Bolonya a debat: ni tan bo, ni tan dolent. Col·lectiu Jaume Damians.

Llegiu si teniu temps aquesta opinió. Primer de tot voldria assenyalar que hi ha una dèria a voler quedar moderat, centrista en tot debat. Com si aquesta visió fos la encertada. I molts cops provoca ambigüitat i "esparadraps" a les problemàtiques socials. Una visió radical no té de radicar en la violència, l'extremisme o el fonamentalisme. Són coses diferents. Si us plau, és el raonament que se'n dona el que fa que una posició sigui vàlida, correcte, ètica, i aconsellable. No pas en quin eix ideològic o envers la opinió estàndard de la població ens col·loquem. Això és més aviat quelcom estètic i el que hem de buscar és l'utilitarisme. Qui escriu l'article però no se'l pot caracteritzar precisament per dretans o dretanes, tot i que he acabat dubtant.

Al començament de l'article li interessa saber quina és la opinió dels estudiants. Per tant, el que li preocupa o en el que posa èmfasi és en la oposició al Pla de Bolonya. Segons l'autor la direcció dels centres universitaris i el professorat comença a estar assabentat. Home ja era hora! I més des de la direcció que són els que ens han de guiar! Això si, els estudiants "aparenten" estar-ho. Perfecte. Val més la opinió de la direcció que del moviment estudiantil. Un moviment mobilitzat i informat des de sempre i en constant actualització. Després certament sap exposar part dels raonaments en contra del Pla de Bolonya: augment de taxes, impossibilitat de compaginar feina i estudis, la ingerència de la empresa privada en la creació dels plans d'estudi (de moment això són casos excepcionals a València), de la revàlida (no n'havia sentit a parlar com cada universitat fa el que vol després dels RD i la LOU reformada), o el desprestigi de les universitats petites que no siguin competitives. Aleshores em sorprèn el que exposa. Diu que qui està d'acord aposta per homologar titulacions per la mobilitat de professors i estudiants (però només posa professors com si fos realment la prioritat), i critica les noves classes més interactives. Home jo la interactivitat o la participació de l'estudiant no la critico, responsabilitza l'estudiant sobre la temàtica en estudi. Però és bo saber que opinen així: "Un altre punt important, del que se n’ha fet poc ressò, es que obligarà al professorat a canviar completament els plans d’estudi, desapareixent les classes magistrals en favor d’un ensenyament més interactiu, fet que pot mostrar les carències pedagògiques de molts d’ells".

També exposa que es promou l'anglès. A través dels ERASMUS, perquè mentrestant la carrera d'Història es farà en anglés a Lletres, a Polítiques han tret la assignatura corresponent a l'idioma estranger, base de la divulgació científica, i base pel mercat laboral. Racionalitzarà i especialitzarà centres universitaris, també ens explica l'autor o autors/es. Llavors tot criticar els que estan d'acord amb la norma, exposa el que realment volia exposar des del principi: la seva visió negativa dels anti-Bolonya i dels crítics amb la seva aplicació.

"Perquè els estudiants -i especialment els seus sindicats autoanomenats progressistes- sempre s’oposen a qualsevol tipus de reforma al·legant que farà mes elitista la universitat? Perquè aquests mateixos sindicats no pressionen perquè millori l’educació primària, secundària i, sobretot, la formació professional –encara tan desprestigiada- per permetre que realment funcioni la meritocràcia a uns estudis universitaris que estan saturant el país de llicenciats? I sobretot, perquè tothom acaba coincidint que el nostre problema acabarà sent la manca de finançament adequat –tant a les universitats com als propis estudiants en forma de beques- per dur a terme els requisits del Pla amb unes mínimes garanties d’èxit?"

Era de preveure. La opinió anava en aquest sentit. Desprestigiar-nos. Exposa que som la generació del NIMBI, del No i No, deixant clara la seva ignorància - amb tots els respectes possibles perquè jo sóc el primer ignorant del tema - sobre la pluralitat i les accions del moviment estudiantil. Jo vaig tenir la ocasió de participar en el redactat de la Declaració de Barcelona del FSUP on es van exposar alternatives i reformes que calia dur a terme a la educació. Constructives. Per cert, hi vam trobar a faltar un sindicat d'estudiants. Bé, podríem resumir que només hi havia el meu, i que tota la feina (de dur professors crítics, etc.) la varem dur nosaltres que varem ser els que hi varem creure. Els meus "caps" de sindicat van passar tota una Setmana Santa preparant-ho perquè després se'ls tatxés de traidors del moviment. O perquè es digués que va ser un reducte de professors i ex-rectors "d'esquerres" però dels "de sempre". D'entrada exposar que l'autor/a ignora que no som el país europeu amb més llicenciats/des. Ans al contrari, perquè molts (un munt en comparació amb la UE) entren, però les dades dels que acaben amb el títol no és tan alt com exposa l'autor/a/s/es. També ignora les lluites per exemple, del meu sindicat (no tant de l'altre que no l'he vist en cap manifestació conjunta del CNJC), contra la LEC, i les propostes per millorar la educació secundària. Fins i tot col·laborem amb el sindicat "socialista" (AJEC). Però clar, m'imagino que queda bé dir que els estudiants (pobres ignorants) no saben res de res, i són una colla de "quejicas". Quan passem hores i hores debaten sobre els temes. Opino que no tota reforma l'hem d'acceptar i més si aquesta és una contra-reforma. Hem d'acceptar les 65 hores? Si us plau. Tota reforma s'ha de raonar. I la oposició total a una reforma no és pas una mala estratègia. És irrealista però les coses es fan en conseqüència del que penses en consciència i del que es decideix col·lectivament. Evidentment falta finançament. PISA, o qualsevol estudi amb una mica de decència ho exposarà. Estem per sota d'Europa a anys llum. Però clar, poder això és ser massa negatiu per a l'autor/a. A més, l'article dona la impressió que només els estudiants són crítics (i no tots, no cal generalitzar). I els professors que ho són perquè mai són citats?