L'Assemblea de Lletres no és l'òrgan legal de representació estudiantil

Ja fa anys que anem escoltant una cançoneta a la Facultat de Lletres de la UAB sobre que l'Assemblea d'estudiants a Lletres és "l'òrgan legal" de representació dels estudiants d'aquesta facultat. Doncs això no és ben bé així.

Abans parlem de la legitimitat i la representativitat.

Wikileaks: ara ja tenim més informació sobre el sistema mafiós mundial

La pàgina web, i sobretot, la documentació secreta posada a la llum per Wikileaks és una gran notícia. Julian Assange -el seu director-, sigui o no anarquista, sigui o no hàcker, estigui o no involucrat en dos casos de violació (sembla ser i espero que així sigui, una simple coartada per desprestigiar-lo), i tingui les intencions que tingui, estigui pagat per qui estigui pagat; és el millor periodista de l'any. 

Articles d'opinió destacats del periodista Ignacio Escolar

Cada cop més els articles d'opinió de l'Ignacio Escolar a Estrella Digital i el diari El Público, enllaçats al seu bloc, són més documentats i encertats. Un periodista brillant, sí senyor! Us deixo uns quants articles d'aquests mesos que he estat embolicat amb eleccions al Claustre de la UAB, setmana de lideratge social i altres històries molt interessants i gratificants. Tres articles sobre la política antisocial del PSOE al Govern.

Nou article sobre la "dictadura econòmica" publicat a NacióDigital.cat

«Manen els mercats»: felicitats fill

Unes reflexions del professor Arcadi Oliveres sobre el sistema polític global

Em sumo a les idees de Carod Rovira perquè em semblen molt lògiques

Tot i que em va desagradar la seva actitud en la campanya electoral d'Esquerra -entenen que la decisió de la direcció de deixar-lo fora de les llistes tampoc va ser la millor-; en Carod continua sorprenent-me i això és el que m'agrada d'un polític. Carod Rovira és per a mi, un dels meus pocs referents a nivell català. I em sumo a la seva proposta política de cara a les generals de 2012. Esperem que tingui èxit ja que està mirant d'unir el federalisme del dret a decidir d'ICV, el "federalisme" (?) del PSC i l'independentisme d'esquerres d'ERC en un mateix projecte, tenint en compte alhora els valors polítics de CpC, sobretot les persones brillants que l'integren. Caldria parlar també amb els sindicats, ONGs, sectors de l'Església Plural, moviments  socials, etc. És la única alternativa d'esquerres i sobiranista que em sembla positiva i realista per plantejar de cara a les generals de 2012 preveient que el PP guanyi. ERC i ICV no han recollit l'enfonsament del PSC. La societat civil s'allunya del "tripartit" i les bases socials -lògicament- s'enfaden amb l'actitud del PSC -sobretot del PSOE- i el catalanisme del benestar social -que pot ser castellanoparlant- vota CiU. 

I els intel·lectuals d'esquerres no saben què fer tampoc: caldrà estar atents a qui opina igual que Carod i s'afegeix a co-liderar- ho.

Us enllaço doncs la entrevista que li ha fet un dels diaris que llegeixo sovint -incloent el diari ARA-.

ENTREVISTA A JOSEP LLUIS CAROD ROVIRA

 
"La izquierda catalana debe ir unida a Madrid en 2012"

Posicionaments públics d'ÈPICA: valoració resultats i proposta pel Consell de Govern

Us afegeixo la valoració dels resultats electorals al Claustre i la proposta més justa per triar els representants d'estudiants del Claustre que treballin a les comissions i al si del Consell de Govern -que té més competències de decisió que el Claustre i que és part de "l'executiu"-. Nosaltres considerem que cada candidatura col·lectiva ha de tenir un claustral al Consell de Govern, i la CAF (la guanyadora de les eleccions) tenir-ne tres. Això significaria tenir una representació plural i força proporcional -en sintonia amb el suport electoral dels estudiants de la UAB-.

Eleccions al Claustre de la UAB: les valoracions continuen

Fa poc us vaig exposar els magnífics resultats -però no els més esperats (volíem la majoria del Claustre)- que va obtenir la nova coordinadora d'estudiants de la UAB, ÈPICA -de la qual formo part-, a les eleccions d'estudiants al Claustre de la UAB. Hem de recordar la campanya de difamació per part d'alguns assemblearis, la falta d'una important difusió institucional (a excepció de Polítiques i Sociologia) i que era el primer cop que ens presentàvem. 

Aquests resultats han estat comentats recentment pel professor Xavier Villalba. Em faig ressò d'una de les frases amb les quals més d'acord estic. A títol, completament personal:

"els assemblearis professionals ja tenen manual electoral: difama i menteix que alguna cosa queda"

Article publicat a L'ACTUAL de Catalunya. Segona part de la valoració de les eleccions

L'enllaç.

Valoració general de l'independentisme parlamentari

Començaré pel final. Reagrupament -com ja es preveia- ha rebut una derrota electoral per part de Solidaritat Catalana per la Independència. El seu líder Joan Laporta va fer cas dels seus assessors i els seus col·laboradors (Tena i Bertran) i va considerar que havia de presentar-se amb una nova "marca", "tot solet", amb un bon equip assessor. Sembla doncs que molts possibles votants de Reagrupament, van fer "vot útil" davant l'opció independentista que tenia més possibilitats d'entrar: la del futur diputat Joan Laporta.

Primera valoració dels resultats electorals

Article publicat a L'ACTUAL de Catalunya

Entra Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Perfecte (o no). Però, parlem del que importa: quins són els resultats electorals pel que fa l'independentisme parlamentari?