Coses de la facultat: EPA. Què pretenem ser?

Content per la medalla a una professora (Teresa Freixes) que vaig tenir, i arribat de l'Aragó on la CHA està fent molt bona feina pel català, l'aragonès i pels avenços socials; escric el meu últim post de l'any 2009 desitjant-vos un molt bon any nou!

Al final, el que som o deixem de ser respecte als altres, és allò que donem a conèixer o allò que opinen "els grans xerraires" (opinòlegs). En una facultat, la comunicació sobre el món estudiantil és més minsa del que ens podem imaginar. Jo em pensava que els estudiants arran de la pluralitat d'organitzacions d'estudiants (Assemblea, PEF, EPA), estaria més informada i participaria més en la que més si sentís identificada. Peró la participació ha minvat molt a la Facultat. Això és així, l'augment de la pluralitat no ha dut molta més participació estudiantil. Electoralment, però si que s'ha notat molt, però participació continuada no. I això ha passat en les tres organitzacions per igual, però sobretot en la PEF; on molts dels seus membres han deixat de participar activament de les reunions (les poques que per desgràcia s'han dut a terme) de la PEF. A l'Assemblea també han reduït el número d'activistes. Com a EPA, però en aquest cas per temes laborals.

Volia posar un fragment en el que debato sobre això. Al web de l'Assemblea de Psicologia:

1 any i mig intentant-ho de diverses formes: intentant pluralitzant-la duent a companys de classe, intentant que s'aprovés un reglament intern, etc. Al principi no entenia res, però a la que vaig militar a un sindicat vaig començar a entendre les dinàmiques externes que influïen a les assemblees i les convertien molts cops en una corretja de transmissió.

A la nostra facultat no existeix cap òrgan/organització que aglutini a tots els estudiants per poder col·laborar conjuntament. Es fa a través dels tres grups estudiantils (Assemblea-SEPC, PEF, EPA). En alguna ocasió (muntant un referèndum) EPA i Assemblea han participat conjuntament i semblava que conjuntament podíem fer coses i fins i tot dintre d'EPA es parlava de "Assemblea des de zero, Assemblea plural", però impossible. Masses diferències, massa diferents agendes, massa diferents formes de fer, i que no ens volen: tant senzill. El SEPC no ens vol ni veure. Ens vol desapareguts i ho sé de bon grat. Per altra banda, la PEF sembla que aquest curs no està gaire activa.

L'única formula per retre comptes o per decidir-ho democràticament (el que es du a terme a les institucions) és a través de les assemblees d'EPA o del Programa Electoral Comú amb la PEF.

Anar a l'Assemblea? Segons el seu "líder", els hi sua la Junta, ja que "ell està al Claustre que és més important" (textual). Anar a l'Assemblea seria el mateix que informar a 5 sepeceros de la facultat de forma informal, com que no ens caiem d'allò més bé, que s'informin a través del web on posem totes les actes del que fem i deixem de fer.

Tant de bo participessin més els estudiants, a EPA o als altres dos grups d'estudiants. Jo vaig proposar una unió amb els estudiants d'esquerres de la PEF (que encara s'hauria d'haver debatut en ambdues reunions/assemblea) i no van voler. Mentrestant, he d'anar aprovant (com tots) els cursos i la carrera i per tant, faig (i fem) el que es pot.

No som cap polit buró o candidatura electoral jeràrquica com tantes s'han creat en la història del moviment estudiantil. Intentem ser un grup d'estudiants que s'organitza de forma democràtica i que vol aglutinar tots els estudiants d'esquerres, ni més ni menys.

La majoria d'estudiants de la facultat estan cansats de l'Assemblea.

Us deixo amb alguns articles interessants -com sempre- de l'Enric Canela sobre la precària situació financera universitària:

Crisi a la UB

En defensa de la nostra universitat

Fre per a les universitats que volen ser excel·lents

Regalar els diners als Estats Units

Els titulats que no saben expressar-se

Visions de la recerca i la universitat

I us desitjo:

BON ANY A TOTES I TOTS!

Debatent sobre el Claustre

D'en Xavier Villalba:

Propostes per fer més democràtica la universitat

En el document presentat al claustre extraordinari sobre les propostes de reforma del funcionament de la universitat es fan unes propostes de nivell diferent. N’hi ha de genèriques i inatacables perquè no concreten com aplicar-les:

2.- Participació en els diferents àmbits:

2.1.- Cal assegurar que tots els estaments de la UAB se sentin identificats amb els seus interlocutors als diferents àmbits.

2.2.- Democratització dels processos d’elecció dels representants dels diferents estaments.

Com ho farem per assegurar 2.1? No es diu. Es proposa elegir els membres del claustre per sufragi universal? Suposo que no, perquè aleshores les facultats més petites o els col·lectius minoritaris (e.g. becaris postdoctorals) no quedarien representats, en contra de l’esperit de la proposta. ¿Es proposa mantenir una quota, com fins ara, que és un mecanisme no gens democràtic (com implica 2.2)? De moment, una volada de coloms, però ben intencionada, això sí (com l’empedrat de l’infern, per cert).

Ara ve una part sobre la negociació que comença a mostrar el llautó (transcric literalment):

3.- Canvis a la polítiques de negociació.

3.1.- És necessari més que mai buscar el consens en la pressa de decisions.

3.2.- Cal portar les negociacions a tots els nivells de representació dels diferents estaments, com una eina de millora de l’entitat i amb la clara idea de implicar-nos tots en donar un millor servei a la societat.

Aquí teniu la paraula màgica de l’immobilisme: consens. És a dir el que s’ha aconseguit a la conferència sobre el clima de Copenhagen: un acord de mínims. Si critiquem la falta de lideratge i de decisió per imposar una política sobre el canvi climàtic i carreguem la responsabilitat sobre els dirigents, com em sembla que toca, sóc del parer de ser coherent i exigir als dirigents universitaris electes que facin la feina per a la qual els han elegit i apliquin el seu programa de govern i no que arribin a un consens amb tothom, cosa que només assegura la paràl·lisi i el manteniment de l’statu quo. Diàleg o negociació i consens no són sinònims, de la mateixa manera que decisió política no vol dir despotisme. Un cop més es confon, com ja he comentat moltes vegades el consens amb la suma de totes les propostes i no pas amb la negociació i la renúncia si cal a alguns punts a canvi d’aconseguir-ne d’altres (sobre el maximalisme, vegeu les propostes del SEPC o de la CAF). Per exemple, cal exigir al Parlament de Catalunya que no aprovi cap llei si no és per consens de tots els partits? Seria més democràtic?

Abans, però, s’ha fet una aposta decidida pel Claustre, cosa que em sembla molt adequada:

1.- Caràcter decisiu del Claustre:

1.1.- L’actual situació exigeix una actuació més ràpida i unes respostes més dinàmiques front als diferents problemes que la UAB es troba. Això en un marc com el de l’UAB no s’aconsegueix sense una recuperació de les formes democràtiques i el foment de la participació.

1.2.- El claustre és el màxim òrgan de representació dels diferents estaments de la UAB.

Jo, però, aniria més enllà i no parlaria de “representació dels diferents estaments”, que sona una mica medieval i poc democràtic.

El problema és que aquesta recuperació del paper del Claustre resulta totalment incoherent amb la proposta següent:

Totes les decisions que afectin, directe o indirectament, a qualsevol dels estaments, s’hauran de negociar i caldrà arribar a acords amb els òrgans unitaris que els representen.

És a dir el Claustre decideix, però només allò que els “òrgans unitaris” (què deu ser això?) han manegat abans amb els que manen. Sembla molt dialogant i horitzontal, però no gaire democràtic, oi?

Aquesta entrada es va publicar el Diumenge, 20 Desembre, 2009 a les 18:18 i s'ha arxivat a General. Pots seguir qualsevol de les respostes d'aquesta entrada mitjançant el canal d'informació . Pots deixar una resposta o posar un retroenllaç des del teu web.

1. Joan Gil Oliveras Diu:
   20 Desembre, 2009 a 18:59

   El que no és democràtic és que el Claustre no tingui competències i no serveixi per res. Això si que no és democràtic. Com tampoc ho és que aquestes competències les tinguin òrgans que no representen a ningú com ho són el Consell Social i el Consell de Govern.

2. Francesc Xavier Villalba Nicolás Diu:
   20 Desembre, 2009 a 19:38

   Joan,
   Sobre això dues coses. Accepto que cal donar més competències al Claustre, però el document que comentava no diu precisament això, sinó que el converteix en un mer mecanisme de ratificació de pactes opacs entre, per exemple, l’equip de govern i sindicats. Jo estic cansat que se’ns demani de fer una feina com a Comissió delegada del Consell i que després se’ns digui que això ja s’havia pactat abans. És aquesta la transparència que volem?
   La segona cosa és que no és cert que el Consell de Govern no representi ningú. Jo hi sóc com a representant del Claustre i elegit pel Claustre en votació nominal i secreta, per tant jo almenys sí que tinc clar que represento algú: els claustrals que em van votar. El que cal discutir és si el Claustre ha de ser l’òrgan de govern de la universitat o un òrgan de control de la feina de l’equip rectoral o del Consell de Govern. No és un òrgan de govern, per exemple, el Parlament, que és un òrgan legislatiu (és l’executiu qui ha de governar, oi?): és potser antidemocràtic? D’altra banda, si creus que és governable una universitat que hagi de reunir un Claustre representatiu cada mes per decidir, per exemple (casos reals):

   6.2 Creació de títols de màster propis i diplomes de postgrau.
   6.3 Canvi de denominació d’un màster universitari.
   6.4 Adscripció a la UAB d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art.
   6.5 Canvi de denominació de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Manresa, adscrita a la UAB.
   7. Renovació dels membres de la Comissió de Reclamacions.
   8. Canvi d’Àrea de coneixement d’un professor de l’Àrea de Cirurgia al’Àrea d’Urologia.
   9. Cessió d’ús dels espais de la primera planta de la Torre Vila Puig com a seu de l’Associació Amics de la UAB.
   10. Participació de la UAB:
   10.1 Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores (AEPUM).
   10.2 Red Universitaria de Estudios de Posgrado y Educación Permanente (RUEPEP).

   Nosaltres, al Consell de Govern ens passem una mitjana de cinc hores per decidir aquesta mena de coses (un dia vam començar a les 9 i vam plegar a quarts de sis, amb mitja hora per fer un mos a peu dret) i a vegades passem dues hores amb intervencions sobre el sexe dels àngels. ¿Quan creus que duraria la cosa si ho ampliem a un claustre de cinc-centes persones i a més hem d’arribar a un consens? Jo dimiteixo de claustral, t’ho ben asseguro!

   Del Consell Social, millor no parlar-ne, perquè ja han demostrat el seu gran coneixement del món universitari amb la seva proposta de retallar (il·legalment!) un 10% del sou dels funcionaris (jo no ho sóc). Curiosament, el Consell Social va ser un dels pocs organismes que va augmentar el pressupost, mentre als departaments ens retallaven un 10-15%. Ja cal que el reformem, ja!

3. Joan Gil Diu:
   24 Desembre, 2009 a 19:55

   És cert que possiblement em vaig passar en el llenguatge en exposar que “no representen ningú” i vaig faltar el respecte a la intel·ligència de qualsevol lector del teu bloc. Demano disculpes. Error meu.

   El que realment volia dir és que per a mi, són massa elitistes, tancades i poc transparents. Si has estat elegit pels claustrals (ho sabia), evidentment, si representés algú; però en realitat, al ser un òrgan col·legiat estamental, la proporcionalitat se’n va a norris i com més amunt dels òrgans de govern, pugem, més des proporcionalitat hi ha.

   Els estudiants i el PAS sempre surten infrarepresentats; sobretot els estudiants. Saps prou bé que el PDI representa molt menys dels vots dels quals després disposa a qualsevol òrgan de govern.

   El consens no ha de ser per totes les qüestions, jo crec que per agilitzar la majoria simple ja va bé; però és opinió personal.

   El Consell Social és l’òrgan més opac i menys representatiu de tots. Que apugin els sous als funcionaris no té perquè ser considerat “d’esquerres”, jo em considero socialista d’autogestió estatalitzat, que és molt diferent que la Gran Màquina Burocràtica que volen d’altres socialistes i comunistes. Ara, els convenis amb empreses i d’altres qüestions per l’estil, si que em preocupen.

   Per cert, com és que l’ex rector pel que es pot saber del web de l’ACUP, se’n va a treballar a RecerCaixa? Ho sento, no voldria ser malpensat, però em pensava i de debò, i tot i lo de Lletres, que no era així.

4. Francesc Xavier Villalba Nicolás Diu:
   25 Desembre, 2009 a 20:07

   Joan,
   No et negaré que el Claustre hauria de ser més representatiu, en això estem d’acord. Ara, segueixo pensant que el pes de la direcció de la institució, sigui el claustre, sigui el consell de govern, ha de recaure sobre els treballadors de la casa (PAS i PDI) i no sobre els usuaris del servei (estudiants), encara que la seva veu s’hagi d’escoltar i respectar. De tota manera, atesa la proposta de document presentat al Claustre Extraordinari, la idea del PAS no és la d’un claustre representatiu, sinó la d’un sancionador passiu dels pactes aconseguits en negociacions entre els sindicats i la gerència.

   Tampoc et nego que el Consell Social és un imposició externa per escapçar l’autonomia universitària, encara que crec que la societat (no només les empreses i els sindicats!) tenen molt a dir i a opinar sobre com invertim els seus diners. La idea, com sempre al nostre país, és bona, però l’aplicació un desastre.

   No sabia això del Lluís Ferrer, però no el culpo: després del tracte (en gran mesura injust) rebut per bona part de la comunitat universitària, jo també em buscaria la vida fora de la UAB. Ara, no et negaré tampoc que sembla una epidèmia entre els exrectors de les universitats catalanes: n’hi ha pocs que tornin a baixar a la trinxera i reprendre la vida acadèmica (admirable en Josep Maria Vallès!).

5. Joan Gil Diu:
   25 Desembre, 2009 a 23:26

   “Els usuaris del servei”, per no dir els “clients”, suposo.
   Evidentment, entra en una lògica que no és la meva. Entenc però que vosaltres sou “històrics” de la institució i nosaltres només “passem per allà”, però és que si no volem només “passar-hi”, cal que hi participem, i si hi hem de participar que sigui en condicions de proporcionalitat.

   Reformulem el Consell Social, ok.

   “admirable [el cas d’] en Josep Maria Vallès!” Hi estic d’acord.

Coses de facultat Debatent sobre l'AJEC

Continua el debat sobre l' AJEC. Aquest és el meu últim comentari on copio comentaris d'un assembleari de Psicologia de la UAB:

Anònim, tens molta raó en moltes coses. I per això, vull altre cop contestar-te.

"A mi sincerament hem deixa força xocat que una assemblea es presenti a unes eleccions. Això no te ni cap ni peus. Una assemblea no ha de ser una organització política , sinó un espai de decisió i debat de la comunitat."

Molt d'acord amb tu, però hi ha que volen que tingui altres funcions.

"Per altre banda també hem sembla increïble que una organització com la vostra que comenteu que es assembleària no vulgui participar de la vostra assemblea i debatir amb els vostres companys i organitzar la vida de la vostra facultat des del consens."

1 any i mig intentant canviar-la em sembla suficient. No ens van acceptar cap reglament intern bàsic de qualsevol manual de moviments socials i democràcia radical.

"Preferir crear una organització que copi càrrecs polítics, repetint una vegada mes l'esquema actual de política representativa tant miserable i mafiosa , hem sembla força trist."

La meva organització no té cap càrrec polític. No obstant, reconec el meu hiperactivisme que fa que forces cops, la meva cara surti massa vegades, com si en fos el portaveu (quan no n'hi ha cap d'establert). Informalment passa pel coneixement que tinc i per l'activisme. Això potser és pot millorar, cert. Però et recordo que la meva organització no funciona amb càrrecs, en tot cas, algun cop delega tasques, però això ho fa qualsevol col·lectiu.

"Crec honestament que el que heu de fer es anar a la vostra assemblea e incidir, no fugir d'estudi i abandonar-la a un sindicat."

De fugir d'estudi, res de res, camarada. Busca "Joan Gil fora de les universitats" al Google i t'adonaràs d'una petita part del que es pot fer per controlar una assemblea des d'un sindicat a una persona que n'és crítica des de dintre mateix de l'assemblea i participant-ne al màxim.

"Com buscar senzillament guanyar eleccions i fer carrera política."

D'oportunitats n'he tingudes molt abans que existís EPA. Perquè ara hauria d'haver canviat?

"Hi ha masses oportunistes i llepaculs per metre quadrat en aquesta universitat."

No sé si masses, però n'hi ha alguns. Alhora, també hi ha estudiants que si són de bona pasta i van de bona fe que es confonen amb llepaculs.

"Crear una organització que es presenti a eleccions."

Per sort, no només és una candidatura electoral. Ho pots descobrir al seu web.

"Ajec treu els diners de la força de treball de tots , perquè son els diners que es treuen a traves dels impostos i que injecta organitzacions com la JSC."

En alguna ocasió, se m'oblida. Caldrà que ho recordi, tens raó.

Salut company i bon nadal, certament interessants les teves opinions i les preocupacions que se n'extreuen.

Coses de facultat: La meva aposta de futur pel Moviment estudiantil

Que cadascú faci el que vulgui. Així de senzill. I que entre tots col·laborem, quan sigui necessari i hi estiguem d'acord, amb formules clares d'acord comú i amb respecte mutu. Sense sectarisme, joc brut o "superioritat moral".

Tres nivells en el Moviment: creació d'estat d'opinió, sindicalisme i microsindicalisme
En algunes ocasions, el dirigisme (com a guia amb discurs) sindical conjuntament amb una fragmentació partidista del mapa estudiantil per joventuts polítiques és lògic en el Moviment estudiantil. Un sindicat d'estudiants s'ha de nodrir de joventuts organitzades, i aquestes te les proporcionen les joventuts dels partits. Tot i això, i tot i que hi ha sindicats estudiantils que eviten aquesta simplificació; hi ha sindicat per joventut política. Potser també ho du la simpatia ideològica i el coneixement mutu. I tampoc és negatiu que el moviment estudiantil tingui estructures estables d'organització en un moviment tant basat en alt i baixos històrics. La qüestió és la seva actuació en els moviments assemblearis o en la direcció del Moviment estudiantil. Alhora, molts pequen de no fer microsindicalisme. Alguns ho volen fer però no tenen temps, i d'altres, no ho fan perquè no està en la seva agenda, "els petits canvis", i d'altres, encara estan intentant "construïr-lo" aquest sindicat. La fragmentació du a aquestes situacions: hi ha dos casos clars que pel que sigui, duen a joves compromesos a no tirar endavant cap projecte per falta de membres i per tant, d'un "veritable" sindicat. Les assemblees només són el lloc d'organització de les grans manifestacions o del full de ruta del sindicat hegemònic del moment.

Hi ha a més, tres tipus de lluita: sense Nord, defensiva o "oportunista" (amb mala connotació). N'hi ha una altre que és millor: transformadora, de base, democràtica, amb propostes alternatives, d'esquerres i que avanci en els tres nivells de lluita, tant al carrer com a la institució.

L'aparició de plataformes d'estudiants independents és útil
En aquests moments, les assemblees (la majoria) són la corretja de transmissió de l'agenda estudiantil d'un únic sindicat hegemònic. No fan microsindicalisme, tampoc. No canalitzen cap mena de reivindicació concreta, estructural o contextual, a les institucions, ni les pressionen com cal. Tampoc fan gaire campanyes sindicals amb objectius clars, definitius i no impossibles. Aleshores, plataformes d'estudiants independents fan aquesta feina, i també intenten estructurar un moviment de facultat (com les assemblees d'estudiants) que aglutini a tots els estudiants. La majoria d'aquests són passius o actius puntualment. I estan fent guanyar, a les eleccions d'estudiants, des de fa temps ençà a aquestes "plataformes" (per dir-lis d'alguna forma). Les propostes estudiantils amb projecte definit i concret. Aquestes organitzacions que estan agafant el relleu en la feina institucional a moltes assemblees i sindicats nacionals. No hi ha gaires casos, però n'hi ha. Són plataformes de base facultativa i tenen molt coneixement local; cosa que falta en molts anàlisi crítics amb les reformes universitàries: enganxen més amb la realitat diària estudiantil perquè formen part d'aquesta.

Participar sempre que es pugui i sense deixar d'estudiar
La majoria de coses que faci el Moviment Estudiantil és responsabilitat en gran o petita mesura de tots els estudiants. N'hi ha que tenen temps, i n'hi ha que no; però no aportar cap aportació personal al moviment estudiantil és una llàstima. No cal deixar d'estudiar, malament rai!

Els estudiants que puguin i vulguin, doncs, s'han de continuar organitzant per teixir un Moviment Estudiantil divers, i unit des de la llibertat individual i de cada organització estudiantil. En base al respecte mutu i en connexió amb les necessitats reals dels estudiants. La meva visió estudiantil és de classe. Tots els estudiants no tenim els mateixos interessos. Tots sabem que és fals el discurs de moltes plataformes o assemblees: del "entre tots". Qui em conegui sap que no sóc sectari precisament, i que a més, estic disposat a col·laborar amb qualsevol; però l'organització ha de tenir una línia. És respectable com qualsevol altre, sempre he pensat així, i he actuat (sempre que he pogut i amb errors) en conseqüència. Els estudiants de família treballadora que, per tant, viuen les condicions socials desfavorables i que són la majoria estudiantil, necessiten organitzacions d'estudiants d'esquerres i progressistes que sense perdre les diferències i la diversitat; han de ser l'eix central del moviment estudiantil. Per això, cal organitzacions de base, però també organitzacions que agilitzin la feina i que a més, no comportin un cost econòmic o de temps no suportable. I connectades amb les condicions de classe.

Ves per on, el model que més s'assembla al futur del Moviment Estudiantil que jo voldria és EPA. Sense càrrecs, ni Manuals del Bon Revolucionari.

Balanç de la lluita anti-Bolonya

D'entrada enllaçar a: Medalles Narcís Monturiol

Avui, un familiar m'ha preguntat: "I què, que diuen els estudiants? Què ha passat al final amb Bolonya?"

La meva resposta ha estat clara: "Malament. Ens l'estan aplicant [sense haver fet cap canvi]."

I ell em contesta: "Ja és estrany. Ja és curiós, perquè ara és quan a Europa sembla que s'estiguin estenent les revoltes".

Jo li contesto: "Si. Això és el més greu, però el moviment estudiantil té alt i baixos, i aquest és un moment molt calmat. A part, de les "joventuts de les CUP" [és una forma de generalitzar però que fa més fàcil la conversa] que sempre emboliquen la troca una mica (...) La diferència és que aquí criticàvem [sobretot] allò que podia venir, les pors que teníem. I ara Europa ja s'ha aplicat i critiquen amb més raó, perquè estan patint ja les conseqüències. És diferent. Aquí quan l'AEP parlava de Bolonya, la majoria d'estudiants passaven del tema (...) Ens varem encantar."

Regenerem: Hegemonia del SEPC, augment de la "combativitat"
Així és. Tot començava amb la radicalització del Moviment amb l'estratègia del SEPC arran del document "Regenerem el Moviment Estudiantil" que tenia per objectiu marginar l'AEP. El sindicat que havia junt amb assemblees i SEPC liderat la Plataforma Mobilitzadora per la Universitat Pública (PMDUP). El mal pel moviment, era aquella plataforma i l'AEP. No volien manifestacions lúdiques per cada semestre, festives i "de costellada" com dirien per la Selecció catalana. Fa poc en van fer una d'aquestes, convocada pel SEPC i la CAF.

En aquell moment tothom es va oblidar del Fòrum Social per la Universitat Pública o manifestacions massives dutes a terme per la PMDUP. I com tot anàlisi esbiaixat i exagerat, conduí al tancament del lideratge del Moviment. A les Assemblees, el SEPC era el sindicat hegemònic: les assemblees s'havien sumat [després de no sumar-s'hi en una primera ocasió] al document de Regenerem, i per tant de facto, perdien la seva autonomia al ser instrumentalitzades per un únic sindicat hegemònic en el si de les assembles, sobretot a la UAB on hi ha més tradició assembleària.

Es van dur a terme alguns "judicis" a dissidents i assemblearis crítics a la UAB i a la UB, que en tingui constància.

Un molt mal plantejament tot i els estudiants compromesos en la lluita
Es van plantejar equivocar en l'estratègia. Els referèndums volien crear estat d'opinió, però insistir en el tema després del No de les autoritats públiques i de fer-los igualment, i de tenir pes mediàtic per aquest tema; va ser no voler entrar en la lògica del debat concret sobre cada aspecte de les reformes del Procés de Bolonya. Possiblement, no es va voler entrar. I és ben cert, que es van aconseguir algunes coses, però no les essencials.
Amb els expedients, la cosa es complicava, tot i que ara, d'administratius, m'han dit que en queden pocs en vigència, que a alguns els hi han perdonat.

A sobre, es van mobilitzar grups anti-assemblearis, alguns reaccionaris de per si, i altres en reacció al sectarisme existent en moltes assemblees i a les formes que agafaven les protestes, com en el cas d'algunes ocupacions que van servir per alterar les classes, i per no assolir cap objectiu. Tancament de files dintre el Moviment entre "els bons" i "els dolents". Allunyament dels estudiants al moviment assembleari (dirigit). Majoria social passiva (com sempre, però). No s'aglutina tot el que es pot perquè no es cedeix en posicionaments. Les revoltes a la UAB enrareixen l'ambient, es polaritzen les posicions: alguns professors progressistes passen a ser defensors de l'estatus quo universitari corporativista i conservador davant algunes lamentables actituds d'alguns estudiants. I entremig, la policia catalana, per desgràcia, fent un mal paper.

Coses sobre la facultat: Assemblees, AJEC, PEF, Claustre, etc.

Un semestre post-lluita contra Bolonya, post-aturar el procés, "post-bolonya":

Alguns interessants vídeos i notícies d'aquest primer semestre.

(Protestes a Medicina i Arquitectura per la nova estructuració de carreres de Bolonya)

Els antibolonya intenten accedir a la Plaça Sant Jaume durant una manifestació

(Mobilització de 500 o 1.000 estudiants organitzada per SEPC, CAF i FEL on hi havia En Lluita i AEP)

Alumnes de psicopedagogia de la UdL es manifesten contra l'obligació de cursar un Màster per treballar a secundària

(Mobilització a Lleida contra l'estructuració nova de títols elitista econòmicament parlant)



(Errors en la nova selectivitat de Bolonya)

Watch 11144201_converted.avi in Activism & Non-Profit

(Recordant velles protestes anti-Bolonya a Lletres)

Continua la precarietat financera universitària

Mentrestant, Enric Canela ens informa de la fallida de les Universitats catalanes i la seva precària situació financera... també ens ensenya com la Universitat supera les dificultats, això si, a base de limitar-se el seu màxim potencial. Per això, Recerca en Acció i altres col·lectius espanyols es van manifestar contra la retalla de Ciència i Innovació "del govern ZP anticrisi".

La UAB ja ho va reconèixer i vol pressionar al Govern. Recordem que el Comitè de vaga del 2006 ja ho demanava això (jo hi formava part, per això, ho recordo bé).

Un Claustre sense competències legals per a ser un òrgan amb poder

He continuat el debat sobre el Claustre al bloc del Xavier Villalba:

Joan Gil Oliveras Diu:
El que no és democràtic és que el Claustre no tingui competències i no serveixi per res. Això si que no és democràtic. Com tampoc ho és que aquestes competències les tinguin òrgans que no representen a ningú com ho són el Consell Social i el Consell de Govern.

La correcció del comentari anterior davant la seva resposta:

És cert que possiblement em vaig passar en el llenguatge en exposar que “no representen ningú” i vaig faltar el respecte a la intel·ligència de qualsevol lector del teu bloc. Demano disculpes. Error meu.

El que realment volia dir és que per a mi, són massa elitistes, tancades i poc transparents. Si has estat elegit pels claustrals (ho sabia), evidentment, si representés algú; però en realitat, al ser un òrgan col·legiat estamental, la proporcionalitat se’n va a norris i com més amunt dels òrgans de govern, pugem, més des proporcionalitat hi ha.

Els estudiants i el PAS sempre surten infrarepresentats; sobretot els estudiants. Saps prou bé que el PDI representa molt menys dels vots dels quals després disposa a qualsevol òrgan de govern.

El consens no ha de ser per totes les qüestions, jo crec que per agilitzar la majoria simple ja va bé; però és opinió personal.

El Consell Social és l’òrgan més opac i menys representatiu de tots. Que apugin els sous als funcionaris no té perquè ser considerat “d’esquerres”, jo em considero socialista d’autogestió estatalitzat, que és molt diferent que la Gran Màquina Burocràtica que volen d’altres socialistes i comunistes. Ara, els convenis amb empreses i d’altres qüestions per l’estil, si que em preocupen.

Per cert, com és que l’ex rector pel que es pot saber del web de l’ACUP, se’n va a treballar a RecerCaixa? Ho sento, no voldria ser malpensat, però em pensava i de debò, i tot i lo de Lletres, que no era així.

Alhora, la claustral Laura Pérez (membre de l'Assemblea de Psicologia i de l'AEP) n'ha explicat la seva valoració al Kanalitza't de l'ETC. Per cert, aquest espai del web de l'ETC és molt interessant. Com li he dit "No ho hagués explicat millor. També hi vaig ser present com a convidat, i si, una pena, la veritat."

L'AJEC, les Assemblees, l'EPA, la PEF, etc. (debat)

També m'he sumat a un debat sobre l' AJEC que ha estat escrit al bloc de l'Assemblea de Psicologia ja que m'he n'he informat per un escrit de la Júlia Rosell. Abans de tot, voldria reconèixer la feina de l'AJEC contra el sistema de noves ponderacions de la nova selectivitat.

Els meus comentaris: Joan Gil Oliveras dijo...

És Nadal però cal que matisi algunes coses.

Sóc Joan Gil. Potser em coneixeu per: www.monuniversitari.tk

Havia estat membre 1 any i mig de la meva Assemblea de facultat. Allò era un espai instrumentalitzat pel SEPC. Vaig marxar després de perdre el temps intentant fer-la més plural incorporant estudiants que es cansaven de dinàmiques que només es poden permetre estudiants amb molts recursos i molt de temps. Per això, ara milito a EPA a la meva facultat perquè és l'únic espai on es poden fer coses i també funciona assembleàriament. Ara, no enganya ningú, només hi formen/formaran estudiants progressistes de la facultat. A la facultat, cap organització aglutina "tots els estudiants". EPA ha impulsat el sistema de delegats, ha creat la Comissió d'Igualtat, ha creat una partida als pressupostos de la facultat sobre sostenibilitat, està treballant en la campanya del català de Plataforma per la Llengua, ha demanat un Local d'estudiants perquè en faci ús tothom i estigui net. I a més, també ha organitzat la FMUAB, conjuntament amb l' AJEC, Ganàpies, els Mapuches, Estudiants de Turisme, etc.

Els matisos que volia donar després de contextualitzar les meves opinions.

1. Si, hi ha assemblearis vinculats a aquest sindicat, que coarten, difamen, juguen brut i són molt contradictoris. A més, mai assoleixen cap objectiu i a les institucions no saben què proposar.

2. Les Assemblees són una molta bona idea teòrica que en moltes facultats a la pràctica són tant elitistes com l'AJEC.

3. L'Assemblea de Psicologia no és l'Assemblea de la meva facultat (Polítiques i Sociologia).

4. Alguns de les lluites a França no en voleu saber res, no ens enganyis. Allà, a ningú se li cau els anells per cedir una mica i això fa que s'assoleixin objectius.

5. En Manel està molt ben informat. Dir però que la PEF, que ara està inactiva, la van crear amics meus que no tenien cap vinculació (ni la volien ni la volen tenir) amb l' AJEC. Altre cosa és que per l' AJEC, la PEF sigui el seu referent perquè allà els seus membres hi treballen; però no és cap marca blanca, tot i les sintonies que tenen en molts temes.

6. Milita força gent a l' AJEC. Per desgràcia meva que no aposto per l' AJEC com a projecte estudiantil. En canvi, els membres del SEPC són els mateixos membres de Maulets, CAJEI, CUP, etc.; i els líders no són més de 20 i els conec perfectament, per tant, no puc equivocar-me pas.

7. No sé si ets dels de bona fe "assembleari anònim" però la manera demagògica amb la qual expliques els fets de la FMUAB m'hi fan pensar de valent. L'AJEC, l'EPA i altres col·lectius varem voler entrar en les comissions per la festa major de CAF i SEPC de bon rotllo. Ens vareu vetar (ho va dir un líder vostre). Llavors, varem muntar la nostra i volíem la Cívica, perquè vosaltres teníeu Lletres i Comunicació. Al final, varem dir-vos que la compartiríem. Però al final, el mateix dia, després de reunions amb la delegada d'estudiants (perquè no ho expliques això?! sort que estic jo aquí, que sinó...), vareu IMPOSAR la vostre decisió i varem tenir que fer-ho al Rectorat.

EPA no ha tingut cap benefici de la FMUAB 2009. Hi va ajudar el fet que el mateix dia feciu que el nostre camió anés cap al Rectorat fent mil voltes i deixant la birra ben espumada.

8. De facto, el SEPC com a tal ha anat tants cops a la CAF, que el ser-hi present ja fa que formi part a la pràctica. Teoria maca i pràctica diferent, el tema de sempre.

9. A la FMUAB hi havia comissions formades per col·lectius liderades per la CAF i SEPC. És diferent el què tu dius.

Entenc que hi ha assemblees on encara el dirigisme i la contaminació d'un únic sindicat (el qual, escolta fa coses molt interessants, però això d'instrumentalitzar, no m'ha agradat mai...) no hi ha arribat.

I no critico els assemblearis perquè seria generalitzar. Critico la direcció del SEPC perquè sé qui són i sé què fan. Hi ha molt bona gent compromesa dintre de les assemblees. Però la majoria no saben què fer davant un SEPC que és hegemònic, i que vol mantenir el seu estatus quo estudiantil, quasi "com sigui".

El problema no són els estudiants compromesos de les Assemblees, sinó el SEPC. El problema, és que o ets un d'ells o te les fan passar magres. Alhora, els assemblearis no sindicats fan la majoria de la feina com vaig fer jo en el meu temps d'assembleari.

--------------------------------------------------------------------------------

"Hi va ajudar el fet que el mateix dia feciu que el nostre camió anés cap al Rectorat fent mil voltes i deixant la birra ben espumada."

Em refereixo al canvi d'espai el mateix dia de la festa.

En realitat ara, després de llegir-m'ho potser allà on diu "que em fa pensar en la mala fe que tinguis" m'he passat de rosca perquè no et conec personalment i per tant, tot i el teu to, no puc donar res per descomptat. I escolta'm, de debò, les Assemblees no són "el problema" (també li dic al Manel). El problema és algunes actituds d'alguns dels qui formen part i les lideren.

2 articles interessants de Kaos en la Red: Desaparició de les Humanitats a Andalusia

• Las empresas dedicadas a la venta de armamento multiplican los convenios con las universidades españolas

• Grado de Humanidades en la Universidad de Sevilla: porqué, de dónde viene y qué implica

No es casual que en Sevilla se tenga una oferta de 6 titulaciones en Filología pero que, en cambio, en Granada se pase de una oferta de 10 Filologías distintas a 3 grados en Filología. Mientras que las Filologías andaluzas se ve obligadas desde la Junta de Andalucía a fusionarse para sobrevivir, la misma Junta de Andalucía permite a Sevilla su existencia sin mayores problemas.

Porque es la financiación la clave de todo este embrollo. Tal como dice la candidatura de la Universidad de Sevilla al CEI: “Además, la Universidad de Sevilla se plantea la ampliación de su oferta en los distintos niveles, armonizando sus capacidades con la demanda social; cabe destacar (…) la creación de un Grado en Humanidades”. Tenemos que partir de este hecho como fundamental: la Universidad se rinde, plácida y voluntariamente, a satisfacer los intereses no de la educación en la sociedad sino de los intereses de las empresas que, mayoritariamente, componen sus Consejos Sociales.

Bajo esta mentalidad aparece en Sevilla un Grado en Humanidades y se castra la oferta en este área fuera de la Universidad de Sevilla. De hecho no hace falta especular sobre este posible hecho, en Oviedo ya está ocurriendo en unas pautas idénticas a las de Sevilla. Según recoge “El comercio digital” el pasado 5 de noviembre, el decano de Historia de la Universidad de Oviedo protestó debido a que “estas no son las formas de hacer las cosas” respecto a la fusión de las Humanidades. Fusión que, como se lee en el mismo medio el 4 de noviembre, “La Universidad [de Oviedo] plantea la fusión de las tres facultades de Humanidades”. Como en Sevilla, esta decisión viene tomada por el Rectorado y las facultades afectadas no tienen capacidad ninguna ni de opinión ni, mucho menos, de veto.

No m'interessa el món estudiantil (1a enquesta etapa postbolonya)

Si ets de la nostra facultat, contesta:

Sóc proper a l'Assemblea	6 (18%)
Sóc proper a la PEF	4 (12%)
Sóc proper a EPA	5 (15%)
No sóc proper a cap	2 (6%)
No m'interessa el món estudiantil	15 (46%)

Vots fins ara: 32
S'ha tancat la votació

Tot i que no és representativa de la facultat, ni de tots els que llegeixen el meu bloc, he volgut tancar-la ja i prestar atenció als 15 vots que no els interessa. M'agradaria saber perquè, de debò. Em fa patir que siguin tants, tot i que es podia votar més d'un cop.

Varies notícies

Estudiants de la UB denuncien la degradació de la sala d'estudi de la Facultat de Geografia i Història

Un grup d'estudiants ha lamentat en un reportatge del programa "El secret" de Catalunya Ràdio la degradació que ha viscut la sala d'estudi de la Facultat de Geografia i Història de la UB al Raval. Els joves lamenten que el que havia de ser una sala d'estudi s'ha convertit en una "sala de tàpers" però també en un lloc on es refugien indigents i on es consumeixen drogues. La sala és un recinte de la UB però està situada també en un lloc de pas dels veïns que, segons els estudiants, dificulta l'estudi.

La meva opinió:

Una mica de sensibilitat amb els indigents. Ja sé que a Barcelona no ha triomfat mai aquest aspecte, però a algun lloc hauran de dormir. Altre cosa seria el tema de les drogues.

Article interessant d'Especial Bolonya:

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB, rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent préstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l suposa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

El conseller Huguet no pot complir els compromisos i deixa les universitats en fals

La PUC denuncia que el projecte de Campus d’Excel·lència Internacional de la UPF deixa de banda el català

La pàgina web www.upf.edu/icaria que explica el projecte de Campus d’Excel·lència Internacional ICÀRIA de la UPF no està traduïda a la llengua catalana, fet que incompleix l’article 2.2 de l’Acord de la Junta de Govern de 8 de març del 2000, modificat per acord de la Junta de Govern de 27 de febrer del 2001 que diu que la llengua catalana és la llengua d’ús normal a la Universitat. A més també incompleix l’article 6.1 de la Llei d’Universitats de Catalunya (1/2003 de 19 de febrer) que estableix que la llengua catalana, com a llengua pròpia, serà la llengua d’ús normal. També incompleix l’article 22.2 de la Llei de Política Lingüística (1/1198 de 7 de gener) que emplaça a les universitats a emprendre les mesures pertinents per a garantir i fomentar la presència del català en les activitats no docents.

Més de2.000 estudiants a la concentració contra la nova selectivitat.

La concentració a Plaça Sant Jaume convocada per l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) ha estat seguida per més de dos milers d’estudiants de Batxillerat de Catalunya per demanar una moratòria de dos anys en l’aplicació de la nova selectivitat.
Les nostres demandes s’han fet arribar a Presidència de la Generalitat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds ha anunciat que assumeix les reivindicacions de l’AJEC i presentarà en els propers dies una proposició no de llei al Congrés dels diputats per aturar la nova selectivitat.

La mobilització ha estat desconvocada a les 13.30 hores sense cap incident.

A la UAB, l'altre dia, els treballadors de l' AUTOESCOLA CAMPUS UAB de CCOO criticaven en una concentració que la empresa hagi canviat les condicions laborals sense previ acord amb els sindicats.

Valoració personal del Claustre extraordinari: Decepció i tristesa democràtica

Quins temps aquells quan el Claustre tenia poder! Quins temps aquells quan el pas de la dictadura i la direcció de les universitats des del Règim dona pas a la democràcia interna universitària! Quins temps aquells quan el Claustre de la UAB podria declarar persona non grata a Aznar! Quins temps aquells quan la UAB es declarava insubmís a la LOU per la decisió del Claustre!

Llavors va arribar el Govern de Zapatero i la LOMLOU. Era una reforma de la LOU que feia que el Claustre no desaparegués, però que no tingués competències importants, lo qual, comportava el mateix. El Claustre era l'òrgan representatiu democràtic i decisori per excel·lència. Hi formaven i hi formen part els 3 estaments de la comunitat universitària que en democràcia interna, en vot ponderat però amb certa conjunció anti-PP, anteriorment decidien molts aspectes claus de la Universitat. Ara, però, ho decideix l'exterior: el Consell Social. Una representació molt desdibuixada de la societat catalana: els amics dels polítics i dels Rectors que són qui els elegeixen a dit. El Claustre cada cop perd més paper, fins i tot, amb en Ferrer, no es va convocar dos cops l'any com marca el Reglament del propi òrgan. La llei el va deixar sense poder competencial, les polítiques del Rectorat l'han limitat i l'han deixat en un segon pla, i ara fins i tot, no serveix ni per debatre les polítiques universitàries. Ahir, va ser-ne un bon exemple.

Aquest divendres, es va convocar el Claustre ordinari i el Claustre extraordinari. Jo només vaig poder ser present a l'Extraordinari com a convidat. Aquest es va poder convocar per la firma del 40% dels claustrals, bàsicament, PAS i estudiants; i algun professor progressista. En el Claustre ordinari, el meu amic, David Casanella, representant d'estudiants (ex-líder de la PEF), a títol individual, va ser-hi present ja que li vaig recordar jo mateix i perquè és un noi responsable. Doncs, em va comentar que l'Informe de la Rectora va ser molt llarg i que va ocupar tot el Claustre ordinari, i que per poc, guanya el No a l'informe després de la votació dels claustrals. Les votacions de l'Extraordinari també van estar molt ajustades, una (contra les externalitzacions) no va guanyar per un vot. Tot i això, l'Equip del Rectorat ho tenia tot previst. Té el Gabinet Jurídic, i va fer molta feina el dia abans; com va comentar un ponent dels punts de l'ordre del dia presentat per PAS i estudiants.

El Claustre de la UAB a la tarda amb l'odre del dia extraordinari va aplegar més claustrals perquè fou convocat per part d'aquests, i per tant, els temes que es tractarien no els serien aliens. Entre aquests, hi havia el Degà de la facultat, Salvador Cardús i un professor de la facultat, Joan Subirats.

L'equip de Govern de la UAB buscava formules perquè no es votessin els punts de l'ordre del dia. L'equip del Rectorat va dir que el plantejament de l'ordre del dia del Claustre extraordinari i la seva votació no tenien validesa competencial al Claustre ja que era la Comissió d'Economia del Consell de Govern (un altre òrgan, més reduït i molt menys representatiu) el que en té la competència: "les decisions vinculants es prenen al Consell de Govern" va exposar una ripollista. Ho sigui, que tot i que es posés a votació, no valdria per res. Una vergonya, una decepció de Claustre, la Rectora va "a la seva" i cada cop creix més el moviment anti-Ripoll.

La majoria del professorat era insensible a les preocupacions del PAS en reducció de pressupostos, acomiadaments, etc.

Intervenció de Lluís Tort
Lluís Tort, que es va presentar a les eleccions a Rector i va perdre, reclamava més aliances entre el PAS i el PDI. Va reclamar tenir en compte els representants sindicals votats democràticament. Va exposar que el text del Claustre extraordinari era poc assumible i molt mal plantejat, sobretot legalment. Va dir que la Universitat és de tots, un servei, dels poders públics i no "nostre": ni del PDI, ni del PAS, ni dels estudiants.

Un dels impulsors del Claustre extraordinari
Va exposar que si votar no servia per res, que no es fes, que no es dugués a terme per morbo de quantitat de vots a favor o en contra. Va explicar que els crítics es desgasten i que el document que havien presentat era pobre perquè no tenen res més que firmes, no tenen ni temps, ni coneixements jurídics. Aquest ordre del dia era per generar debat i que si hi havia formules perquè el PAS podés decidir més sobre temes laborals. Molt millor.

Una altre impulsora del Claustre extraordinari
Vull reconèixer que la intervenció de la Laura Pérez va ser la millor del Claustre extraordinari. L'estudiant que va recordar que el Claustre ja havia perdut poder des de la LOU però que la jerarquització de la Universitat cada cop anava a més com expressava el document de Muntanyà (firmat pels Rectors de Catalunya). Es demanava com la Rectora no tenia constància d'aquest document i en canvi, al Consell social se'n va parlar. Demanava transparència i recordava que l'estudiant que hi és allà està nombrat a dit (poc democràtic, diguéssim). És el Guillem Cassòliva de Junts.

La Rectora Ana Ripoll
La Rectora que si va contestar totes les preguntes al matí, a la tarda es va preocupar més per la hora (tard) que era i per plegar. Malament anem. I va resumir-ho tot en un "hem de millorar els canals de comunicació".

En aquest Claustre vaig poder constatar que hi ha falta de democràcia a la UAB i també vaig tenir la oportunitat de parlar amb gent de l'ETC. També vaig poder comentar la reducció de pressupost de les unitats docents, departaments, facultats, l'ETC, etc.

Això està penjat al surro sindical, al costat de Suport Logístic de la nostra facultat.

Les institucions també donen de si: lluita institucional a la UAB

Un company de JEV, Gerard Sentís, que forma part de l'associació d'estudiants Junts de Comunicació de la UAB, i que hi vaig fer referència amb la meva carta a El Periódico ha escrit aquest parlant de la capacitat de Junts i la Plataforma contra el reglament que volia reduïr representació estudiantil: La política universitària institucional sí que serveix, i tant!

També Júlia Mas (representant d'estudiants de la Junta de la nostra facultat), ha escrit un article en el web de JEV-UAB: Joves representants: canviar la universitat des de dins

Per altra banda, hi ha un bloc on parla del desinflament de la lluita contra Bolonya i el revifament a la Universitat, d'altres lluites i col·lectius que estaven desapareguts l'anterior curs com Dolça Lluita, de la qual un membre d'EPA i alhora de l'ADUAB, en forma part: Dolça Lluita o noies amb poca feina.

Notícia: La Caixa invertirá 9 millones para fomentar la investigación en las universidades públicas

La Obra Social de La Caixa acordó hoy invertir 9 millones de euros hasta 2014 en el programa RecerCaixa para fomentar la investigación en las universidades públicas catalanas.

Coses de la facultat: Article publicat a El Periódico

"Gràcies per publicar en un diumenge i com a carta destacada del dia, una carta meva. Moltes gràcies." Aquest és el missatge que els hi he enviat a la Redacció del Periódico després que em publiquessin un diumenge i com a carta del lector destacada del dia aquest petit article:

Carta destacada del día: 'La universidad necesita más participación y democracia

Joan Gil Oliveras

Barcelona

La participación estudiantil en las universidades públicas ha sido minimizada por las reformas, que perjudican la autonomía universitaria y, últimamente, por el plan Bolonia. Somos pocos los que nos implicamos en los órganos de gobierno de la universidad para hacer frente a los problemas. Tal como algunos compañeros y profesores progresistas nos dijeron en la presentación de la campaña Universitat per Tothom, uno de los defectos de los centros de enseñanza superior es la falta de democracia interna. Hace poco, en la facultad de Comunicación de la UAB estuvo a punto de aprobarse un reglamento que restringía la participación y el poder de los estudiantes en la junta. Además de ir a clase, muchos estudiantes trabajan o hacen otra actividad, lo que significa que tienen poco tiempo para formar parte de asociaciones. Eso será todavía más difícil de compaginar con las nuevas directrices del plan Bolonia: las matrículas serán más caras, lo que obligará a más estudiantes a buscar un empleo para poder pagarlas.
La actividad estudiantil no está muy reconocida; al contrario, se nos acusa de corporativismo. Nuestra labor requiere dedicación y esfuerzo, y no tiene la compensación de créditos de libre elección. A veces nos sentimos frustrados. Los universitarios de familias trabajadoras, con pocos recursos, no disponemos de tanto tiempo como los de la clase alta. Pero no quiero que esta sea una carta pesimista, aunque la pasividad de la mayoría no nos ayuda. Agradezco, no obstante, el trabajo de los miembros de Estudiants per a una Política Activa (EPA) y el apoyo de algunas autoridades universitarias y de profesores que, como Josep Ferrer y Arcadi Oliveres, reclaman más democracia universitaria.

Avui una amiga de classe m'ho ha comentat. Jo no en sabia res. Tampoc recordo perquè carai ho vaig enviar en castellà (per la versió en castellà) quan n'estic ben content que El Periódico tingui versió en català (que és la que llegeixo).

En realitat els vaig enviar un article molt més llarg. Pel que veig me l'han escurçat i canviat una mica perquè hi pugés cabre, però la idea s'enten prou bé i estic content que me l'hagin publicat.

Participació més complicada a la Universitat Pública

Aquesta carta vol explicar la dignitat dels estudiants que sense imposar, treballen per construir alternatives. I les traves amb les quals es troben.

La participació estudiantil a les universitats públiques s'ha vist minoritzada per culpa de reformes contra l'autonomia universitària, i ara, últimament, per culpa del Procés de Bolonya. Som pocs els que en les nostres dinàmiques actives fem l'esforç d'implicar-nos, sense atabalar-nos massa amb els problemes (que veiem com a reptes) que sorgeixen en els òrgans de govern universitari. Sense obstinar-nos pel constant constrenyiment a la democràcia universitària derivada de les lleis estatals que apliquen Bolonya. Tal i com alguns estudiants i professors progressistes fa uns dies ens recordaven en la presentació de la Campanya Universitat per Tothom: un dels problemes de la Universitat Pública és la falta de democràcia interna. I és que fa poc a la facultat de Comunicació de la UAB van estar a punt d'aprovar un reglament que restringia la participació i el poder dels estudiants a la seva Junta de facultat.

Cal recordar que molts estudiants treballen o fan altres activitat (oci, voluntariat), alhora que estudien. Això fa que tinguin poc temps per associar-se estudiantilment. Encara es fa més difícil compaginar això, amb el nou perfil d'estudiant a full time que implanta el Procés de Bolonya. I com més cara és la matrícula, el transport, ...; més estudiants han de treballar alhora.

A més, l'activisme estudiantil comporta menys reconeixement del merescut, molt malestar, poc feedback, molts prejudicis, molta polarització, força corporativisme, aguantar intents d'imposar visions per mètodes reprovables, etc. Problemes que ens podem trobar arreu, però que a vegades no es tenen en consideració.

La participació, a més d'ocupar temps i esforços (si tu prens seriosament), en la majoria de casos no et dona dret a crèdits de lliure elecció com a compensació (no com a incentiu). I quan no s'assoleixen els objectius per falta de participació estudiantil amb poder real, converteixen aquest activisme en inútil. Els estudiants de classe treballadora, a més, no disposem de tant de temps com els de classe alta. Ni per reunions entre nosaltres, ni per reunions institucionals.

Ara. El que no voldria és que aquesta, fos una carta al pessimisme. Ans al contrari, un progressista sempre ha de trobar raons per caminar i seguir construint alternatives. El que és, és un avís a la passivitat social, a la passivitat de la majoria de la comunitat universitària que encara ara està desorganitzada i despreocupada més enllà dels seu problemes diaris siguin o no molt importants. I també és un reconeixement a tots aquells estudiants progressistes que tot i això continuen avançant. Com la resta de membres d'Estudiants per a una Política Activa (EPA) a la meva facultat. O aquelles autoritats universitàries que fan el possible perquè la participació estudiantil sigui quelcom més que un intercanvi d'opinions, com el Deganat de la meva facultat. O com aquells professors com Josep Ferrer i Arcadi Oliveres que reclamen més democràcia universitària.

Joan Gil Oliveras, estudiant de Ciències Polítiques de la UAB

En anterioritat, al Periódico ja m'havien publicat:

El desprestigio real
Joan Gil
Barcelona

El decano de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la UAB ha dicho que las ocupaciones conllevan un desprestigio de nuestra facultad y nuestras titulaciones. El desprestigio se inicia ya con el déficit que tienen los servicios públicos en general: 20 millones de euros de déficit en la UAB y 99 en la UB. Eso sí que es caos y desprestigio. También lo es el hecho de tener becarios y profesores adjuntos en condiciones laborales lamentables. ¿Qué podría conllevar esta mala imagen? ¿Menos estudiantes en esta facultad? Esto ya sucedió cuando el decanato redujo las plazas de 160 a 140. Una universidad que envía a los Mossos contra estudiantes, eso sí que es mala imagen. Estudiantes que protestaban de forma pacífica fueron agredidos. Y eso hará que los padres que quieren llevar a sus hijos a la UAB tengan miedo.

Joan Gil

Tot i que jo només tinc guardada aquesta carta:

El prestigi de la universitat pública

Un dels nous arguments contra les ocupacions ha estat la del Degà de la nostra facultat (CC.PP. i Sociologia UAB) exposant que les ocupacions comporten desprestigi de la nostra facultat i les nostres titulacions.

El desprestigi s'iniciava amb el dèficit que tenen els serveis públics en general. Estratègia pactada ja a l'Acord General de Serveis Públics (1995). 20 milions d'euros a la UAB, i 99 milions a la UB de dèficit. Això si que és caos i desprestigi de la universitat pública.

El fet de tenir becaris i professors ajudants en condicions laborals lamentables, si que és un desprestigi de la universitat pública. Que podria comportar aquesta mala imatge? Menys estudiants a la nostra facultat? Això ja va succeir quan el Deganat va reduir de 160 a 140 places els alumnes que es podien matricular.

Una universitat que envia els Mossos d'Esquadra als estudiants de fora una facultat tancada. Això si que és mala imatge per la universitat pública i de qualitat. Estudiants concentrats de forma pacífica van ser apallissats, i això ho va veure tothom a casa seva. Això si que comportà por als pares i mares que volen dur els seus fills a la UAB.

Joan Gil

Com també una entrevista per part de LV.es (La Vanguardia Digital) donant-me un premi al bloc de la quinzena i una entrevista a la revista Campus Autònoma. La qüestió: informar, opinar, difondre, criticar i aportar alternatives.

Descobrint nous blocs, i sobre el Cercavila de la Vaga del dia 3

Interessant bloc. El comentari que li he fet:

1. Joan Gil Oliveras
   Interessant. No sabia que existia aquest bloc. Veig que és juntari per l’Assemblea a Psicologia de la UAB. Dius que esperes que hagi servit per quelcom totes les manifestacions. La qüestió molt cops està en si s’usa l’eina d’organització i l’estratègia de sumar sensibilitats més adequada per assolir objectius.

També he descobert aquest que no està gaire actiu per no dir gens: Acció Catalana

A més, per algunes fonts, m'he assabentat que durant el Cercavila, hi va haver una picabaralla entre un conegut (A., assembleari independent de Lletres) i algun dels que destrossaven caixers durant el Cercavila a la UAB. Per cert, les reunions amb propers a kale borroka a València veig que a alguns els fan tenir una posada en escena i una metodologia de lluita molt acurada; ho dic per quan destrossaven els caixers, amb la cara tapada, i tal. Tot i que els caixers a mi em preocupen més aviat poc. El que em preocupa és que tirin un petard al restaurant de Lletres, espantant els treballadors del restaurant (la classe treballadora que hauríem de defensar, no?), ho sigui, els atacs a les persones.

Tot i això, per fonts que van estar presents, puc explicar que durant el Cercavila, un d'aquests que destrossa caixers van voler fer pintades a l'Hemeroteca i Comunicació, però un assembleari independent primer li va comentar que l'Assemblea de Comunicació (sobirana i que s'ha de respectar la seva opinió, oi?) havia decidit que no es fessin destrosses ni pintades i que ho deixés córrer. Però no li va fer cas. Això que el membre del Cercavila que rebenta caixers l'empenta i davant centenars d'estudiants, la cosa no arriba a més perquè els separen. Així és com alguns "assemblearis" de la CAF, "creuen" i "respecten" les decisions que es prenen en les seves pròpies assemblees i intenten saltar-se els acords col·lectius (a la CAF els de Comunicació van deixar clar que la seva facultat era "sobirania seva" i que no hi havia d'haver cap destrossa). Un cas més d'estudiants que per la passivitat i mala organització de la resta, fa o intenta fer, el què vol.

Coses de la facultat: Setmanes frenètiques pels membres d'EPA

Xerrada sobre Igualtat

Després de la Junta de facultat, en el qual els juntaris d'EPA van fer molta feina durant les 2 hores i mitja que va durar. La resta de membres, Andreu Batlle, Joan Miquel i jo mateix, estàvem (continuant) organitzant la xerrada que es durà a terme a la facultat, a l'aula 2, a les 12 hores, el pròxim dimecres, sobre Igualtat. L'estem organitzant entre ADUAB i EPA, lo qual vol dir, que a ADUAB també estan fent molt bona feina. A més, tots els membres de l'EPA estem implicats en la xerrada per tal de que surti bé. Fem tot el que podem. Aquí us deixo l'escrit d'un dels membres d'ADUAB i alhora d'EPA,, Joan M. Roig, que és el comunicat que està penjat al web d'EPA: EPA i ADUAB us conviden a una xerrada i posterior debat sobre Igualtat

Aquest dimecres dia 16 a les 12 hores, l’ADUAB (Associació de persones amb necessitats especials de la UAB) organitza conjuntament amb EPA (Estudiants per una Política Activa) la xerrada per la igualtat. L’acte es celebrarà a l’aula 2 de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia i comptarà amb la presència de Carme Riu, presidenta de l’associació Dones No Estandards, organització amb veu a les NNUU, que parlarà del concepte d’estandarització.

A més, parlarà Francesc Serra Massansalvador com a coordinador de la nova Comissió d’Igualtat de la mateixa facultat i un representant de l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mitjançant aquest acte, pretenem tractar d’una forma transversal el tema de les discriminacions (que poden anar des de gènere o orientació sexual, passant per discapacitats, ètnia, ideologia, fins a condició econòmica o inclús edat) amb l”objectiu de conscienciar la comunitat universitària i la societat en general envers la igualtat dels individus, malgrat les característiques pròpies de cadascú.A més, amb aquests tres ponents pretenem captar la visió de la desigualtat a les facultats, a la UAB en el seu conjunt i al món en general.Per altra banda, també s’aprofitarà l’ocasió per signar un conveni de col·laboració entre l’ADUAB i l’EPA, posant de manifest el nostre objectiu compartit d’assolir una universitat més justa i igualitària.

La primera d’aquestes té com a àmbit d’actuació principal aquest campus i preten per una banda visibilitzar els col·lectius d’estudiants amb discapacitat així com també, per altra banda, vol conscienciar als estudiants i a la societat en general de les nostres necessitats.

És una associació oberta a la participació de tothom, estudiants o no amb discapacitat o no. Per qualsevol cosa ens podeu trobar al despatx 123 de l’Edifici d’Estudiants.

EPA, al seu torn, és una organització política progressista que té el seu àmbit d’actuació a la Facultat de CCPP i Sociologia. Es reuneix en assemblea oberta cada dimecres a les 12 hores.

Esperem que la xerrada sigui del vostre interès i us convidem a tots i totes a assistir-hi, aquest dimecres a les 12 a l’aula 2 de CCPP i Sociologia.

Joan M. Roig Mestre
Secretari de l’ADUAB i membre d’EPA

Durant tres setmanes, hem hagut de conceptualitzar la idea de la xerrada, després hem contactat múltiples cops amb els ponents, hem reescrit el conveni de col·laboració, hem fet difusió per Internet així com el web de l' ETC, hem escrit un munt de mails, la gent d'ADUAB s'ha currat un comunicat i el cartell, també hem enviat un correu electrònic informatiu als col·lectius d'estudiants de la UAB perquè s'adherissin a l'acte, al facebook contíuament estem informant a tots els nostres companys de classe, col·lectius amics, amics i amigues i membres d'altres associacions properes l'acte, etc.

Trobat al web d'Unió de Joves: ERASMUS en català

A la nostra facultat, ens trobem que per culpa dels ERASMUS i algun estudiant castellanoparlant que els "vol defensar" (això és un supòsit molt fals), fa que la majoria de la classe hàgim d'escoltar al professor en castellà en el nostre propi país. Ja fa temps, vaig opinar sobre el què en penso dels ERASMUS, les classes de reforç, la atenció, la cultura que han d'aprendre, els diners que es gasta la Generalitat de Catalunya en Escoles i per informar que "no som castellanoparlants", del català a la Universitat Pública, els drets lingüístics, la convivència i el multilingüisme enriquidor, i també l'imposició del castellà a través d'excuses com els ERASMUS que provenien d'una concepció europea d'universitats "internacionals" (anglès, però també castellà al nostre estat, ja que també deu ser -i ho és- una llengua amb molts parlants). Ara, gràcies a UdJ, he descobert això. Un nou argument, pel meu discurs.

La Comissió Europea (CE) defensa que les universitats catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d'Erasmus en català. El comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut, Ján Figel, amb qui la UJ es va reunir a Kiev, ha reclamat a l'Estat Espanyol que “preservi i promogui el multilingüisme” en comptes d'estar “a la defensiva”.
“L'Erasmus permet l'ús de qualsevol llengua que s'utilitzi normalment per ensenyar en una universitat, no preferim un idioma a cap altre”, ha advertit Figel, que ha negat haver rebut cap queixa que els estudiants catalans no tinguin un bon nivell de castellà quan finalitzen l'ensenyament obligatori.
“La resposta no és el monolingüisme, sinó el multilingüisme”, i el “model” d'ensenyament “ha d'encoratjar a parlar almenys la llengua materna més dues”, ha argumentat el comissari eslovac. Figel ha assegurat que en els quatre anys que fa que és responsable d'Educació de la CE ningú no se li ha queixat que els estudiants catalans tinguin un nivell de llengua castellana inferior als alumnes de la resta de l'Estat. “Només m'ha arribat un comentari d'un eurodiputat espanyol”, ha explicat Figel, partidari de protegir l'ús de “les llengües no estatals, cooficials, regionals o minoritàries”.
“L'Estat espanyol no ha d'estar a la defensiva, sinó ser obert i conscient que la diversitat és la seva riquesa i que cal preservar-la i promoure-la”, ha dit el comissari. Figel ha celebrat la “gran quantitat d'estudiants europeus que fan Erasmus a Catalunya i a Espanya indistintament” de la llengua perquè “és una gran inversió en el futur d'Europa”.
El comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va negar el setembre passat que el castellà estigui discriminat a Catalunya i va assegurar no haver rebut cap denúncia. Orban va reconèixer “la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes” i va mostrar-se “impressionat” amb la capacitat dels catalans de canviar al castellà “sense ni tan sols adonar-se'n”.
Un grup d'experts de la CE va elogiar la immersió lingüística de l'ensenyament català i va proposar estendre-la a la resta de la UE el setembre del 2007. “Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques”, reconeixia l'informe.

Nou model de finançament, dèficit pressupostari universitari i crítíques al Pla de Bolonya

Mentrestant Enric Canela ens informa del procés pel nou pressupost universitari, i el seu nou model emmarcat en el Procés de Bolonya. A més, del dèficit universitari i la poca priorització històrica del Govern central entorn la investigació pública que és la majoritària en aquest estat.

• El desastre del pressupost de recerca espanyol
• Comissió de finançament
• El deute de la Generalitat amb les universitats

Alhora, us deixo les queixes contra Bolonya d'un degà de Dret de Galícia:

Notícia: Unió de Joves denuncia que la Universitat Autònoma 'fa fàstic' i aposta per la via policial

Unió de Joves (UdJ) ha emès un comunicat on denuncia el mal estat i el deteriorament que està vivint la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons els joves democristians, "els actes vandàlics han deteriorat la universitat de manera evident”, un fet que segons ells “fa impossible el treball i l'estudi” en aquesta universitat per “la tensió que s'hi viu”. Les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya han atacat directament als moviments antisistema presents al campus universitari: “S'han fet seu el campus de la UAB com a fòrum de difusió i com a escenari d'actes reivindicatius que resulten amb violència”.

De forma indirecta, Unió de Joves ha volgut atacar personalment a algunes associacions com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) o la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF), afirmant que “els actes sovint són subscrits per associacions i sindicats que reben subvencions públiques directa o indirectament”. A més, han apostat perquè “es persegueixi policialment els responsables d'aquests actes i de les associacions que les emparen”.

Fa vora un mes, un col·lectiu organitzat d'estudiants va organitzar la primera Festa Major de la UAB al marge del rectorat. El dia següent, alguns estudiants i professors es van queixar per la muntanya de deixalles que hi havia encara per recollir. Segons els organitzadors de la festa, el rectorat es va negar a facilitar els equips de neteja als estudiants, la qual cosa va impossibilitar que pogués estar tot net el matí següent.