La decadència de la Universitat?: El professorat universitari i la crisi

El professorat universitari: ni tant dolent, ni tant bo

El pedagog Robert Schank ha estat entrevistat per directe.cat, i ha exposat la seva opinió sobre el professorat universitari. Ha fet afirmacions tant dures, com aquestes: "els professors són uns ganduls. I resulta difícil imaginar-se fins a quin punt ho són. Volen ser investigadors famosos per les seves troballes i s'obliden de la docència."

Tot i que crec que en part, pot tenir raó, generalitza molt i la seva crítica és massa dura. Dir que els professors són ganduls, i quedar-se tant ample, és força vergonyós. Deixa a bona part dels professors que si fan bé la seva feina, amb entusiasme i amb virtut, amb un bon pam de nas, després de llegir la entrevista. Si és ben cert, però que per exemple, una part del professorat voldria només dedicar-se a la recerca i fa amb desgana la docència que li toca. També hi ha una altre part, força més comprensible, que són els estudiants de doctorat obligats a exercir de professors de forma gratuïta i sense gaire coneixements pedagògics ni gran formació per exercir com a tal. A més, amb el Procés de Bolonya s'ha notat un increment (experiència personal) de personal no qualificat per fer de professor en les assignatures de primer curs. Caldria doncs, matisar i anar en compte, sense deixar de ser crítics. D'altres professors, són un encant tant perquè són savis, com perquè saben ensenyar, com perquè els agrada fer docència, com perquè sempre estant disposats a obrir el seu despatx per aprendre continguts que no surten en el pla d'estudis i que també són molt interessants.

Amb la crisi, tota retallada té excusa

Font: El Punt.

Part dels delegats sindicals del Comitè d'Empresa del PAS-Laboral de la UAB (CCOO, CAU, UGT) han ocupat el Rectorat per reclamar un plus salarial pactat en el darrer conveni laboral. L'AEP, el segon sindicat d'estudiants del país, ja s'ha posicionat a favor de les reivindicacions dels treballadors. A vegades penso, que caldria fer més pinça entre estudiants i treballadors, i no anar tant de forma disgregada, sobretot, per part dels treballadors que pocs cops es mobilitzen per res més que el salari i el lloc de treball. Tot i que, hi ha exemples que mostren el contrari, com la constitució de la Plataforma contra la privatització a la UAB, en la qual hi vaig ser present, ja fa forces anys.

La qüestió està en que la reivindicació s'ha estès entre totes les universitats públiques ja que totes les gerències volen no donar aquest plus als seus treballadors laborals, incomplint el Vè Conveni, sota la premissa que la Generalitat -que no forma part com a firmant del conveni- està retallant pressupostos de personal.

El meu humil suport, des d'aquí al PAS Laboral de la UAB i als seus delegats sindicals que no es deixen trepitjar.

Eduald Calvo detingut als Ferrocarrils de l'Autònoma

Font: SEPC.

D'entrada, jo no hi era, per tant, veient que hi ha diversos comunicats força diferents, no opinaré sobre el tema. A més, l'estudiant Eduald, és membre del SEPC, i és un dels pocs d'aquest sindicat que em cau bé; les coses com siguin. Per tant, només em faré ressò de les diverses informacions i explicaré breument el context.

Uns estudiants del SEPC feien pintades als FGC, com a acte reivindicatiu per un transport públic gratuït. L'ex-estudiant expedientat, Eduald Calvo, famós en el Moviment Estudiantil català, n'era un d'ells. Com es mostra en diverses imatges, ha parlat amb la Policia, fins que aquesta la detingut per la seva acció. Ara, els policies, també diuen que ell els va lesionar.

Des de Revolta Global i el SEPC (sindicat al qual pertany), totes dues organitzacions de l'Esquerra Independentista exposen que l'estudiant no ha fet pas res -més enllà de pintar la paret i mediar en el conflicte-, i en canvi, qui hauria de donar explicacions és la Rectora per tenir polícia de paisà i seguretat privada a la UAB. Des del SEPC, es continuaran fent actes reivindicatius -com passar sense bitllet (colar-se, vaja) i convidar a la resta de gent que ho faci també- i es solidaritzen amb l'estudiant. Esperem que tot acabi bé, sobretot per l'Eduald. Tot i que això "d'inhabilitar les guixetes dels tiquets" (= acte vandàlic) ens costa molts diners com a societat, i es podrien usar altres formules reivindicatives, on la destrossa no fos un element més de la reivindicació.

Article citat al bloc d'Enric Canela: Professorat gandul