canviaran estructures que se saben defensar molt bé dels canvis. Els aparells dels partits s'han tancat en si mateixos i estan sords als debats que estem fent, com a mínim, la majoria dels que ocupaven aquests espais abans del 22-M. Ara pel que es veu, sobretot al PSC, obren els ulls i les orelles.
Transparència política, saber qui mana realment.
La proposta que més vaig assenyalar, ara està en tràmit parlamentari. La promesa Llei de transparència socialista. Crec que s'ha de transparentar tot: sous, dietes, càrrecs, conflicte d'interessos (algunes coses més o menys ja es publiquen però no a totes les cambres parlamentàries), cotxes oficials, càrrecs de confiança, patrimoni, finançament privat dels partits polítics (perquè així sapiguem quins bancs paguen què a qui), etc.