Articles sobre el Congrés del PSC

Article publicat a Manresainfo.cat (secció Opinió "Bages" sobre tema "Política")

Sobre el 12è Congrés del PSC

La setmana que ve el PSC celebrarà el seu 12è Congrés. Més enllà de les quatre candidatures, hi ha tot un projecte i unes formes que canviar. Per això caldrà renovació d'idees i diagnosi de les equivocacions que s'han anat cometen. Els quatre candidats representen diferents sectors del partit i sensibilitat de les esquerres centristes, federalistes i social demòcrates / social liberals. Pot ser un bon moment per reflexionar sobre la crisi dels partits socialistes i social demòcrates europeus i la majoria absoluta del PP i el recolzament de la majoria de catalans -tot i les retallades- al projecte de (fals) pacte fiscal convergent.



Els quatre candidats tenen suport de part de la direcció. Els obiolistes tenen quota a la direcció, així com els que representen el sector catalanista, el sector més municipalista (AMB) i el sector espanyolista que està present al Comitè Federal del PSOE com a partit sobirà i alhora soci federat que és el PSC del PSOE. El catalanista i centrista alcalde de Lleida, Àngel Ros (va guanyar per Majoria Absoluta però és conegut per prohibir el Burka); l'ex alcalde de Vilanova i la Geltrú del sector catalanista que lidera Nou Cicle, Ignasi Elena (van perdre el Congrés de Sitges de 1994 i van recolzar la línia maragallista); el representant d'un dels últims feus electorals (tot i ser considerat un municipi sociològicament convergent) socialistes a l'AMB, l'alcalde Terrassa i probablement nou líder del partit; Pere Navarro; i el portaveu del partit (que vol fer una candidatura unitària; la qual la resta de candidats ja han rebutjat) Miquel Iceta, representant del sector més espanyolista proper al PSOE però també el més avesat al debat de la renovació de la social democràcia europea. Sincerament, allò important que caldrà tenir en compte són els canvis organitzatius (Tura reclama primàries per elegir el candidat per part de tots els militants i simpatitzants), el nou full de ruta (l'anàlisi que fan de la derrota del PSOE i les noves idees i projectes polítics) i les noves formes d'exercir la política (amb una societat desafecte que es relaciona en xarxa i que no creu en grans ideals).


Ara bé, aquest Congrés comença malament. Els sectors crítics sorgits a l'entorn de les joventuts, entre d'altres; han posat el crit al cel. Exposen que cal més democràcia interna, obertura, permeabilitat, escolta de les demandes de la ciutadania... #Congresdesdebaix, Socialismo 3.0, SUMARESCANVIAR, PSCat, MésPSC, 15M Socialista han escoltat les veus dels que senten desafecció per la política, s'indignen o deixen de votar socialista. S'adonen doncs, que el primer que cal canviar són les formes i el procés de decisió. Les xarxes socials xoquen amb aparells de partit tancats, endogàmics i sords: la transparència, la confrontació d'idees i les filtracions són l'ordre del dia a Internet. I d'Internet passen a les converses i alguns mitjans encara dignes de ser llegits o escoltats. Tot i que a l'estiu després de les locals van tenir pes, ara el tenen els candidats. Per altra banda, una altre corrent crítica n'agafa una mica: "Esquerra Socialista de Catalunya". A part de l'element organitzatiu i de decisió; expressen que caldrà posar sobre la taula el tema ideològic i de projecte polític i social. Ells expressen que la diagnosi de les equivocacions són el gir neoliberal que han fet les polítiques econòmiques dels socialistes.


Precisament, en aquest congrés hi haurà menys delegats que en anteriors ocasions, 700 per votar el nou full de ruta i el nou president del partit; amb la qual cosa es fa evident que l'aparell ha fet cas omís a les bases del partit i al seu entorn simpatitzant que crec, representen aquestes corrents crítiques unides davant el Congrés. Hi haurà un delegat per cada 32 militants i #Congresdesdebaix reclamava "més participació i obertura", ho sigui "un per cada quinze". Esperem doncs que se n'adonin d'unes quantes coses: els castellanoparlants van votar CiU perquè volen pacte fiscal i els votants amb sensibilitat social o d'esquerres no entenen reformes laborals ni constitucionals; ni tampoc indults a última hora a banquers (a tall de resum, és clar). Per tant, més catalanisme i més esquerra. El PSC és útil com ho era el PSUC per cohesionar socialment i nacionalment les dues comunitats lingüístiques; siguem o no socialistes... aquests canvis els necessitem!

Anotacions Facebook

Navarro: la renovació?

Per Joan Gil Oliveras · diumenge, 25 / desembre / 2011

Pere Navarro ha estat elegit recentment primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya després d'un Congrès realment interessant.

Enllaçant amb el meu article a OpinióNacional:Bages m'agradaria recordar algunes qüestions(http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2686/sobre/12e/congr/psc)

• Aquest Congrès ha estat el menys participatiu, obert i democràtic dels últims que s'han fet al partit del socialisme català. Com ja vaig explicar en l'article esmentat, el número de delegats que van tenir dret a vot foren menys que el d'anteriors congressos nacionals. A més, en aquesta ocasió minories crítiques havien reclamat més delegats al Congrès: per tant, la direcció va fer cap omís a aquesta reivindicació de més democràcia interna al partit i no només això sinó que va convocar a menys delegats que en el 11è Congrès.Aquestes minories, algunes agrupades a la Coordinadora de base pel Canvi però, van aconseguir que es votés en secret (l'altre dia, un company de la coordinadora ÈPICA m'explicava que la base d'una democràcia és votar de forma secreta i d'aquí la seva crítica al sistema de mà alçada) l'informe presentat per Montilla de l'etapa dels "Capitans" (més espanyolistes) que el 1994 van derrotar els "obiolistes" (més catalanistes) davant del PSC. Una època en la qual tant aquests primers com els últims -per la figura de Pasqual Maragall i la quota a la direcció socialista- han assolit l'objectiu de governar Catalunya. Però  que des de la "traïció" a Maragall, el devacle del partit i del govern catalanista d'esquerres -el millor de la història catalana- va obrir un cataclisme en el sí d'Esquerra i el mateix PSC.

També m'agradaria resumir que va succeir al Congrès:

• El candidat Àngel Ros, Ignasi Elena i Pere Navarro van adonar-se de com Iceta deixava la seva candidatura en els dies previs al Congrès. Per què? Per facilitarr que Navarro guanyés el Congrès? Una estrategema per fer veure que Iceta era el "candidat de la direcció" quan realment ho va acabar sent -pels suports públics que va rebre- Pere Navarro i així fer veure que hi havia renovació? Perquè no havia aconseguit la unitat? O perquè ja havia aconseguit -parlant d'interessos personals i no de sectors- un espai? Segurament serà el director de la fundació d'idees del PSC (think tank) "oficial" Rafael Campalans. 
• El candidat Àngel Ros al mateix Congrès va fer el mateix. Ros liderava el sector "comarques", catalanista i més centrista (de dretes, vaja) del partit. Però va demanar el vot per Elena. Ignasi Elena ha estat una persona avispada que abans de que el seu sector (Nou cicle, els que van perdre el 1994 davant Zaragoza) escollís un líder consensuat es va postular als mitjans com a tal. Per què ho va fer Ros? Per tenir possibilitats de guanyar Navarro davant les primàries que s'han de fer per triar el candidat a la presidència de la Generalitat -al que realment aspirava Ros-? Perquè no volia sortir com un perdedor? Per les semblances dels seus postulats catalanistes amb els d'Elena? Ves a saber... interessos ideològics, personals,...?
• Navarro va guanyar (73% a 25%) i a més va integrar al seu opositor intern. Això en política hauria de ser un valor.
• Els que escrivien la Carta de les JSC davant el 12è Congrès poden estar contents: hi haura primàries a la francesa com demanaven. Tot ciutadà i no només militants i simpatitzants podran votar el candidat a la presidència si es declaren progressistes; és clar!

I és bon líder Navarro? Doncs sí; clarament. Per què ho crec?

• És un dels pocs alcaldes de l'AMB que ha aguantat l'embestida convergent. També ho ha fet Bustos (a Sabadell).
• Els resultats electorals i la seva gestió l'avalen al món local: sé perfectament que l'àmbit nacional és diferent, però les necessitats i els problemes dels ciutadans estan als carrers on es passegen els alcaldes -aquests són els únics polítics que no poden amagar-se davant els problemes de la gent, per sort!- i ell els coneix prou bé. El municipalisme (la base social i estructural del PSC) liderarà el socialisme català.
• Ha sabut integrar els diferents sectors i fer-ho amb lògica de sumar i no de "repartir"-no per quotes ni per càrrecs, per tenir tranquils a tots-: ha posat Elena a "Aliança de Progrès", ell es volia centrar en això si era escollit, i Ros, a "Territorial" com a bon coneixedor i sector "comarques catalanistes" del PSC.
• No obstant això, perquè Pere ha guanyat? Doncs perquè als partits polítics qui no es mulla, no molesta "és recompensat" i ell durant tota aquesta etapa del tripartit no ha defensat cap sector (catalanista, pro-PSOE) ni cap proposta (sociovergència o continuar el tripartit); sap greu però les coses com siguin...

I pels que no sabien més que veure-hi dos sectors al PSC: és el "tercer", l'amagat, el possibilista, el que ha guanyat: el sector AMB, la Federació catalana de municipis-PSC que lidera Bustos, tot i que després s'han pujat al carro la Federació de Barcelona, bna part de ladirecció actual i els joves diputats (Collboni -recordem que fou secretari de l'AJEC com a nou portaveu i Sampere que durà Economia al PSC per posar dos exemples).

(Segona part)

perr el Joan Gil Oliveras el diumenge, 25 / desembre / 2011 a les 21:07

Sobre la renovació, molt interessants i adequades les mocions del Congrès que es van aprovar::

• Resolució sobre l'Aliança Catalana de Progrés: "Catalunya necessita obrir una nova etapa basada en el diàleg i l’entesa entre tots i totes els progressistes. Cal impulsar un ampli moviment de base social, política i cultural, que integri tots els homes i dones, tots els segments socials que, a Catalunya, comparteixen els valors de llibertat i justícia social". El perderdor Elena?

•  Resolució sobre el Consell Obert: "El Consell Obert del PSC serà un ampli fòrum consultiu i deliberatiu, format paritàriament per una representació del propi Consell Nacional del PSC i un nombre igual de persones significatives dels moviments socials i sindicals, del món de la cultura, dels diversos àmbits professionals". 15M?

• Resolució sobre Eleccions primàries obertes: "Ens proposem realitzar l’elecció dels principals candidats del partit en els diferents processos electorals, a través dels corresponents processos d’eleccions primàries obertes al conjunt de la població". Més democràcia, corrents crítiques contentes?

• Resolució sobre Una Europa unida que asseguri el domini de la política democràtica sobre l'especulació dels mercats: "Treballarem per esdevenir membres de ple dret del PSE; donarem suport a un cap de llista comú pel conjunt de partits socialistes a les eleccions al Parlament Europeu, amb llistes transnacionals; enfortir els continguts educatius sobre la UE en l'ensenyament obligatori; i fem nostres les propostes que els socialistes europeus han fet per una major supervisió i regulació financera, entre altres".

Sobre la direcció:

• Veig malament que el secretari general sigui el Fernández, espanyolista, línia pro-PSOE a fons, diputat al Congrès: continuem amb no saber cap on tirem?
• La majoria són alcaldes, ex alcaldes i joves diputats; per tant, de renovació n'hi hagut (sense contar els nats; és clar).

Altres aspectes:

• Sobre Catalunya:

Usa el discurs "servir Catalunya" que sembla segrestat per CiU

• Sobre sobiranisme de partit:

El PSC aprova una resolució per tenir relació directa amb el Partit Socialista Europeu

Sobre ecologisme:

Pere Navarro es compromet a que el desenvolupament sostenible formi part de les senyes d’identitat del PSC