L’assemblea d’estudiants contra Bolonya de la UIB condemna les pintades fetes a l'edifici Ramon Llull
Els estudiants han demanat que es revisassin les càmeres de vigilància de la sala abans de culpabilitzar i criminalitzar una acció que l´assemblea condemna rotundament, i que va en contra de la línia cívica seguida en tot moment per aquesta.
dimecres 31 de desembre de 2008
Bolonya és una farsa: ni movilitat ni convalidació (en parèntesis hi ha un comentari meu)
Crida l'atenció que molta gent, fins i tot del món acadèmic, cregui que el famós procés de Bolonya és una norma vinculant de la Unió Europea. Fals: és un acord d'un grup de coneguts, és a dir, d'un grup de representants de governs que l'any 1999 acorden anar harmonitzant els seus sistemes educatius per dinamitzar la mobilitat d'estudiants i docents, així com facilitar l'homologació de titulacions universitàries.
La mobilitat d'estudiants i professors es podria resoldre fent una dotació més bona dels programes Erasmus, Sòcrates, Tempus i altres, que no tenen res a veure amb Bolonya, i que han funcionat raonablement bé. L'homologació de titulacions té a veure amb la normativa de convalidacions que regeix en cada Govern, i això no depèn gens de Bolonya. [És més si fas una assignatura diferent de tal branca de tal carrera no serà convalidable a Europa perquè no hauràs aprés el mateix temari; per tnat, l'ECTS no arregla res] Avui en dia, per cert, segueix funcionant lentament, burocràticament, i completament al marge de Bolonya. La validesa dels títols en l'espai de la Unió Europea té a veure amb la llibertat de circulació dels treballadors, i l'espai de Bolonya inclou molts més països, que no entren en un acord de la UE. L'any 2010 serà necessari fer balanç, ¿no?
La mobilitat d'estudiants i professors es podria resoldre fent una dotació més bona dels programes Erasmus, Sòcrates, Tempus i altres, que no tenen res a veure amb Bolonya, i que han funcionat raonablement bé. L'homologació de titulacions té a veure amb la normativa de convalidacions que regeix en cada Govern, i això no depèn gens de Bolonya. [És més si fas una assignatura diferent de tal branca de tal carrera no serà convalidable a Europa perquè no hauràs aprés el mateix temari; per tnat, l'ECTS no arregla res] Avui en dia, per cert, segueix funcionant lentament, burocràticament, i completament al marge de Bolonya. La validesa dels títols en l'espai de la Unió Europea té a veure amb la llibertat de circulació dels treballadors, i l'espai de Bolonya inclou molts més països, que no entren en un acord de la UE. L'any 2010 serà necessari fer balanç, ¿no?
Un comentari meu en bloc de Canela
Cap d’Any pensant en el procés de Bolonya
Enric I. Canela
Els estudiants tancats a la UB no celebraran el Cap d’Any perquè creuen que es contraproduent i que estan allà per treballar per als seus objectius, la reflexió sobre el Pla de Bolonya. Diu que ho celebraran quan hagin aconseguit els objectius.
Em sembla una decisió assenyada tot i que brindar amb cava no és dolent.
Avui El Periódico fa una reflexió sobre Bolonya a Bolonya sacseja la universitat. La tesi és que la universitat no l’importa res a ningú. Un article bastant d’acord amb la realitat, segons el meu punt de vista.
Però torno als estudiants tancats i als seus objectius. Crec que de tot plegat s’han de treure coses positives i no trencar la convivència. De moment els tancats no ho han fet i no crec que ho facin.
Al meu parer cal aprofitar aquest debat que, en última instància, va més enllà de l’adaptació l’espai Europeu d’Educació Superior com s’ha entès en molts àmbits. Adaptar-s’hi vol dir crear les condicions per a què els estudiants tinguin unes condicions que els permeti l’estudi de la mateixa forma que els seus homòlegs dels països que prenem com a model i això, no ens enganyem, és impossible en les condicions actuals.
Em reiteraré una vegada més, el problema no és la mercantilització. Tots els estudiants que han participat en algun pla d’estudis saben que les empreses no han intervingut per a res. Un problema són els recursos que la societat posa en mans d’estudiants i universitats per tal que les coses es puguin fer bé.
Un segon problema és l’equiparació del grau a la diplomatura (o enginyeria tècnica o arquitectura tècnica) o llicenciatura (enginyeria o arquitectura). Aquest és un tema sobre el que he parlat (veure Els graus de Bolonya, diplomatures o llicenciatures). Sembla que Europa ja ha parlat i l’Estat espanyol haurà de seguir la norma, amb un conflicte afegit, els problemes que els col·legis d’enginyers han generat.
I un tercer problema és el dels màsters que està perfectament explicat en un article d’El País al que faig referència a El finançament de les universitats. La redactora, Susana Pérez de Pablos, va recollir perfectament tot el que li vaig comentar al respecte i ho ha sintetitzat millor del que ho faria jo.
Aquests són els problemes sobre els que cal treballar amb el Ministeri de Ciència i Innovació més que amb les universitats.
Diré més, al meu parer el Ministeri estaria obert a discutir ordenadament aquestes qüestions amb tothom. Potser caldria una representació catalana, amb totes les parts. El que ja no em semblaria bé és que la veu dels estudiants la portés el Sindicat espanyol d’estudiants, que tan poca representació té a Catalunya.
En tot cas desitjar que l’any que comença ens permeti trobar solucions per fer una universitat millor
1 comentari
Jo crec que és l’hora d’obrir “fronteres interestamentals”. Això però també dependrà d’un estament molt immobilista com ho és el PDI funcionari. Si realment es vol encarar el canvi cap a l’EEES, el millor serà que comenci el debat entre tota la comunitat universitaria (que va prometre al 2001 el propi Zapatero). I que d’aquest debat, tothom cedeixi i es comprometi a seguir el “full de ruta” pactat. Diguem idealista si d’aquest full de ruta li dic Pacte Social per la Universitat Pública Espanyola. Un dels problemes també que ens podem trobar seran amb aquells estudiants que ara tenen molt clara la seva postura i la tenen tan ben argumentada que no acceptaran cap retrocès en el seu discurs per tal d’unificar forces i després pactar. Ni crec que algun d’aquests sectors tingui cap mena d’interès, o tingui una història plena de pactes i cessions. Per tant, entre PDI immobilista (cabrejat pel desgovern creat a la universitat per tots nosaltres), i bona part dels nostres que no voldran cedir (i menys si hi ha expedients pel mig) veig la cosa molt però que molt negre. La gent d’UB-Raval (els tancats a la Central), crec que ens poden donar una ajuda perquè tot acabi bé. Recordo que perquè això passi tothom hi ha de dir la seva, i pel que sé, hi ha massa immobilisme en el PDI funcionari.
Comentari per Joan Gil Oliveras
Enric I. Canela
Els estudiants tancats a la UB no celebraran el Cap d’Any perquè creuen que es contraproduent i que estan allà per treballar per als seus objectius, la reflexió sobre el Pla de Bolonya. Diu que ho celebraran quan hagin aconseguit els objectius.
Em sembla una decisió assenyada tot i que brindar amb cava no és dolent.
Avui El Periódico fa una reflexió sobre Bolonya a Bolonya sacseja la universitat. La tesi és que la universitat no l’importa res a ningú. Un article bastant d’acord amb la realitat, segons el meu punt de vista.
Però torno als estudiants tancats i als seus objectius. Crec que de tot plegat s’han de treure coses positives i no trencar la convivència. De moment els tancats no ho han fet i no crec que ho facin.
Al meu parer cal aprofitar aquest debat que, en última instància, va més enllà de l’adaptació l’espai Europeu d’Educació Superior com s’ha entès en molts àmbits. Adaptar-s’hi vol dir crear les condicions per a què els estudiants tinguin unes condicions que els permeti l’estudi de la mateixa forma que els seus homòlegs dels països que prenem com a model i això, no ens enganyem, és impossible en les condicions actuals.
Em reiteraré una vegada més, el problema no és la mercantilització. Tots els estudiants que han participat en algun pla d’estudis saben que les empreses no han intervingut per a res. Un problema són els recursos que la societat posa en mans d’estudiants i universitats per tal que les coses es puguin fer bé.
Un segon problema és l’equiparació del grau a la diplomatura (o enginyeria tècnica o arquitectura tècnica) o llicenciatura (enginyeria o arquitectura). Aquest és un tema sobre el que he parlat (veure Els graus de Bolonya, diplomatures o llicenciatures). Sembla que Europa ja ha parlat i l’Estat espanyol haurà de seguir la norma, amb un conflicte afegit, els problemes que els col·legis d’enginyers han generat.
I un tercer problema és el dels màsters que està perfectament explicat en un article d’El País al que faig referència a El finançament de les universitats. La redactora, Susana Pérez de Pablos, va recollir perfectament tot el que li vaig comentar al respecte i ho ha sintetitzat millor del que ho faria jo.
Aquests són els problemes sobre els que cal treballar amb el Ministeri de Ciència i Innovació més que amb les universitats.
Diré més, al meu parer el Ministeri estaria obert a discutir ordenadament aquestes qüestions amb tothom. Potser caldria una representació catalana, amb totes les parts. El que ja no em semblaria bé és que la veu dels estudiants la portés el Sindicat espanyol d’estudiants, que tan poca representació té a Catalunya.
En tot cas desitjar que l’any que comença ens permeti trobar solucions per fer una universitat millor
1 comentari
Jo crec que és l’hora d’obrir “fronteres interestamentals”. Això però també dependrà d’un estament molt immobilista com ho és el PDI funcionari. Si realment es vol encarar el canvi cap a l’EEES, el millor serà que comenci el debat entre tota la comunitat universitaria (que va prometre al 2001 el propi Zapatero). I que d’aquest debat, tothom cedeixi i es comprometi a seguir el “full de ruta” pactat. Diguem idealista si d’aquest full de ruta li dic Pacte Social per la Universitat Pública Espanyola. Un dels problemes també que ens podem trobar seran amb aquells estudiants que ara tenen molt clara la seva postura i la tenen tan ben argumentada que no acceptaran cap retrocès en el seu discurs per tal d’unificar forces i després pactar. Ni crec que algun d’aquests sectors tingui cap mena d’interès, o tingui una història plena de pactes i cessions. Per tant, entre PDI immobilista (cabrejat pel desgovern creat a la universitat per tots nosaltres), i bona part dels nostres que no voldran cedir (i menys si hi ha expedients pel mig) veig la cosa molt però que molt negre. La gent d’UB-Raval (els tancats a la Central), crec que ens poden donar una ajuda perquè tot acabi bé. Recordo que perquè això passi tothom hi ha de dir la seva, i pel que sé, hi ha massa immobilisme en el PDI funcionari.
Comentari per Joan Gil Oliveras
Professors contraris a la privatització de la universitat pública
Por qué lo llaman Bolonia, cuando quieren decir...
Vera Sacristán · Albert Corominas en sinpermiso
El Espacio Europeo de Enseñanza Superior, conocido también como proceso de Bolonia, ha suscitado en muchos países, y particularmente en España, movilizaciones contrarias y un debate considerables.
Lo esencial del EEES es la implantación de sistemas armonizados de títulos en los países miembros del Espacio (más amplio que la Unión Europea) y de una unidad común para estimar las horas de trabajo necesarias para superar una asignatura, el ECTS (European Count Transfer System). Así se facilita la movilidad académica y laboral y la relación del sistema europeo con los de otros países.
Entonces, ¿por qué genera la implantación del EEES tanta oposición?
Se trata de un proceso que tiene lugar al mismo tiempo que la Comisión Europea impulsa incesantemente medidas mercantilizadoras, confunde espíritu universitario con espíritu empresarial y defiende más o menos abiertamente un aumento substancial de los precios de los servicios públicos. Lo que, en España, ha coincidido con la creación de un ministerio orientado a la conexión de las universidades con las empresas y cuya titular desearía que aquéllas se asemejaran a las escuelas de negocios. Y, sobre todo, con una intensa ofensiva de algunas organizaciones empresariales y algunos medios de comunicación en la misma dirección.
Vera Sacristán · Albert Corominas en sinpermiso
El Espacio Europeo de Enseñanza Superior, conocido también como proceso de Bolonia, ha suscitado en muchos países, y particularmente en España, movilizaciones contrarias y un debate considerables.
Lo esencial del EEES es la implantación de sistemas armonizados de títulos en los países miembros del Espacio (más amplio que la Unión Europea) y de una unidad común para estimar las horas de trabajo necesarias para superar una asignatura, el ECTS (European Count Transfer System). Así se facilita la movilidad académica y laboral y la relación del sistema europeo con los de otros países.
Entonces, ¿por qué genera la implantación del EEES tanta oposición?
Se trata de un proceso que tiene lugar al mismo tiempo que la Comisión Europea impulsa incesantemente medidas mercantilizadoras, confunde espíritu universitario con espíritu empresarial y defiende más o menos abiertamente un aumento substancial de los precios de los servicios públicos. Lo que, en España, ha coincidido con la creación de un ministerio orientado a la conexión de las universidades con las empresas y cuya titular desearía que aquéllas se asemejaran a las escuelas de negocios. Y, sobre todo, con una intensa ofensiva de algunas organizaciones empresariales y algunos medios de comunicación en la misma dirección.
dimarts 30 de desembre de 2008
PSOE: Tot val contra el PP
jgolaweb (jo mateix)
Si la que la reformo la ley, esta es la LOMLOU!
Hizo algun buen canvio pero en la base, más de lo mismo.
PP=PSOE
El discurs oficialista
Se reduce de 300 a 240 créditos?
Necesitamos Posgrado (el 80% en la UAB son privados) para algunas titulaciones como Derecho y para ejercer de profesor; y a eso no se le llama Segundo Ciclo?
El último año de grado puede ser solamente de prácticas externas, sin retribución, porque se le olvida?
Porque muchos posgrados públicos llevan asignaturas del antiguo plan de licenciatura?
Vídeo de l'Ocupació del Rectorat de la UAB
Nou Vídeo de l'Ocupació del Rectorat de la UAB!! Solidaritat amb els Expedientats!!
Al video es mostra la decissió de les facultats del campus de la UAB d'ocupar el Rectorat de la UAB per continuar reivindicar els 3 punts que es demanaven desde tota la Comunitat Estudiantil
Nou video realitzat per l'Assemblea de Ciències i Biociències:Al vídeo es mostra la decisió de les facultats del campus de la UAB d'ocupar el Rectorat de la UAB per continuar reivindicar els 3 punts que es demanaven desde tota la Comunitat Estudiantil dels Països Catalans:
1) Reconeixement del Dèficit Universitari: en el cas de la UAB, 20 millions d'euros i com a conseqüència demanar com es pal·liarà aquest dèficit amb l'entrada del nou Pla Bolonya si el finançament públic no augmentarà.
2) Paralització de l'EESS (Pla Bolonya) i Aturada d'aprobació dels nous graus: degut a la desinformació actual que existeix del nou pla d'estudis i als refèrendums realitzats a la UAB que amb més d'un 95% estan a favor d'obrir un debat públic.
3)Retirada d'Expedients:oberts al curs 2007-08 a uns 30 estudiants per protestar en contra de l'aprovació IL·LEGAL dels nous plans d'estudis i per demanar explicacions a l'equip de gobern per les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra l'any passat.
Aquest any amb la campanya Contra Bolonya, Ocupem les Aules a la UAB s'han paralitzat pràcticament totes les Facultats amb activitats alternatives dins les aules explicant en que consisteix el Pla Bolonya i gestionant un altre tipus d'educació més crítica. El resultat, un augment de participació a les Assemblees (Ciències, Educació i Comunicació amb assistencia de fins 500persones a les Assemblees). Cronològicament es van a anar ocupant:
1) Facultat de CCPP i Sociologia
2) Facultat de Lletres i Filosofia
3) Facultat de Comunicació i Periodisme
4) Facultat de Filosofia i Logopèdia
5) Facultat d'Educació
6) Facultat de Ciències i Biociències
7) Facultat d'ETSE
...i ressorgiment d'Assemblees com Dret, Econòmiques i Medicina on van fer dormides als passadissos de les facultats informant del nou pla d'estudis que volen impossar.
Però abans de nadal el Rector (Lluís Ferrer), el Secretari General (Rafael Grasa) i el Vicerrector (Carbonell) van demostrar que continuen d'esquenes a les reivindicacions dels estudiants i van executar 6expulsions...
LA LLUITA CONTINUA A LA UAB!!!
Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
Cap moviment social (i per tant, polític) es mou sense que algun grup organitzat al darrere l'impulsi. A això se l'anomena de moltes maneres degut a la seva multiplicitat de formes que pot arribar a assolir: coordinadors, ideòlegs, direcció política, líders, gent amb experiència, gent que mereix ser escoltada, etc. La qüestió és que el moviment estudiantil de caire assembleari està format per diversos estudiants, encara que tots/es pertanyen als punts més a la extrema esquerra o a la esquerra transformadora (i fins i tot, n'he trobat del centre esquerra) de l'eix ideològic. Abans de tot, he de matitzar que quan parlo de moviment estudiantil, parlo d'una part homogènia i per tant, activa. Si un moviment existeix és perquè es mou en una direcció. Aquells grups que no van en el mateix sentit -que no tenen l'objectiu de replantejar l'EEES- com l'AJEC, la FNEC, el PUC (sindicat de la UPF molt centrat per altra banda en el tema lingüístic ja que és el que uneix els seus militants) i Estudiants en Acció per exemple. No pertanyen doncs al que jo n'anomeno moviment estudiantil anti-Bolonya, moviment estudiantil assembleari, moviment estudiantil català actiu. Tot i que en alguna ocasió com passa en el cas de secundària, aquests grups conflueixin amb sectors del moviment estudiantil assembleari com ho seria el SEPC i l'AEP en la primera vaga contra la LEC. Parlo doncs, d'un moviment estudiantil, que per pròpia definició, és divers, però també, canviant. El fet de ser estudiant et converteix en ciutadà amb un cert punt de vista i/o interessos de grup (estudiantil). Et socialitza en el que és el món estudiantil en que convergeixen el món universitari, col·lectius d'estudiants diversos, i el propi moviment estudiantil del que us parlo.
Sense ànim de criticar per criticar, i tot i que sé que caure en la generalització i el reduccionisme descriptiu i analític; voldria parlar sobre el lideratge del moviment estudiantil actiu actual (que s'està enllaçant pels PP.CC. i per l'estat, i per arreu del món, arribant -de forma molt anecdòtica però visible i amb repercussió- fins a Nova York).
Els líders a Catalunya venen del SEPC, l'AEP, la Assemblea de Tercer Cicle i la UB Raval. Tot i que algun d'aquests grups ha patit certa marginació, i un altre grup intentant ser.ne hegemònic també s'ha vist cohibit per la resta en la expansió de la seva influència; el grup de líders (els que han estat negociant, els que duen anys i anys en el moviment, els que s'han passat hores llegint-se documents, els qui ens mereixen tot el nostre respecte i suport) és un i de concret. Era el Comitè contra Bolonya i eren els portaveus de les ocupacions. Però sobretot, el grup intel·lectual i el grup activista. Aquestes, han volgut iniciar aquest any l'ultimàtum. Perquè aquest és l'últim any, i el discurs que van anar fent caure a les assembles, aquest darrer inici de curs, va ser el de "o ara o mai". Penso jo que si alguna vegada haguéssim baixat del ruc, haguéssim sigut més humils, i haguéssim fet menys sectarismes i haguéssim deixat molta més llibertat alhora d'actuar i fer aliances entorn tota la comunitat educativa universitària potser ara no ens haguéssim trobat en que tot i les lluites dutes a terme des de fa temps després de la LOMLOU de Zapatero. Tot i això, ens haguéssim trobat amb un grup reduït d'activistes. I és així. Molts cops el fet de vincular-ho tot, i considerar la lluita com a quelcom més global ens ha fet patir les conseqüències del maximalisme, i per tant, de la reducció de l'activisme del moviment: de la falta de participació assembleària real. Ho sigui, les activitats que es duen a terme fora de l'horari habitual de la Assemblea. La metodologia emprada en les lluites, i així ho dic, i sense criminalitzar ningú, i entenen que el diàleg hauria de comportar un gest positiu entorn els expedients (Carta a la rectora, enviada per mi a titol personal), també ha reduit l'activisme. Alguns/es no hem vist, que aquests mètodes anessin amb nosaltres, i per tant, ens hem apartat d'aquestes accions. Això redueix, es vulgui o no es vulgui, qui és actiu o no en el moviment. Hi ha hagut aquest reduccionisme. També és cert, que la recerca de la foto (el que un grup estudiantil en concret sempre sembla que vagi saciat i necessitat) ens ha fet molt mal. La visibilitat del conflicte, lògica i discurs d'un sector estudiantil, ens ha fet veure com uns "catastrofistes" i "conflictivistes". I gràcies a algunes accions, i a algunes opinions d'opinòlegs en alguns diaris, amb descripcions certament esbiaixades: ens han anomenat "antisistema". No "alter globalització", no. Ens han posat a tots al mateix sac. Perquè? Home. "Ocupar", és un mètode dels okupes. Anar amb passamuntanyes ho fan molt col·lectius antisistema dels més lamentables. I altres accions que evidentment comporten certa formació i coneixement per dur-les a terme tant brillantment com ha succeit. Això ha fet que més d'un penséssim quins vincles perillossos hi ha darrere de certs sectors estudiantils. Potser també per veure-hi -com els líders (alguns d'ells) els ha passat- "fantasmes" a tot arreu. Sobretot, en el cas dels líders: "traïdors". Que finalment han estat lluitant contra Bolonya i pringant com els que més i que evidentment pertanyen a uns grups estudiantils concrets que no tenen el lideratge en aquest moment. Potser no es tracta de veure-hi fantasmes a totes les assembles, sinó una estratègia de difamació (que n'hi ha i ens fa molt mal a totes) i marginació dels qui no controlem el lideratge del moviment però que tothom sap el nostre nom. Aquesta deriva també ens ha perjudicat. I això és culpa de tots. Evidentment, volia fer un matís, perquè he volgut parlar dels líders però he acabat parlant dels errors, que alhora d'escriure això em semblen més importants. Fem un resum, de les protestes ultimàtum contra Bolonya. Aquestes per mi comencen amb la entrada dels Mossos a una actuació pressa per un grup d'estudiants de forma "individual" i "autònoma". Això sempre m'ha fet gràcia, ja que aquestes accions a títol individual només les pot fer cert sector, altres ens veuen malament si ho fem.
Després del Maig del 2008 res va ser igual. La situació de tensió creada tant per estudiants com per institució universitària, entorn a la UAB però també a altres punts de les universitats de Catalunya, havia arribat a situacions intolerables, lamentables i que ens duien a estudiants i universitat com a conjunt de persones, a un carreró sense sortida. Mossos amb carregues desproporcionades, impediment de fer Consells de Govern, la presència continuada de serveis de seguretat privats per impedir la entrada als representants estudiantils; (...) i sobretot la creació de dos blocs en la comunitat universitària: els que donaven suport al Rectorat i els que no. Tot i que a les assembles sempre es fa certa autocrítica, els fets van anar massa ràpids com per reaccionar amb certa intel·ligència i visió de futur. Els llaços fets -l'exemple més clar que recordo jo perquè hi era present va ser l'acord en el Comité de Vaga d'un discurs interestamental contrari a la LOU i la LUC - amb CAU, CGT, i professorat precari (Assemblea de la Precarietat) - i fins i tot amb UGT i CCOO - no els van saber aprofitar del tot. La Plataforma contra la Privatització va ser un bluf per desgràcia de tots. Però comprensible pel que ja he esmentat abans: la rapidesa dels fets (comunicats, accions reivindicatives, etc.). Clar, que els mitjans de comunicació van donar la part més sensacionalista i provocadora. I per tant, la setmana de lluita i la vaga, van servir de poc. Sense entrar molt en el debat en si. Només amb la excepció de la Nit al Dia, amb la intervenció d'Albert Claret i el Josep Ferrer (ex-rector de la UPC i persona a admirar), el debat va ser poc profund, aclaridor i concret.
Perquè sóc tan pessimista? Per pròpia naturalesa, però també perquè tot i que el moviment ha crescut, el debat no s'ha enfortit (la concreció en els plans d'estudi però ha estat a mitges tintes, i la crítica als graus ha quedat una mica repetitiva i per algunes estudiants -equivocats- buida). El discurs ha millorat: ha passat de crear l'eslògan (No a Bolonya), a concretar en el nostre àmbit estatal (No a la LOU, la LUC i els Reials Decrets!), a fer demandes impossibles però també amb contingut històric (paralització de l'EEES i insubmissió a la LOU com el 2001 per part de la UAB) . Quelcom queda clar, un gruix fornit d'estudiants formats en el tema, ha anat fent créixer la activitat assembleària. La majoria d'esforços han estat en la lluita contra Bolonya i això ha fet que hàgim deixant de banda aspectes molt importants com el microsindicalisme, els serveis públics de la universitat, etc.; englobats tots en la mateixa lluita però que pertanyen a altres àmbits competents. Per falta de militància sindical, per falta d'assemblearis actius. Cert. Però també perquè la in operativitat d'una Assemblea l'hem vist totes tot i que no ho vulguem reconèixer perquè queda antidemocràtic. Quan el moviment s'ens ha fet gran, no em sabut muntar estructures més àmplies per unir PAS i PDI. Clar, al cap i a la fi ens varem carregar la PMDUP. La CAE pot ser molt útil si se'n fa ús i sembla que ara, per fi, tingui cara i ulls. Però falta més aliances, més enllà del discurs maximalista. Falta que acabem -com tants cops he dit- amb la conducta ben vista dels qui llegeixen el Manual del Buen Revolucionario i ens posem les piles perquè aquest impuls (ocupacions, etc.) I agraïm els qui l'han donat i liderat, quan jo en vaig tenir forts temors d'inutilitat i desprestigi del moviment. Sobretot aquells de la UB que s'han quedat per Nadal.
En una xerrada en la ocupació de Ciències Polítiques de la UAB, vaig exposar que per mi el que em semblava més factible era desglossar el procés neoliberal que estem patint en la educació. Unint forces amb secundària quan calgui, perquè LEC i LOU són dues cares de la mateixa moneda. Això és evident. I aquí els líders intel·lectuals (Especial Bolonya, etc.) si que han sabut vincular bé les dues lluites educatives. Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat. Un d'aquests aspectes i que hem sentit a parlar molt també en professorat, i aquest és un estament molt necessari per convertir la lluita en quelcom útil (perquè volem que tingui repercussió concreta oi?): és el finançament. I també un del que no se'n parla com és el sistema de beques. O la gerència amb el PAS, el qual, vol aliar-se amb els estudiants als òrgans de decisió (per tant, hem d'estar al Claustre donant la llauna tal com ja vaig exposar en un altre escrit) i nosaltres encara no els hem respost amb contundència i responsabilitat. Cal doncs, demanar que no s'estranguli a la universitat: necessitem un finançament suficient pel normal funcionament de la Universitat Pública. I que això evidentment no sigui vist com un "si crític", o com un "amb més finançament Bolonya és pot aplicar i totes content". Nosaltres ja sabem que anem més enllà: nosaltres tenim una aposta d'universitat popular i catalana. Però que no ens faci mandra fer aquest pas, ara per ara, vital.
Sense ànim de criticar per criticar, i tot i que sé que caure en la generalització i el reduccionisme descriptiu i analític; voldria parlar sobre el lideratge del moviment estudiantil actiu actual (que s'està enllaçant pels PP.CC. i per l'estat, i per arreu del món, arribant -de forma molt anecdòtica però visible i amb repercussió- fins a Nova York).
Els líders a Catalunya venen del SEPC, l'AEP, la Assemblea de Tercer Cicle i la UB Raval. Tot i que algun d'aquests grups ha patit certa marginació, i un altre grup intentant ser.ne hegemònic també s'ha vist cohibit per la resta en la expansió de la seva influència; el grup de líders (els que han estat negociant, els que duen anys i anys en el moviment, els que s'han passat hores llegint-se documents, els qui ens mereixen tot el nostre respecte i suport) és un i de concret. Era el Comitè contra Bolonya i eren els portaveus de les ocupacions. Però sobretot, el grup intel·lectual i el grup activista. Aquestes, han volgut iniciar aquest any l'ultimàtum. Perquè aquest és l'últim any, i el discurs que van anar fent caure a les assembles, aquest darrer inici de curs, va ser el de "o ara o mai". Penso jo que si alguna vegada haguéssim baixat del ruc, haguéssim sigut més humils, i haguéssim fet menys sectarismes i haguéssim deixat molta més llibertat alhora d'actuar i fer aliances entorn tota la comunitat educativa universitària potser ara no ens haguéssim trobat en que tot i les lluites dutes a terme des de fa temps després de la LOMLOU de Zapatero. Tot i això, ens haguéssim trobat amb un grup reduït d'activistes. I és així. Molts cops el fet de vincular-ho tot, i considerar la lluita com a quelcom més global ens ha fet patir les conseqüències del maximalisme, i per tant, de la reducció de l'activisme del moviment: de la falta de participació assembleària real. Ho sigui, les activitats que es duen a terme fora de l'horari habitual de la Assemblea. La metodologia emprada en les lluites, i així ho dic, i sense criminalitzar ningú, i entenen que el diàleg hauria de comportar un gest positiu entorn els expedients (Carta a la rectora, enviada per mi a titol personal), també ha reduit l'activisme. Alguns/es no hem vist, que aquests mètodes anessin amb nosaltres, i per tant, ens hem apartat d'aquestes accions. Això redueix, es vulgui o no es vulgui, qui és actiu o no en el moviment. Hi ha hagut aquest reduccionisme. També és cert, que la recerca de la foto (el que un grup estudiantil en concret sempre sembla que vagi saciat i necessitat) ens ha fet molt mal. La visibilitat del conflicte, lògica i discurs d'un sector estudiantil, ens ha fet veure com uns "catastrofistes" i "conflictivistes". I gràcies a algunes accions, i a algunes opinions d'opinòlegs en alguns diaris, amb descripcions certament esbiaixades: ens han anomenat "antisistema". No "alter globalització", no. Ens han posat a tots al mateix sac. Perquè? Home. "Ocupar", és un mètode dels okupes. Anar amb passamuntanyes ho fan molt col·lectius antisistema dels més lamentables. I altres accions que evidentment comporten certa formació i coneixement per dur-les a terme tant brillantment com ha succeit. Això ha fet que més d'un penséssim quins vincles perillossos hi ha darrere de certs sectors estudiantils. Potser també per veure-hi -com els líders (alguns d'ells) els ha passat- "fantasmes" a tot arreu. Sobretot, en el cas dels líders: "traïdors". Que finalment han estat lluitant contra Bolonya i pringant com els que més i que evidentment pertanyen a uns grups estudiantils concrets que no tenen el lideratge en aquest moment. Potser no es tracta de veure-hi fantasmes a totes les assembles, sinó una estratègia de difamació (que n'hi ha i ens fa molt mal a totes) i marginació dels qui no controlem el lideratge del moviment però que tothom sap el nostre nom. Aquesta deriva també ens ha perjudicat. I això és culpa de tots. Evidentment, volia fer un matís, perquè he volgut parlar dels líders però he acabat parlant dels errors, que alhora d'escriure això em semblen més importants. Fem un resum, de les protestes ultimàtum contra Bolonya. Aquestes per mi comencen amb la entrada dels Mossos a una actuació pressa per un grup d'estudiants de forma "individual" i "autònoma". Això sempre m'ha fet gràcia, ja que aquestes accions a títol individual només les pot fer cert sector, altres ens veuen malament si ho fem.
Després del Maig del 2008 res va ser igual. La situació de tensió creada tant per estudiants com per institució universitària, entorn a la UAB però també a altres punts de les universitats de Catalunya, havia arribat a situacions intolerables, lamentables i que ens duien a estudiants i universitat com a conjunt de persones, a un carreró sense sortida. Mossos amb carregues desproporcionades, impediment de fer Consells de Govern, la presència continuada de serveis de seguretat privats per impedir la entrada als representants estudiantils; (...) i sobretot la creació de dos blocs en la comunitat universitària: els que donaven suport al Rectorat i els que no. Tot i que a les assembles sempre es fa certa autocrítica, els fets van anar massa ràpids com per reaccionar amb certa intel·ligència i visió de futur. Els llaços fets -l'exemple més clar que recordo jo perquè hi era present va ser l'acord en el Comité de Vaga d'un discurs interestamental contrari a la LOU i la LUC - amb CAU, CGT, i professorat precari (Assemblea de la Precarietat) - i fins i tot amb UGT i CCOO - no els van saber aprofitar del tot. La Plataforma contra la Privatització va ser un bluf per desgràcia de tots. Però comprensible pel que ja he esmentat abans: la rapidesa dels fets (comunicats, accions reivindicatives, etc.). Clar, que els mitjans de comunicació van donar la part més sensacionalista i provocadora. I per tant, la setmana de lluita i la vaga, van servir de poc. Sense entrar molt en el debat en si. Només amb la excepció de la Nit al Dia, amb la intervenció d'Albert Claret i el Josep Ferrer (ex-rector de la UPC i persona a admirar), el debat va ser poc profund, aclaridor i concret.
Perquè sóc tan pessimista? Per pròpia naturalesa, però també perquè tot i que el moviment ha crescut, el debat no s'ha enfortit (la concreció en els plans d'estudi però ha estat a mitges tintes, i la crítica als graus ha quedat una mica repetitiva i per algunes estudiants -equivocats- buida). El discurs ha millorat: ha passat de crear l'eslògan (No a Bolonya), a concretar en el nostre àmbit estatal (No a la LOU, la LUC i els Reials Decrets!), a fer demandes impossibles però també amb contingut històric (paralització de l'EEES i insubmissió a la LOU com el 2001 per part de la UAB) . Quelcom queda clar, un gruix fornit d'estudiants formats en el tema, ha anat fent créixer la activitat assembleària. La majoria d'esforços han estat en la lluita contra Bolonya i això ha fet que hàgim deixant de banda aspectes molt importants com el microsindicalisme, els serveis públics de la universitat, etc.; englobats tots en la mateixa lluita però que pertanyen a altres àmbits competents. Per falta de militància sindical, per falta d'assemblearis actius. Cert. Però també perquè la in operativitat d'una Assemblea l'hem vist totes tot i que no ho vulguem reconèixer perquè queda antidemocràtic. Quan el moviment s'ens ha fet gran, no em sabut muntar estructures més àmplies per unir PAS i PDI. Clar, al cap i a la fi ens varem carregar la PMDUP. La CAE pot ser molt útil si se'n fa ús i sembla que ara, per fi, tingui cara i ulls. Però falta més aliances, més enllà del discurs maximalista. Falta que acabem -com tants cops he dit- amb la conducta ben vista dels qui llegeixen el Manual del Buen Revolucionario i ens posem les piles perquè aquest impuls (ocupacions, etc.) I agraïm els qui l'han donat i liderat, quan jo en vaig tenir forts temors d'inutilitat i desprestigi del moviment. Sobretot aquells de la UB que s'han quedat per Nadal.
En una xerrada en la ocupació de Ciències Polítiques de la UAB, vaig exposar que per mi el que em semblava més factible era desglossar el procés neoliberal que estem patint en la educació. Unint forces amb secundària quan calgui, perquè LEC i LOU són dues cares de la mateixa moneda. Això és evident. I aquí els líders intel·lectuals (Especial Bolonya, etc.) si que han sabut vincular bé les dues lluites educatives. Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat. Un d'aquests aspectes i que hem sentit a parlar molt també en professorat, i aquest és un estament molt necessari per convertir la lluita en quelcom útil (perquè volem que tingui repercussió concreta oi?): és el finançament. I també un del que no se'n parla com és el sistema de beques. O la gerència amb el PAS, el qual, vol aliar-se amb els estudiants als òrgans de decisió (per tant, hem d'estar al Claustre donant la llauna tal com ja vaig exposar en un altre escrit) i nosaltres encara no els hem respost amb contundència i responsabilitat. Cal doncs, demanar que no s'estranguli a la universitat: necessitem un finançament suficient pel normal funcionament de la Universitat Pública. I que això evidentment no sigui vist com un "si crític", o com un "amb més finançament Bolonya és pot aplicar i totes content". Nosaltres ja sabem que anem més enllà: nosaltres tenim una aposta d'universitat popular i catalana. Però que no ens faci mandra fer aquest pas, ara per ara, vital.
Compromís dels estudiants de la UB amb la lluita contra Bolonya; també per festes de Nadal
Els estudiants que passen el Nadal tancats a la UB prefereixen mantenir les seves activitats per alimentar el debat que fer grans celebracions
(...) Ells no estan per festes. «Potser els àpats s'allarguen una mica més, i alguna nit també, però aquí tenim feina. Tenim exàmens i molta gent treballa», recorda el Julio.(...) L'àpat no ha estat gens excepcional: patates, arròs, verdures. El dinar de Nadal va ser una mica més lluent: hi va haver escudella, amb un brou cortesia de la mare del Joel, estudiant d'enginyeria industrial a la UPC, que es queixa que ara es destacarà d'ell això, el brou de la mare. Es queixa perquè el que ells hagin dinat el dia de Nadal, o com s'organitzin durant el tancament, o si van a dormir tard o no a la nit són qüestions banals, insisteix. El que té interès és l'escudella d'idees; els motius que els han dut a atrinxerar-se aquí. «Cal que s'entengui què hi ha al darrere», completa l'Edurne, a punt d'acabar antropologia a la UB, i que fa una petició: «Demanem un debat, però no només amb els rectors, Blanca Palmada [comissionada d'Universitats] o amb la ministra [de Ciència i Innovació, Cristina] Garmendia, sinó amb la societat, i la societat no és el Círculo de Empresarios». (...) Una interpretació extrema de la deriva neoliberal que ells detecten i que l'Edurne sintetitza de manera més suau: «Hem passat a considerar les relacions humanes en termes d'economia de mercat. Parlem d'invertir temps, per exemple».(...) Per això no volen que els acusin d'antisistema, perquè «s'està confonent la defensa de la universitat pública amb altres moviments», diu el Joel. (...) Per contrarestar la idea que els estudiants mai no arrisquen ni sacrifiquen res en les seves protestes. (...)
Font: Vila web, web de la Assemblea de facultats de UB-Raval
dilluns 29 de desembre de 2008
La convalidació de títols amb l'EEES és falsa
Per cert, l’article parla de la millora en la mobilitat entre universitats però és un tema que no acabo de entendre amb Bolonya. Actualment si els plans d’estudis seran diferents entre les universitats, qui garanteix la convalidació de crèdits quan t’acolleixes al programa de mobilitat? es convalidaran encara que no tinguin a res a veure amb el pla d’estudis de la universitat original o només podràs anar a universitats amb plans d’estudi similars? seria possible que demanant un canvi d’expedient a una universitat estrangera et convalidessin més que crèdits que en una nacional?
Se que són moltes qüestions, però he buscat una mica i encara no hi he trobat una resposta.
Gràcies
Comentari per Albert
Albert,
M’he pronunciat tan sovint que no em volia repetir. No volia ser genèric.
En la metodologia de la protesta, estic en contra de tot allò que coaccioni als altres, en la resta no.
Jo crec que Bolonya és un encert ple d’errors espanyols, però el “rotllo” de la privatització és una bajanada. A més calen beques.
Les protestes que fan, les que fan més soroll, són absurdes i equivocades perquè no fan les demandes adequades.
El tema de la convalidació implicarà dir si tens continguts, no assignatures similars. La veritat és que no hi ha protocols, però si el pla d’estudis és completament diferent no podràs tenir el títol d’aquella universitat fins que no facis el que ells consideren el seu títol. Cada universitat pot tenir les seves especialitats.
Comentari per enriccanela
Que ens depara l'any 2009 en educació? (El País)
EDUCACIÓN: Revuelta contra Bolonia
"En 2009 seguirán las crecientes protestas estudiantiles contra el proceso de Bolonia, que pretende homologar los títulos y fomentar la movilidad entre las universidades de toda Europa. En 2010 tiene que estar completamente implantado el nuevo modelo. Los estudiantes, convencidos de que el proceso pondrá la Universidad al servicio de las empresas -lo que conllevaría matrículas más caras y la desaparición de las carreras que no sean rentables- han conseguido asustar a rectores y Gobierno con algunos brotes violentos.
A finales de enero, el Tribunal Supremo decidirá sobre las distintas sentencias a favor y en contra del derecho a objetar a la asignatura de Educación para la Ciudadanía. Si deniegan la posibilidad de objetar, será el fin del conflicto, pero si resuelve a favor, se pondrá en cuestión todo el sistema educativo obligatorio.
En primavera, los alumnos de 15 años se examinarán para el Informe Pisa, que cada tres años sacude la opinión pública de más de medio centenar de países al evaluar las habilidades en matemáticas, lectura y ciencias."
Xerrades que van en la orientació de la LEC
Gestionar l'autonomia dels centres;gestionar part del finançament
Un molt bon comunicat d'UB Raval reaccionant contra el Comunicat de la UB
Resposta al comunicat del rectorat
Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.
Quan el Rectorat manifesta “Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l'origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d'integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003)”, els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).
El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l'educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.
Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l'EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).
Més endavant es manifesta “Que la participació de l'alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l'EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D'altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .
Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:
“Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:
◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,
◦ es reclama a l'Administració pública un finançament que faci possible l'aplicació real del desplegament de les noves titulacions,
◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l'equitat d'oportunitats entre l'alumnat.”
“Que és una prioritat garantir la conciliació de l'estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d'estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l'ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.
Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.
El Rectorat demana “que l'alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d'aquest Rectorat, substituint l'ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l'EEES i de treballar plegats per una universitat millor.
Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua I en crea d’altres.
Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb als col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.
Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, si no que no ens podem permetre aquesta confiança alhora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).
És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.
Bones festes
Els ocupants de Nova York han arribat a un acord amb el Rector. Segona victòria del moviment estudiantil global.
Victoria estudiantil de la ocupación de la New School University en Nueva York
(article d'En Lluita estatal)
"Tomamos la universidad en explícita solidaridad con aquellos que están ocupando las universidades y las calles en Grecia, Italia, Francia y el Estado español. Esta ocupación comienza como respuesta a las condiciones específicas de la New School, la corporatización de la universidad y el empobrecimiento de la educación en general."
(article d'En Lluita estatal)
"Tomamos la universidad en explícita solidaridad con aquellos que están ocupando las universidades y las calles en Grecia, Italia, Francia y el Estado español. Esta ocupación comienza como respuesta a las condiciones específicas de la New School, la corporatización de la universidad y el empobrecimiento de la educación en general."
Nota de última hora:
Después más de dos semanas de actividades en el campus, los estudiantes finalizan temporalmente el encierro arrancando una de las mayores victorias a la administración universitaria. Tras horas de negociaciones han conseguido un acuerdo firmado del rector Kerrey en el que entre otras cosas se compromente a no penalizar en ningún modo a los estudiantes que han participado en la lucha, a crear un comité de finanzas socialmente responsable, a aumentar la representación de los estudiantes en los órganos de gobiernos así como aumentar y facilitar la comunicación entre estos y el cuerpo de estudiantes y a crear más espacios para los estudiantes en el campus.
Una victoria para nuestros compañeros neoyorkinos que no augura más que la continuidad de la lucha.
diumenge 28 de desembre de 2008
Comentaris i debat sobre els comentaris fets a Kaos en la Red a l'article sobre "esquirols estudiantils"
Eskiroles a la boloñesa.
La discrepancia siempre ha existido pero solo es admisible a través de las propuestas alternativas. Los estudiantes que se quedan en casa no tienen derecho moral a pedir absolutamente nada.
La discrepancia siempre ha existido pero solo es admisible a través de las propuestas alternativas. Los estudiantes que se quedan en casa no tienen derecho moral a pedir absolutamente nada.
#1.- La linea de fuego
25-12-2008 20:17
Balances psicológicos (de clase universitaria) como el del presente artículo demuestran que el movimiento estudiantil renace de las cenizas de mayo-68.
Valoración: 0 
| Avisar provocación
#3
25-12-2008 20:37
También hay que ver lo de abiertas que son las asambleas abiertas, en Sevilla (e intuyo en el resto de Andalucía y el Estado igual, al menos en Graná me consta que sí) no faltan los "esquiroles internos", desde flipaos que se creen la revolución encarnada a -valga la redundancia- los colectivos pseudoizquierdistas que intentan no potenciar la lucha contra Bolonia sino acaparar el movimiento que se crea para quedar ellos como los protagonistas de una lucha que ellos mismos se han encargado de cerrar no vaya a ser que se les vaya de la mano y no puedan ser las estrellitas.
Cualquiera que sepa algo sobre la lucha contra Bolonia sabe a qué colectivos me refiero. Compañeros estudiantes, ¡cuidado con la coordinación estatal que pretenden! No es estatal, es española, españolista y pretendidamente orientada por esos colectivos que o estaban en IU hace 2 días (como quien dice) o forman parte de su parte más joven.
Valoración: -10 | Avisar provocación
#4.- El artículo está bien pero...
Joan Gil Oliveras|25-12-2008 20:57
no seamos tan poco autocríticos o el movimiento no ser reforzará.
Hay que ver lo todo des del punto de vista del que se puede unir a nuestros objetivos: el estudiante que critica la asamblea por "x" razones:
1. En la UAB, hay facultades donde la asamblea es el organo legal y otras no.
2. Hay asambleas que se han echo a las 10 de la noche.
3. A veces por ir con un discurso de máximos no hemos conseguido nada de provecho.
4. Al no ser útiles a medio plazo, otros colectivos (no asamblearistas) se han presentado a eleccions de estudiantado y en algunas facultades nos han ganado.
5. A veces, algunos de nuestros compañeros se pasan de la ralla, y usan medios coercitivos o presión psicológica parecida a la instigación.
Valoración: 4 | Avisar provocación
#5.- El artículo está bien pero...(2)
Joan Gil Oliveras|25-12-2008 20:58
6. Hemos caído demasiadas veces en la retroalimentación sin expansión por nuestra déria de querer ser "puros revolucionarios" y parecemos "lumpens".
7. Hemos caído en el error de verlo todo negro, y a veces cuando alguna reivindicación podía ser escuchada y canalizada, a venido el "revolucionario puro" de turno para hablar de "institucionalismo, reformismo, etc." cuando su organización estudiantil cobra de las que más en Cataluña del Gobierno catalán (cinismo vaya).
8. No hemos sabido unir luchas a nivel estatal. Algun ejemplo como Estudiantes en Movimento (AEP, CEA, etc.) muy loable pero aun poco útil. Alguna vez ha sido porque somos "catalanistas muy cerrados" o "basquistas muy cerrades" o "españolistas también muy cerrados".
Valoración: 4 | Avisar provocación
#7
25-12-2008 23:34
al autor del artículo y al #3:
patético los pijos que se toman esto como una cuestión moral (típico de la moral pequeñoburguesa) y no atender a las necesidades y a la vida real de la gente, y a partir de ahí intentar sumarla a la lucha desde su existencia concreta.
Nos sobran iluminatis que se creen con superioridad moral divina y con eso se dedicna a rajar de la parte del movimiento que no es tan "puro" moralmente (principista, autónomo chupi-guay) y nos falta sindicalismo de estar en la cancha día a día, pero eso es más aburrido para los señores de la pureza.
Paternarlismo es no entender que la gente tiene que trabajar y estudiar para sacarse la carrera y la beca y que no puede estar haciendo el hippy como muchas veces se ve del movimiento cuando cae en lo identitario y la moralina.
Más lucha y menos sermones, que para eso tenemos a los curas!!!!
Valoración: 9 | Avisar provocación
#8.- UN ESTUDIANTE CON GANAS Y CON ILUSION
UN ESTUDIANTE CON GANAS Y CON ILUSION|25-12-2008 23:47
Sencillamente el problema de la gente, aparte de la conformidad, es la desinformación, la desilusión y el querer vivir bien sin ningún esfuerzo, hay que encontrar el modo de llamar la atención de la gente para que miren hacia Grecia, diréis que no tiene sentido, pero hay que hacerlo de algún modo, que Grécia, como Fráncia fue en su día, se convierta en un espejo.
Yo sufro ataques por parte de mi tutor y de la jefa de estudios, pero no pierdo las ganas aunque a veces flaquee, pero hay que estar ahí arriba, luchando por un mundo nuevo. No nos callarán.
Un saludo compañer@s!
Valoración: 7 | Avisar provocación
#10.- En casa de crítico ¿cabe la crítica?
Observador Quese Observa|26-12-2008 02:34
Para AVALANCHA, autor de este Comentario- Opinión:
Desde mi posición (que declaro aquí: a favor de la Uni pública, a favor del conocimiento crítico con habilidades y competencias, a favor de la participación estudiantil por objetivos claros y declarados) su artículo me reafirma: este movimiento perjudica a lo que queda de universidad pública en España y ayuda a las Unis privadas a presentarse como las únicas que darán una formación “superior” a quienes quieren prepararse para su futura vida laboral.
Lo creo y lo lamento, pues hay mucha energía, muchos jóvenes con y de “buena voluntad” transformadora en el movimiento “anti-bolonia”, pero que:
1) dirigidos por simplificaciones brutales (tipo “Bolonia es TODO lo malo de las unis públicas” , “quien ve en Bolonia algo positivo es un enemigo deshonesto” y similares),
2) realizando análisis tan deficientes, por erróneos y sectarios (de secta), como este “Eskiroles a la boloñesa” que aquí comento,
3) con “dirigentes” (porque los hay, es imposible que no los haya; están en las coordinaciones, en las conversaciones con rectores y Comisionada, etc..) sin una mínima capacidad crítica para analizarse sí mismos y a las acciones propias
están trabajando contra los objetivos que creen buscar (y que lo hagan inconscientemente no evita que sus resultados sean lo que son: perjudiciales).(sigue)
Valoración: -1 | Avisar provocación
#11.- En casa de crítico ¿cabe la crítica?
Observador Quese Observa|26-12-2008 02:36
La clave de su comentario y de su pensamiento/ideología, según mi análisis, queda evidente en este párrafo suyo:
“Es una lástima que en un sector donde el pensamiento crítico debería de ser uno de los pilares fundamentales para un buen funcionamiento, se ha convertido en una fábrica de conformistas y resignados agentes contrasociales. Es este fenómeno, tan generalizado en la sociedad, uno de los mayores éxitos de la sociedad vertical capitalista. El rebaño no necesita pastor si tenemos ovejas con complejo de perro.”
De acuerdo con su primera frase los tan numerosos estudiantes que en la UAB (la única que interrumpió las clases en algunas facultades) han reaccionado CONTRA las asambleas son “conformistas y resignados” pero ¡oh sorpresa! resulta que reaccionan como inconformistas no resignados defendiendo lo que han venido a hacer a la universidad: ESTUDIAR, APRENDER, FORMARSE. A mí no me parece ningún crimen, a mí me alegra esta reacción, pero Avalancha los ve como “agentes contrasociales” .
(Dos preguntas excéntricas a mi comentario pero a las que no soy capaz de resistirme: ¿Contra qué “sociedad”? ¿Acaso la sociedad que organizaría AVALANCHA desde su pretendida “superioridad moral” mediante “asambleas abiertas” en todas las fábricas, hospitales, oficina (sigue)
Valoración: -1 | Avisar provocación
#12.- En casa de crítico ¿cabe la crítica?
Observador Quese Observa|26-12-2008 02:37
hospitales, oficinas, ministerios, barrios, pueblos, etc… de… Sevilla? de Cataluña? de España? de la U.E.? del universo? y a las que quién no viniera sería “eskirol”? ¡Cuánto me recordáis a la miseria de las izquierdas revolus vascas tras 30 años de hegemonía política de los asesinos etarras! Y lo digo deseando equivocarme.)
Pero AVALANCHA si se da cuenta, aunque sea confusamente, de que estos supuestos “conformistas” no son como deberían ser y lo reconoce implícitamente en la frase final del párrafo:
“El rebaño no necesita pastor si tenemos ovejas con complejo de perro.”
No lo diría yo así, pero creo poder compartir con AVALANCHA una parte de la idea aquí expresada: los anti-asamblea no son ovejas, son perros. ¿Y qué diferencia fundamental hay entre las ovejas y los perros? Que unos muerden y los otros no. Y eso ¿a quién debe importarle? Pues sobre todo, a ... ¡los pastores!
Aquí está el meollo, opino: porque resulta que AVALANCHA ES UN PASTOR, es la vanguardia (revolucionaria, alternativa, coherente… elíjase el adjetivo que se prefiera) que sabe lo que conviene y lo que no conviene a las masas (de ¿borregos? ¿perros?) y que debe ser obedecido. Pero ¡oh imprevista sorpresa!, le ladran, le quieren morder desde el ordenata de su casa (¿o será desde la facultad?) NO LO RECONOCEN COMO LÍDER. (sigue)
Valoración: -3 | Avisar provocación
#13.- En casa de crítico ¿cabe la crítica?
Observador Quese Observa|26-12-2008 02:40
Y es que, sostengo, en un corto período (¿2 o 3 semanas?) ha aparecido suficiente capacidad crítica entre los estudiantes de la UAB para desenmascararos a quienes queréis convertirlos en borregos para ser vosotros pastores. Y os han destartalado el tinglado. Y va a resultar imposible que unos cuantos os erijáis en vanguardia dirigente, porque estamos en la España del siglo XXI, existe internet y no queremos pasar de guatemala a guatapeor .
Y que ahora os autodenominéis ASAMBLEA no transforma el hecho de que, EN LO FUNDAMENTAL, actuáis como lo haría un PARTIDO POLÍTICO propio de los inicios del siglo XX.
Atte.,
Valoración: -1 | Avisar provocación
#14
26-12-2008 11:12
Lo que faltan ahí son precisamente partidos de izquierda fuertes apoyando la lucha y sindicatos estudiantiles de combate pero unitarios.
Parace que la asambleas se han separado de la gente en luger de atraerla... desde ahí debería comenzar el análisis porque el problema parece estar dentro, no fuera...
salut!
Valoración: 3 | Avisar provocación
#15
26-12-2008 12:03
Efectivamente, el problema está dentro. Y el ejemplo lo vemos claro con la gente de Barcelona.
Valoración: 0 | Avisar provocación
#16.- de entrada
uno|26-12-2008 12:45
al autor: típic argument...
1. solo yo tengo la verdad
2. solo yo la puedo transmitirla bien
3. quien piense diferente es mi enemigo
4. quien no me entienda y no me siga es un burgués, reformista, antiasambleario.
5. el movimiento, por lo tanto, se mantiene gracias a mi, ergo, yo soy el movimento.
Valoración: 1 | Avisar provocación
#17.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (I)
un altre|26-12-2008 23:55
Desconozco la realidad de las asambleas de Granada,de Albacete y de China. Tengo referencias históricas de dirigismo, de horizontalismo, asamblearismo y de fascismo. Como dijo un compañero, con las ocupaciones - ejemplares en el contexto en el que estamos, dramático y al borde del abismo personal precisamente entre muchos asamblearios que además de estudiar y trabajar, militan y no esquían los fines de semana- un grupo importante de personas ha aprendido: si no participas en la política, te la hacen.
A diferencia del rectorado y de los deganatos que están arropando y legitimando aberraciones legales e ilegales (y no es ni la primera ni la última), las asambleas y los asamblearios dan la cara: se les puede pedir una convocatoria, una nueva votación, otro horario de reunión e incluso el orden del día se altera. Pero a los deganatos y al rectorado se les tiene que rogar. Y a veces, ni por esas, si no que se lo digan a los compañeros de Lletres.
Valoración: 3 | Avisar provocación
#18.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (II)
un altre|26-12-2008 23:56
A los miembros de las asambleas en su conjunto se les ha llamado violentos, criminales, coaccionadores y reaccionarios, fascistas, totalitarios y sectarios, ignorantes, pijos, vivalavida, estúpidos y malos estudiantes. Por parar durante unas semanas para asumir la tarea que no ha hecho la magna institución.
Valoración: 0 | Avisar provocación
#19.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (III)
un altre|26-12-2008 23:57
Han hecho pedagogía a reventar, seria, humorística, informativa, panfletaria, desesperada, tranquila - de fondo los insultos con el beneplácito y el ánimo de muchos deganatos-. Autocrítica? a reventar!!
En frente un conjunto (minoritario) de estudiantes que se tiran de los pelos porque sencillamente han roto su normalidad una autoridad no reconocida oficialmente, sencillamente eso. Les han enseñado que el orden es lo primero y que la democracia es votar, que una asamblea abierta es la encarnación del diablo y que, con la bandera de la "democracia" es legítimo difamar gratuitamente. con el beneplácito de una institución profundamente irresponsable. entre este discurso y la soflama franquista contra la democracia liberal, poca diferencia. Muchos encontrarán inspiración en gloriosos prohombres de la cruzada nacional para restablecer la "paz social": a sangre y fuego. 6 expulsiones, 22 amonestaciones.
Valoración: 0 | Avisar provocación
#20.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (IV)
un altre|26-12-2008 23:58
Claro que son borregos! Claro que son ignorantes! Un ignorante se cierra antes de escuchar. Como la guardia civil, primero pega, luego pregunta. Es la democracia mamporrera. Las asambleas, Joan Gil, no están en los reglamentos de todas las facultades pero han arrasado en todas las elecciones y el caso de una facultad no es extrapolable.( Es digno de análisis como un departamento tradicionalmente inspirado en el PSUC termina haciendo campaña por los hijos protofalangistas del PSOE. digno de análisis.)
Discutir es de adultos e informarse sobre tu destino de adultos, también. Tragar propaganda abiertamente falsa es contrario a un espíritu crítico y eso es lo que estan haciendo muchas masas de esas que reniegan de las asambleas por panfletarias y dirigistas. Lo hacen muertas de miedo, reaccionarias y agresivas ante cualquier amenaza a la ilusión de normalidad que les encantaría vivir.
Lo que se está cociendo en la UAB y en otras universidades es muy grande. Es demasiado grande: un movimeinto de base que ha pillado desprevinido a todo el mundo, a la derecha y a la izquierda. Y se merece un análisis no un torrente de topicazos que salpican los comentarios que he leído.
Valoración: 2 | Avisar provocación
#21.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (V)
un altre|27-12-2008 00:00
La autocrítica es necesaria, pero constructiva, para avanzar. A quienes reniegan de sus compañeros asamblearios por el mero hecho de serlo no se les debe autocrítica ni rendición de cuentas: da igual lo que les expliques. Es inutil, sólo tienen miedo y no escuchan. Hay que dar confianza, pero para eso deben admitir un mínimo contacto y acercamiento: justo lo contrario que han estado cultivando desde el Equipo de Gobierno y de la mayoría de los deganatos: han fomentado el miedo, el sectarismo y la propaganda como información. Sobre el miedo se construyen los fascismos. y no hay peor sordo que el que no quiere escuchar: eskiroles a la bolonyesa, sí señor!
Diez minutos en las asambleas de la uab y muchos de los prejuicios automáticos sobre el movimiento estudiantil se irian al garete. Porque la realidad supera a la ficción y porque la gente, aunque parezca mentira, hace autocrítica y crece, a diferencia de otros que podrían decir hoy lo mismo que decían hace veinte años y que cuya relación con la realidad es virtual, de oídas, parcial e interesada en buscar el sesgo confirmatorio, no conocerla y transformarla - en aquello que no nos guste-.
Valoración: 0 | Avisar provocación
#22.- Cuando el sabio apunta a la luna, el tonto mira el dedo (VI)
un altre|27-12-2008 00:01
Arremangaos y meteros en materia, y Joan Gil, claro que se habla de becas y claro que se habla de financiación, reforma pedagógica y OMC. Porque es un todo. Y porque quien quiere fragmentar es precisamente quien siempre ha negado y ahora, ante el abismo, pretende que nos pongamos las orejeras... porque ellos no ven o no quieren ver más. Pedagogía toda la que haga falta, pero renunciar a nuestro marco de análisis, cuando no hay ninguno que se demuestre mejor, es buscar la conciliación por la conciliación. si no han acercado posiciones los defensores críticos de bolonya es porque no han querido, no han propuesto, no se les ha podido rechazar todavía porque formalmente no han PROPUESTO NADA, ahora, con caràcter oportunista nos tachan de maximalistas y de mezclarlo todo. Dónde estaban ellos hasta ahora? Asesorando, aprobando los dictados del minsiterio de la generalitat, de la ANECA y de la AQU, poniendo velas a san antonio y teniendo fe en las buenas intenciones de noséquién (CiU, la ministra empresaria o ZP? o quizá el Banco Santander?). Por favor!!
Pero en el seno del movimeinto estudiantil, las hipocresías y las inconsistencais se pagan caras en estos momentos (pérdida de credibilidad, implantación, incluso existencia pública) y esto es tan aplicable a los vanguardistas como a los posibilistas. Y que cada cual extraiga sus lecciones. Qué dice la AEP de la Mesa de diálogo de la Generalitat que excluye a las asambleas de base?
Para terminar, bravo por el articulo!
Valoración: 0 | Avisar provocación
#24.- cuando el tonto dice la verdad...
Frito|27-12-2008 20:48
el censor la borra para que nadie se entere...
La notícia de les accions lamentables -aquest cop si- estan publicades a la web de la Autònom
Galeria fotogràfica sobre els darrers incidents
El 19 de desembre passat un grup d’estudiants van assaltar l’edifici del Rectorat de la UAB. Aquí trobareu algunes fotografies i també imatges d’altres incidents ocorreguts al campus.
Aquí trobareu les fotografies d’aquest incident i també imatges d’altres fets ocorreguts a la Facultat de Filosofia i Lletres i a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A mi em sembla bé que s'informi i es faci públic tot, tant pel PDI, PAS com per estudiants. Encara recordo però com la acció dels Mossos d'Esquadra no ha sortit enlloc o d'altres coses. I això se'n diu donar visions esbiaixades, i manipular.
La inversió en Educació i Recerca de l'estat
Enric Canela recull en el seu bloc varies notícies sobre inversions del govern central a recerca, innovació i educació superior. Us faig un breu recull d'alguns fragments escrits en el seu bloc:
"(...) El dia 23 de desembre el Govern va aprovar un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i Consum per fomentar la contractació estable d’investigadors i tècnics de suport en recerca biomèdica amb una inversió total de 2,562 milions d’euros.
(...) M’havien quedat per publicar tres acords del Govern de la Generalitat del passat dia 16 relatius a recerca. (...) Un és la signatura d’un conveni, amb el Ministeri de Ciència i Innovació i la UAB, per a la creació del Consorci que gestionarà el Centre de Biologia Animal i Teràpia Gènica Plataforma Fenotipal Metabòlica (CBATEG-Mouse Clinic). (...) El tercer és l’aprovació d’una subvenció de 7 milions d’euros a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) per cofinançar les obres l’edifici H2O al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) i per a la construcció d’una Plataforma d’Assaig de Noves Tecnologies i Experimentacions de l’Aigua (PLANTEA) al mateix edifici.
"(...) El dia 23 de desembre el Govern va aprovar un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i Consum per fomentar la contractació estable d’investigadors i tècnics de suport en recerca biomèdica amb una inversió total de 2,562 milions d’euros.
(...) M’havien quedat per publicar tres acords del Govern de la Generalitat del passat dia 16 relatius a recerca. (...) Un és la signatura d’un conveni, amb el Ministeri de Ciència i Innovació i la UAB, per a la creació del Consorci que gestionarà el Centre de Biologia Animal i Teràpia Gènica Plataforma Fenotipal Metabòlica (CBATEG-Mouse Clinic). (...) El tercer és l’aprovació d’una subvenció de 7 milions d’euros a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) per cofinançar les obres l’edifici H2O al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) i per a la construcció d’una Plataforma d’Assaig de Noves Tecnologies i Experimentacions de l’Aigua (PLANTEA) al mateix edifici.
(...) La despesa pública en institucions d’educació superior com a percentatge del PIB a l’Estat espanyol és del 4,23% del PIB, mentre que la mitjana de la Unió Europea dels 27 és del 5,04%. Si ens fixem en la educació terciària, els valors són de l’1,09% i del 1,15%, respectivament.
El percentatge del PIB que destina l’administració pública a educació a l’Estat espanyol és del 4,72% i el de procedència privada el 0,52%. A la Unió Europea dels 27 els dos valors són el 4,72% i el 0,48%.
El percentatge d’ajuts públics als estudiants referit a la despesa pública en educació a l’Estat espanyol és d’un 3% del total destinat a educació, un 1,62% dels recursos destinats a l’educació primària i secundària i un 8,19% dels recursos destinats a educació terciària, i a la Unió Europea dels 27, un 5,92%, un 3,05% i un 16,51%, respectivament."
També exposa en el bloc el que costa la UOC: "El finançament previst en el Contracte programa preveu unes despeses de funcionament de 233.079292 euros i unes despeses d’inversió de 57.265.633 euros. De les despeses de funcionament, la transferència de 22.800.000,00 euros estarà condicionada al compliment d’objectius estratègics, definits en el contracte programa, per part de la UOC."
Solidaritat i Pau amb Palestina
Mentrestant Estudiants en Lluita han fet un article sobre com va anar la ocupació del Comissionat d'Universitats. Aquest n'és un bon resum:
"Amb tot això, finalment hem pogut parlar telefònicament amb la sra Blanca Palmada la qual ens ha dit que podia quedar amb 4 o 5 companys nostres fora de l'edifici. A més, se'ns ha informat que l'edifici no era públic i que el propietari podia donar instruccions de desallotjament als Mossos en qualsevol moment i, per tant, la càrrega dels Mossos si es donava no seria "per culpa seva" . Després d'una altra assemblea s'ha acordat que ningú havia d'anar a parlar amb la sra Blanca Palmada ja que només voliem el seu posicionament públic, a favor o en contra, dels punts concretats anteriorment, i que no erem representants de ningú per poder iniciar cap tipus de diàleg."
En el mateix article també s0inclou el comunicat de la Blanca Palmada. Alguns professors varen dir que no s'atreviria mai el moviment estudiantil a ocupar els llocs de poder real, com el Parlament, Comissionat, o a concentrar-nos-hi a fora. Doncs si, això no és una cosa per perdre el temps que fan més de 1000 estudiants de tot el país; sinó que és una acció reivindicativa que fa anys que s'ha gestat, d'aquesta manera si, no d'una altra molt millor; però és el que hi ha.
Mentrestant es penja aquest article d'Estudiants en Lluita i jo estic escrivint aquest, el País exposa que una universitat palestina ha quedat soterrada per les bombes.
"Amb tot això, finalment hem pogut parlar telefònicament amb la sra Blanca Palmada la qual ens ha dit que podia quedar amb 4 o 5 companys nostres fora de l'edifici. A més, se'ns ha informat que l'edifici no era públic i que el propietari podia donar instruccions de desallotjament als Mossos en qualsevol moment i, per tant, la càrrega dels Mossos si es donava no seria "per culpa seva" .
En el mateix article també s0inclou el comunicat de la Blanca Palmada. Alguns professors varen dir que no s'atreviria mai el moviment estudiantil a ocupar els llocs de poder real, com el Parlament, Comissionat, o a concentrar-nos-hi a fora. Doncs si, això no és una cosa per perdre el temps que fan més de 1000 estudiants de tot el país; sinó que és una acció reivindicativa que fa anys que s'ha gestat, d'aquesta manera si, no d'una altra molt millor; però és el que hi ha.
Mentrestant es penja aquest article d'Estudiants en Lluita i jo estic escrivint aquest, el País exposa que una universitat palestina ha quedat soterrada per les bombes.
Comunicat de premsa dels anti-Bolonya de la UB de conya pel dia dels Sants Innocentsolo
Comunicat de Premsa
Assemblea del Rectorat de la Universitat de Barcelona
En aquestes dates tan assenyalades i donada la circumstància de l'ocupació, durant aquests dies de reflexió i valoracions al respecte de tot el treballat durant aquest mes, hem madurat bolonyísticament parlant i hem deixat de ser uns simples estudiants innocents. Hem arribat a la conclusió, després de dos assemblees de més de 8 hores cadascuna, que:No volem més finançament públic, preferim que el monopolitzin els bancs que han hipotecat totes les famílies del país. Creiem que, per una nova evolució de la societat actual, és prioritari que la gent no es faci gaires preguntes i que es realitzi consumint compulsivament (endeutada fins al coll), mentre la societat tira el coneixement adquirit durant segles. En aquest moment tenim clar que el millor que pot passar és ésser captats per la lògica dels mercats, i fer desaparèixer el pensament crític i reflexiu.
Per fi, els professors, amb Bolonya, podran donar les classes amb el PowerPoint (punt de poder) i també es professionalitzaran com a gestors i grans buròcrates. Alhora recomanem, pels estudiants, que el sistema de crèdits europeu no siguin de 40 hores sinó de 65 hores setmanals tal i com ha estat recomenat desde la nostra estimada Europa. Potenciem la mobilitat europea, amb l'ajut dels nostres tradicionals patrocinadors del sector de l'hosteleria i serveis.
Les agències de qualitat són el millor sistema d'avaluació que podríem tenir, sobretot perquè els criteris que utilitzen van encaminats, per assessors de les multinacionals, a devaluar el coneixement. Ja n'estem farts d'aprofundir tant! Defensem les metodologies pedagògiques que s'estan implantant perquè ens recorden la nostra època de parvulari, primària i secundària; recordant que tot procés en l'infància és vital recordar-lo a la universitat. No tenim ganes de saber, sinó d'aprendre, a no aprendre res. Ens comprometem moralment a ser els nous màrtirs de la transformació de l'ensenyament públic superior, estant disposats a patir les conseqüències dels nous títols de grau i la seva devaluació en el món laboral.
I, per què no dir-ho, ens solidaritzem amb els Mossos d'Esquadra, que ens ajuden en els talls dels carrers i en mantenir la inseguretat ciutadana.
Per concloure, els i les estudiants ocupants del rectorat de la UB ens comprometem fermament a assolir i impulsar el calendari estratègic proposat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, sota l'ampar de la reconeguda i modèlica empresària senyora Garmendia, segons el qual el proper any 2015 gaudirem d'un Campus d'Excel·lència Internacional capaç de fer-nos un lloc dins les millors i més competitives universitats del món, on la universitat i l'empresa privada per fi aniran agafades de bracet.
Assemblea del Rectorat de la Universitat de Barcelona
El merder de la regulació de les Enginyeries
Unos 3.000 estudiantes de Informática se manifiestan para exigir la regulación de su profesión
Esta es la segunda protesta que estudiantes e ingenieros informáticos protagonizan en dos meses
Reformes en la regulació de les professions d’enginyeria i enginyeria tècnica
Els graus de Bolonya, diplomatures o llicenciatures
El català a la UPF, ara la informàtica
Les queixes del informàtics
El resum sobre Universitats d'aquest Nadal: Notícia de la setmana: Acords amb els Rectors a UdL i UdG
Inesperadament he tornat de l'Aragó i ara he agafat el meu bloc per fer-vos un resum del que ha estat passant aquest Nadal:
Vaig penjar -però aquí està millor escrita- la carta d'un pare d'un estudiant reprimit pels Mossos, enviada a la Conselleria d'interior. Es veu que el van contestar.
El dia 25, dinar de Nadal, els 40-70 estudiants anti-Bolonya que ocupen la UB, encara estan passant les festes nadalenques en germanor estudiantil. La veritat, molt més meritori que altres estudiants que deien que ocuparien i finalment no van ocupar a la UAB a Lletres. Però bé això és igual.
El cas -i això si que em preocupa- és que no s'ha sentit a parlar de la Taula Nacional de Diàleg per la Universitat Pública de la comissionada a la que no hi volia convidar els que estan protestant: els assemblearis. O almenys als que no vulguin negociar. Si s'entén la conclusió fins la primera frase, la taula farà pena, perquè el que interessa és negociar amb els que no estan d'acord. No té sentit que no hi siguin els que critiquen la reforma. I menys els que han creat aquest moviment de protestes. Que hi siguin altres estudiants, a mi em sembla bé, ara, els representants d'estudiants també són assemblearis.
També fa poc vaig saber mirant el bloc d'Enric Canela com "els aproximadament 1.500 enginyers de telecomunicacions del Principat que fins ara restaven al Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions espanyol van decidir el dimarts a l’assemblea escindir-se del col·legi estatal i fundar-ne un de propi".
També aquests dies al País he llegit un article molt bo, en el qual el mateix Enric Canela (ANECA) hi ha participat (l'han entrevistat) en el qual es donen moltes dades interessants:
La financiación de las universidades no llega para poner en marcha en España la reforma europea El endeudamiento total es bajo, aunque 10 centros tienen déficit
Aquest n'és un bon resum de la situació financera de les universitats públiques espanyoles: "Éste es el panorama: la plantilla de profesorado no está ajustada a la demanda en muchas titulaciones, no hay suficiente flexibilidad legal para la movilidad de docentes entre ramas de conocimiento y universidades, y el dinero que se da para proyectos de investigación no cubre los gastos complementarios para ejecutarlos. Esto hace, paradójicamente, que las universidades que más investigan estén expuestas a un mayor déficit."
Al diari el Mundo també em vaig trobar amb una notícia estudiantil, mirant el bloc de l'Enric:
"Ciutadans denuncia que el govern subvenciona a un grupo de independentistas extinguido"
Una notícia que no té cap ni peus. El SEPC rep com a BEI des de fa temps (en aquest bloc fa temps ja ho vaig exposar). El SEPC pertany a la Esquerra Independentista i precisament, per això, no pas a ERC! Quin error més greu. És que és vergonyós.
La bona notícia de la setmana és que els universitaris contra Bolonya d'altres universitats han arribat a acords amb els seus respectius rectorats. A Lleida, a la UdL, han arribat a acordar amb la firma del Rector de la UdL una taula de diàleg per parlar sobre la aplicació i a fer algunes consultes molt concretes. Ho han penjat els assemblearis de Lletres de la UAB. Els quals els seuse estudiants crítics els han exposat en alguns comentaris força interessants, el perquè de que uns arriben a acords i altres no. En resum: per les formes i els expedients. Arribar a acords al meu entendre sempre és positiu. Si no són a qualsevol preu i les dues parts han cedit i s’han comprés. És el final d’un conflicte.
Vaig penjar -però aquí està millor escrita- la carta d'un pare d'un estudiant reprimit pels Mossos, enviada a la Conselleria d'interior. Es veu que el van contestar.
El dia 25, dinar de Nadal, els 40-70 estudiants anti-Bolonya que ocupen la UB, encara estan passant les festes nadalenques en germanor estudiantil. La veritat, molt més meritori que altres estudiants que deien que ocuparien i finalment no van ocupar a la UAB a Lletres. Però bé això és igual.
El cas -i això si que em preocupa- és que no s'ha sentit a parlar de la Taula Nacional de Diàleg per la Universitat Pública de la comissionada a la que no hi volia convidar els que estan protestant: els assemblearis. O almenys als que no vulguin negociar. Si s'entén la conclusió fins la primera frase, la taula farà pena, perquè el que interessa és negociar amb els que no estan d'acord. No té sentit que no hi siguin els que critiquen la reforma. I menys els que han creat aquest moviment de protestes. Que hi siguin altres estudiants, a mi em sembla bé, ara, els representants d'estudiants també són assemblearis.
També fa poc vaig saber mirant el bloc d'Enric Canela com "els aproximadament 1.500 enginyers de telecomunicacions del Principat que fins ara restaven al Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions espanyol van decidir el dimarts a l’assemblea escindir-se del col·legi estatal i fundar-ne un de propi".
També aquests dies al País he llegit un article molt bo, en el qual el mateix Enric Canela (ANECA) hi ha participat (l'han entrevistat) en el qual es donen moltes dades interessants:
La financiación de las universidades no llega para poner en marcha en España la reforma europea El endeudamiento total es bajo, aunque 10 centros tienen déficit
Aquest n'és un bon resum de la situació financera de les universitats públiques espanyoles: "Éste es el panorama: la plantilla de profesorado no está ajustada a la demanda en muchas titulaciones, no hay suficiente flexibilidad legal para la movilidad de docentes entre ramas de conocimiento y universidades, y el dinero que se da para proyectos de investigación no cubre los gastos complementarios para ejecutarlos. Esto hace, paradójicamente, que las universidades que más investigan estén expuestas a un mayor déficit."
Al diari el Mundo també em vaig trobar amb una notícia estudiantil, mirant el bloc de l'Enric:
"Ciutadans denuncia que el govern subvenciona a un grupo de independentistas extinguido"
Una notícia que no té cap ni peus. El SEPC rep com a BEI des de fa temps (en aquest bloc fa temps ja ho vaig exposar). El SEPC pertany a la Esquerra Independentista i precisament, per això, no pas a ERC! Quin error més greu. És que és vergonyós.
La bona notícia de la setmana és que els universitaris contra Bolonya d'altres universitats han arribat a acords amb els seus respectius rectorats. A Lleida, a la UdL, han arribat a acordar amb la firma del Rector de la UdL una taula de diàleg per parlar sobre la aplicació i a fer algunes consultes molt concretes. Ho han penjat els assemblearis de Lletres de la UAB. Els quals els seuse estudiants crítics els han exposat en alguns comentaris força interessants, el perquè de que uns arriben a acords i altres no. En resum: per les formes i els expedients. Arribar a acords al meu entendre sempre és positiu. Si no són a qualsevol preu i les dues parts han cedit i s’han comprés. És el final d’un conflicte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Cercar en aquest bloc
Butlletí de la facultat de Polítiques i Sociologia (UAB)
Vaig ser-ne redactor de Setembre de 2009 a Març del 2010.
BLOCS RELACIONATS AMB LA EDUCACIÓ SUPERIOR O ELS MEUS BLOCS
-
#ps2012Fa 2 dies
-
-
-
Cursos lliure elecció 2010-11Fa 1 any
-
La lucha en california.Fa 2 anys
-
Oriol JunquerasFa 2 anys
-
Migrem el bloc a wordpress!Fa 3 anys
-
Canviem de web!Fa 3 anys
-
Tenim ForoFa 3 anys
-
-
Què fem amb l'Ocupació??Fa 3 anys
-
Eina de treballFa 4 anys
-
Revista de desembre de 2006.Fa 5 anys
